lunes, 6 de junio de 2011

fem que el barrinó siga esport olimpic 2012




Si, estimats amics i amigues, el Barrinó, eixe recordat esport que practicàvem a l'escola i que acabava amb no poquets calbots i/o doloroses balonades està preparat per a ser olímpic.Les normes han sigut depurades, el baló estandaritzat i les proteccions prohibides, no com eixos molls que fan rugby. La NBA, o National Barrinó Associat...ion, per internacionalitzar, ha presentat la seua candidatura a l'olimpisme i lluitarà durament contra el llançament de pinyols d'olives i el concurs de rots. Al camí s'han quedat alguns molt populars però políticament incorrectes com el llançament de gats des d'el campanar o el porc engreixat.A un camp de joc que no ha d'excedir de 10 metres de llarg per 5 d'ample i amb un sostre de 2 metres i 10 centímetres (no és un joc per a gent alta), 55 jugadors han de pregar per no ser al qui li caiga el baló rebotat prexi xut del shooter de torn, doncs això li correspondrà una ronda de calbots i cops de peu.No obstant, el colpejat i vilipendiat serà el següent en xutar, passant de ser "asshole" o "trompellot" a "shooter" o "filldeputa" (estem internacionalitzant normes i nomenclatures).El més normal és que, igual que al rugby, es faça un "tercer temps" a la porta mateixa del camp, però amb la diferència és que es tracta d'un tercer temps a base d'òsties entre els qui creuen que s'han excedit a la ronda de calbots o a linxar a l'àrbitre, qui sol ser un fill de puta i dels bons.Esperem que amb el vostre suport i difussió del nostre esport, els nostres jugadors puguen defendre l'estandart de l'estat contra eixos ninots de la resta del mon a qui esperarem a la porta si s'en passen de castanyo oscuro, faltaria més.









NBA - National Barrinó Association -

miércoles, 13 de abril de 2011

To be or not to be

Eferalgán, bou de la ramaderia de Cuadri que serà lidiat a les festes de La Vall


Si l'ingeni s'aguditza en temps de crisi, si li sumes eleccions s'afina com el més precís bisturí per operar fimosi.

Després d'un aeroport sense avions on la gent pot còrrer per les pistes amb els braços oberts, descobrim a Vila-real una biblioteca sense llibres on la gent pot fer com si llegira (igual és per a e-books)… què serà el següent?.


Un turista, patidifús davant la concorreguda torre de control


Doncs si, estimats amics i amigues, corregudes de bous sense bous, rodaors enyorant vells temps fent quiebros i alimons imaginaris a bous que no estaran allà i una multitud darrere les barreres aplaudint a crits als toreros urbans.

Federico Ciclofenaco, concejal de Bous, Vaques i Gallines amb Sabates va inaugurar les corregudes sense bous al poble on més corregudes fictícies es faran, La Vall d'Uixó, on centenars de penyistes van baixar correguent fins la plaça fugint d'un ramat de bous cerrils inexistents.

Fins i tot van haver ferits fruit de les caigudes i del pànic provocat pels braus imaginaris davant la histèria col·lectiva que va esclatar a la plaça.

Federico Ciclofenaco, per la seua part, va declarar:


Si sense bous es monta aquest canyaret, ja voréu quan en tinguem, perquè n'hi hauran"… [propaganda]… "i ara que surtin aquestos qui es diuen defensors dels animals, rojos de pro que pensaven que mai no anavem a aconseguir-ho… qué no n'hi han diners per a bous? doncs fem bous igual!


L'acte va ser interromput per un manso del ramat que algú diu que es va escapar i que va provocar instants de tensió quan una vintena de mossos rodejàven un espai completament buit.

martes, 22 de marzo de 2011

La hilarante Odisea de Sigfrido Vicente y el Camino Neocatecumenal

Bautizo Multitudinario de Neo-Neocatecumenales de la escisión Straight Kikos


Sigfrido Vicente nació en el seno de una familia de seguidores del Camino Neocatecumenal.

Cuarto varón de 7 hermanos y benjamín de la saga, Sigfrido no acababa de entender contradictorias revelaciones como la que Dios era el padre de todos y que todos a su vez, eran hermanos (de padre)… si su padre era su hermano y su mujer y madre era a la vez hermana, la vida era una fiesta incestuosa.

Los domingos por la mañana acompañaba a sus padres y a la récua de hermanos a visitar a vecinos de distintas localidades -puerta por puerta- para traerles la buena nueva y decirles que Dios les quería y que dejaran entrar a Jesucristo en sus casas, propuesta que a veces era atendida y otras veces rudamente rechazada (los domingos son el santo día de la resaca para algun@s).

Sin embargo a los 16 años y a causa de la pubertad y poluciones dignas de la adolescencia Sigfrido Vicente cambió su comportamiento. Tornóse violento y alterado, y adoptó ideas un tanto radicales aunque sin perder el recto Camino como base de su fe en el santo padre (de todos).

Así pues, junto a otros adolescentes hijos de parejas neocatecumenales, fundó la primera pandilla de delincuentes neocatecumenales; "Straight Kikos", vertiente que contemplaba igual a Dios y todas esas cosas pero que aseguraba que uno de los preceptos era "dar de ostias a esos putos Testigos de Jehová de mierda", provocando unos altercados matinales que convirtieron las mañanas dominicales en auténticos campos de batalla.

Biblias, rosarios y cilicios volaban por los aires mientras pandillas de adolescentes trajeados se daban auténticas y divinas tundas, dando gracias por las ostias recibidas y ofreciendo la otra mejilla mientras se preparaban para devolverla "porqué así lo quería Dios".

Tanto la eclosión de los Straight Kikos como la contraofensiva de los Testigos (Jehová Fighters) no pasó desapercibida y Sigfrido Vicente exiliado por sus padres a vivir en un internado para serenar su ánimo. Las visitas dominicales se cancelaron hasta recuperar nuevamente la tranquilidad, no era normal que Testigos de Jehová, Evangelistas y Neocatecumenales fuesen escoltados por la Guardia Civil…

Durante su obligado alejamiento en un antro de costumbres medievales, Sigfrido se convenció a sí mismo de que la violencia, aunque era el único camino que conducía a la cordura, no podía ser empleada gratuitamente debido a su poca o escasa popularidad, y presa de la depresión abrazó el alcohol y las drogas blandas, perdiendo cada vez más contacto con sus progenitores y con el mundo religioso en general…

Y los años pasaron.

Los padres de Sigfrido siempre fueron muy recatados en sus relaciones interpersonales


Arquímedes y Genoveva decidieron que era hora de volver a llenar de moral y esperanza a la ignorante población que les rodeaba, y dedicieron retomar la costumbre de evangelizar puerta por puerta a la masa infiel… una jóven con semblante somnoliento es la primera en abrir la puerta a la neocatecumenal pareja.

…mmm… ¿qué quieren?

Hola jovenzuela, venimos a traerte la buena nueva y a decirte que Dios te ama porqué es nuestro padre y…

¿Habéis traido birra?

¿Qué?…

Sí, ya sabes, priva, birra, ¡cerveza coño!

Pueeees… no, hija mía, no hemos traído nada

¿Y me molestáis un puto domigo a las 10 sin traer ni una triste birra del mercarroña? ¿pero de qué vais?

Creo que no la acabo de entender, joven

¡Y una mierda! si no hay priva no hay rollo ¿me entiendes? quid pro quo, tío, quid pro quo


La joven cierra de un portazo y Genoveva mira a Arquímedes cariacontecida…

Después de llamar a 5 puertas de un mismo vecindario, todo el mundo les reclama alcohol de todo tipo… incluso drogas… sin acertar a comprender quienes son esos "colegas" que ya les han visitado en más de una ocasión…

Horas más tarde, los cariacontecidos profetas no dan crédito a lo que les está pasando, y de repente aparece por una esquina un joven vestido con traje que porta un maletín decorado con un crucifijo en una mano y una bolsa nevera en la otra. También cuelga de su levita un reguero de vómito.

Ese joven es el mismísimo Sigfrido Vicente.

Presa de una alegría inconmensurable ante la aparición del hijo pródigo, Arquímedes y Genoveva lo abrazan y besan mientras él no para de insultarlos para que le dejen en paz…

¡Eh! ¿se puede saber qué hacen? ¡déjenme en paz, vejestorios!

¡Hijo mío… ¡has vuelto!

Ah… ¿no habíais muerto?… vaya, pueeeesss… veréis… después de unos años sumido en la depresión, Dios me mostró el camino a seguir

¿Estás diciendo que te has reformado y vuelves a ser parte de nuestra comunidad?

Claro que sí, bueno, en parte, venid conmigo y os lo mostraré. Nadie me cierra la puerta en las narices y sin duda Dios está con nosotros, creo, ya que tenemos miles de adeptos y nuestra iglesia será ampliada en breve. ¿Sabéis que somos trending topic?, mola

Llevamos 8 años sin saber de ti ni salir del pueblo por la que montaste, hijo…

Hay que salir y modernizarse, ahora os convenceréis… mirad…

Sigfrido Vicente convence a sus padres que le acompañen a la siguiente casa para mostrarles el método que tanto éxito le había traído…

Un tipo que aparenta los treintaitantos abre y se queda mirando al trío de gente trajeada… supone que serán unos testigos de esos pesados cuando el más joven de los 3 (Sigfrido) dice…

Hola, vengo a decirte que Dios te quiere…

Uf, ¿y para eso me despiertas? (interrumpe)

…¡¡que Dios te quiere ver borracho, hermano!!…

Sigfrido abre de par en par la bolsa nevera adornada con un cristo crucificado y que está rebosante de botes de cerveza con escarcha (la nevera, no el cristo)…

¡¡Ostia puta!!

No blasfemes, hermano, Dios quiere que te bebas las birras que te ofrecemos y que saques algo para picar

Hombre, pues tengo unas papas

Venga pues


Una hora y 7 birras por barba más tarde, Sigfrido y José Aliento Soth se abrazan completamente ebrios, con la promesa del segundo de que irá a visitar la iglesia esa misma tarde (tiene dos consumiciones de chupito gratis)…

Sigfrido se sacrifica por la causa


Sodoma y Gomorra, Genoveva… Sodoma y Gomorra, espeta Arquímedes en el viaje de regreso a casa mientras conduce a trompicones de rabia su impoluto Simca 1000.

Arquímedes, no seas antiguo, ya sabes, marquetín de ese, mira como triunfa tu hijo

¡Ebrio! ¡promíscuo! ¿es eso lo que quieres? ¿un borracho en mi casa? ¡¡por favor!!

Pues eso de un chupito por oración ha arrasado, ¿a cuanta gente has evangelizado tú durante todos estos años?

…De acuerdo, pero orujo del que ese que hace la abuela…

jueves, 27 de enero de 2011

Cuando el futuro nos alcance

Visente José, un cap de quadrilla exemplar



Ens hem de jubilar als 67… si és que cotitzem 41 anys, clar, no val això d'estar a l'atur en diferents etapes de la teua vida, siga cosa que et toque treballar de paleta o de cambrer fins el 85 anys!!!

Sobre el just o injust d'aquesta mesura es pot parlar molt, o algun il·lús/usa es pensava que anàven a tocar els beneficis de les empreses per pagar a vells que passaran els ultims anys de la seua existència jugant al dominó en lloc de ser productius per a la societat?… com dia l'enyorat Ozores, ¡¡¡No hijo no!!!…

41 anys donen per a moltes hores, clar, i si contem els qui han fet hores extres per comprar-se audis anem a dir des de ja mateix que no, que l'any no es pot multiplicar per dos per més que hages treballat i -si ho has fet- és el teu problema.

Del que anem a parlar ací, i és el que més agrada a la muchachada habitual per aquestes línies, és d'una cosa que abans semblava política ficció i ara serà una realitat tangible.
Colles de collidors matemàtics i enginyers, potser no seran més llargs que aquells qui trèien el 2 per 1 als companys en els alegres anys de l'agriculura, però els números eixiran perfectes i la finca serà aferrassada amb una exactitud brutal…

-"Ye, Visente, ja has aferrassat la finca?"-

-"Si clar, espera't que trec l'informe… mira, ací ho tens, he calculat el llarg de la finca per l'ample, he agafat com a mostra un teular per a treure una mitja del número d'arbres per hectòmetre quadrat i amb l'ajut de Joan, físic, hem establert un patró de fruites caigudes a causa del temps"-

-"Òstia, el temps, què diu el temps, Federico?"-

-"Esperat que connecte l'Ipad i voré la predicció d'una pàgina de Forecast que no falla mai"-

-"Cóm pots manipular l'Ipad amb les mans plenes de mosca?"-

-"Mira que estàs desactualitzat per a ser cap, m'he baixat l'app 'white fly' i la pantalla aguanta el que li tires, i mira, un fons de pantalla amb el minaor en 3d que m'ha fet el camionero amb el 3dStudio"-

-"I jo que pensava que gastava el Cinema4D!… al que anàvem… Visente, quants kg. li tires?"-

-"Esperat que estic ressolent la fòrmula, si la traem podem aferrassar totes les finques en un sol clic"-

-"Xe, això ho podries patentar, que m'han dit els de la Romu que el seu software no és gran cosa"-

-"Clar, si agafen a ex programadors de Windows passa el que passa, nosaltres som l'elit, tio, l'elit"-

-"Tota l'elit que vullgues, però encara estan banyaes, açò fins les 12 no estarà sec"-

-"Ostres, això ho tindré que aplicar com a problema conjuntural a l'equació… com puc medir la variabilitat de la humitat i aplicar-ho a la fòrmula?"

-"Xa… el que podem fer és anar al bar a unflamos a carajillos i llegir Proust fins que el fetge ens caiga a troços, no?"-

-"Home, clar, un carajillo sense Proust, no és un carajillo, hui et toca a tu llegir en veu alta, així que aclara la veu"-

-"Ei, Cap de Quadrilla, puc tocar el violí de fons? tinc una peça de Tchaikowsky que li va que ni pintada a la literatura Modernista"-

-"Caguendeu, em sembla que hi no ens guanyarem el jornal…"-


Arribar al bar i que el cambrer nonagenari et tire per damunt el menjar serà un fet, però bé, no anem a queixar-nos, no? almenys podrem vore a empresaris anant a buscar currículums a les residències d'ancians, als qui tocarà treballar en negre per a compensar la pensió.

-"Tia Maríaaaaaaa!!!! em sent?"- (li crida Marta a María, una redactora de prensa jubilada de 92 anys)

-"Ui si xia, com ara tu qui eres?"-

-"Ja m'ha redactat l'article sobre la complicada conjuntura socio-econòmica?"-

-"Ai mari, l'ascrit ise, clar, clar, el tinc damunt la taula"-

María, que no controla esfínters, ha deixat sobre la taula un full amb una lletra a dures penes inteligible decorada amb esquitxons de merda, però l'important per a Marta, cuidadora i gerent de María, és la síntesi i el particular punt de vista de la seua treballadora que és la més llegida del semanari econòmi on es guanya el menjar i els paquets…

-"Meleta, tia, meleta, hui s'ha guanyat un plat de natilles"-

-"No patisques, que ja he cagat!!"-



Ende

martes, 4 de enero de 2011

Live Slow, Die Fascist



Vaig a dir-ho, estic content.
Puc entrar a dinar a un bar del polígon i només sentir fàstic del menjar (ai, quan prohibiran l'oli de palma) o del cambrer o els clients xillons.

Però ara sols contaminaré el meu estòmac amb triglicèrids i la meua oïda amb decibels, però almenys no tindré el maleït fum al damunt meu, a la meua roba, al meu pel… de veritat feia falta una llei per a introduïr una norma tan bàsica d'educació?… si.

Ara t'alçaràs un diumenge al matí i no caldrà llavar la roba i dutxar-te, fins i tot estalviarem aigua amb aquesta mesura!!

"¡Arriba España y el Humo!"… diu un hosteler de Marbella, aprofitant per fer una mica de demagògia. A qui conteste: "A la merda tu, el fum, Espanya i el teu bar ronyós".
En la seua defensa diu que al seu bar van un 90% de fumadors… i?… si tinc un bar on van un 90% d'heroinòmans no vaig a cridar-ho als quatre vents, o tens reservat el dret d'admissió segons el color dels pulmons?… estàs bobet?… ai, aquestos feixistes donen per a molts moments d'humor.

Mira que els socialistes mai m'han caigut bé des que van matar el León Trotsky, però si pitjor em cauen els altres de normal, imagina't si ara esdevenen defensors a ultrança del quitrà i els pulmons perjudicats pel dubtós plaer que alguns diuen sentir al cremar palets cancerígens.

I no escric des de la ignorància, no, doncs el que suscriu aquestes frases va ser fumador de tabac durant 10 anys i de marihuana i derivats durant altres 10, aproximadament. I mira per on no podia fumar-me els porros al bar… per què no?? em tocava eixir a un cantó amagat i fred amb compte que no em veren els representants de la llei que em cauria una bona.

Per què no els fumadors normals?… no els han prohibit fumar, ni tan sols és ilegal, sols els han limitat el lloc per fer-ho, igual que ens han fet amb totes les llibertats durant anys… una més, què més dona?, però damunt aquesta és bona per a la salut (a la llarga).

Però no, ara resulta que els Rajoy, Fabres i demés herois del populisme més ranci diuen ser defensors de fumar on els done la gana, que si volen trencar-se el cos ho fan, i?…

Ostres, em resulta curiós… això ho han dit durant anys els rockers més andergaun, els ionkis esdevinguts estreles mediàtiques, actors… Live Fast, die Young.

Em costa comprar el Lemmy amb el Fabra, el Hendrix amb Rajoy… o es que ha canviat l'star system?… caguen deu, em compraré el pròxim disc i tot… o millor, me'l baixaré.

miércoles, 22 de diciembre de 2010

Sopars d'empresa, eixa grandíssima merda



Que la societat és hipòcrita és una cosa que no cal que ens repeteixin, sempre segueix la seua linia ascendent-descendent segons el moment i la conveniència (què sinzers són els nostres dirigents empresarials a l'hora de despatxar-te)… però no, no anem a parlar de crisi, que ja ho fan prou… anem a parlar d'eixe extrem superior en la línia de la hipocresia i pleitesia cap a l'empresa: Els sopars d'empresa.

Podriem contar mil anècdotes diferents que tots hem patit, però anem a centrar-nos en la terrible història paralela de Protàgoras Manuel i Trifulca Mari, un peó del magatzem (ell) i la xicona de recepció (ella) d'una empresa que anem a batejar com "Azulejos de Mierda S.L.".




Protàgoras, del boet a la glòria empresarial


CHAPTER 1: "Monanem de sopar xeeeeee"


Protàgoras no cap dins d'ell d'emoció, s'arrima el sopar de nadal d'empresa - Pasqual li ha dit que és el divendres que ve - i per fi podrà arrimar-se als capos de l'empresa per demostrar-los que ell, tot un diplomat d'empresarials, no té perquè perdre el seu valuós temps movent pallets al magatzem d'un lloc a un altre i -el més important- podrà demostrar a Trifulca Mari, la xica de recepció que veu contades vegades quan puja a portar material d'oficina, que baix del seu uniform de treball gris i impersonal s'amaga tot un xicot de la plana que li omplirà el melic fins a fer-lo rebosar… si ella li deixa, clar.

-----

Trifulca Mari està que no caga de l'emoció (ni amb Special K), i aprofita que Maria Rosario la d'exportació baixa a fer-se el café de màquina amb ella per a contar-li quin és el motiu que obstrueix els seus intestins de forma brutal:

-"Xa Maria Rosario, el divendres anirem de sopar i per fi podré tirar-li ma al pom a Visente José el director comersial, ma que està bo sempre vestit en trache de isos"-

-"Xa Trifulca, ma que eres basta… pero tens alagana de raó, està pa fer i heu va disar en la novia que anava a casase i tot, a tirali al mascle pero ya, aisina que ficat ben guapa"-


-"Si mari, que ma comprat maquillache de esté lauder i voràs tu quina sombra de ojos"-


-"xiaaaaaaaaaaa!!!"-




Maria Rosario, després del maquillatge


CHAPTER 2: "El dia D"


-"Xe Protàgoras, si que vas templat, notavia conegut"-

-"Eeeeu, com pa disaro pasar, mira, meu he comprat tot al esprinfil que allò es tot mold modernot. A voràs quan vecha a la Trifulca"-

-"Disau estar que isa va a casar a algun comersial pa que la mantinga, no es pa tu"-

-"Pascual, tu no sas, yò seré un de isos comersials d'asi poquet, ya eu voras, me promosionaran i seré un tirunfaor com els de ual strit"-

-"Aisina magrà, et mencharàs el món… i parlant de menchar, he pillat flan pa toch i eisim a 50 euros"-


-"Eeeeeeeeeeeeeeeeu!!!"-


-------

Trifulca Mari no sembla ella, de fet no és ella sino Rosario la que apareix en primer terme a le tasques de Castelló… Protàgoras i Pasqual, marginats del grup fins que traguen la farlopa a relluïr, no saben diferenciar-les a l'una de l'altra perquè van tan sumament pintades i maquillades que ni amb una pulidora es pot arribar fins a la capa que correspon a la carn de les galtes, situades just baix d'uns ulls realçats amb una tona d'ombra i unes pestanyes de pega, que quasi se li cauen al vore a Protàgoras amb pantalons apretats i una jersei estret on posa escrit amb lletra modernota "Eat my shit"… no ho enten, però queda molt bé, es masca la tragèdia.

-----


Un final sense glamour


CHAPTER 3: "Llançament de trastos a l'hora dels cubates"

Tot el sopar ha sigut una sucessió de metafòriques rentades de cabota i ses respectivament cap als dirigents de l'empresa, el flan ha aflorat de les butxaques de Pascual, el dealer ocasional que amb les butxaques ben plenes es fa la última clenxa i desapareix silenciosament al tercer cubata per anar a fumar-se porros a casa dels seus colegues.

Mentrestant Protàgoras, un cumshot amb potes després del bukkake al que l'han sotmés els caps i pagat per haver demostrat les seues dots per al comerç exterior, s'anima després de mig gram per atacar a Trifulca qui, denostada pel seu primer target no dubta en mostrar-se accessible als atacs del xicot del magatzem.

-"Com ara a tu, mai ta dit ningú que eres mol templà?"-

-"Xa, com eres, que me faràs ficar rocha"-

-"Va bova que eu sas, que encara que estigues a resepsió yò se que eres mol intelichen i que vals pa més"-


-"Ai, no sigues anfadós, mone a femos un cubata i monamem a ballar a la pista"-

El DJ ocasional per a l'event, Wilfredo Raspasendes (conegut com a DJ Wilfred) punxa els últims temassos de Cadena 100 samplejats per a que semblen més modernots del que són, i al sò d'aquesta música pudenta comencen vinga al mos Protàgoras i Trifulca, que per perdre la vergonya s'han ficat dos puntetes de flan dins el Rom amb Cola.

Maria Rosario i la resta de treballadors que s'han quedat (enfarlopats, la majoria) presencien i aplaudeixen la voràgine hormonal que s'ha desplegat davant dels seus atònits ulls, i mentre Rosario pensa en què bonic és l'amor i en la futura nova i fulgurant parella, la farlopa adulterada amb mil i un potingues es mescla amb el conill a l'ajillo, les tapes variades de braves fetes amb salsa picant i oli de palma, els langostinos a la planxa un poquet passats, el café recremat d'apurar la cafetera i els 8 roms amb cola…

Protàgoras no ha tingut temps encara de tornar la llengua a la seua pròpia boca (la té Trifulca aprisionada a la seua gola) i un reguer de vòmit àcid va directe a l'estòmac de Trifulca Mari qui, presa del fàstic més agoniós de sa vida, torna a potar damunt del Protàgoras… ja no es pot llegir l'slògan de la seua samarreta tapat per alguns trossets de puntilla rebossada i regurgitada.

Apart d'arribar a la conclussió que Trifulca ha de mastegar més els aliments per una correcta digestió i posterior excreció, Rosario sent unes arcades tals que -malgrat que es tapa la boca- una xorrera de vòmit va a parar al got de whisky en llima del cap del departament de compres en el just moment que se'l porta a la boca, provocant que aquest bosse a la seua vegada al llom de l'adjunt a personal, que fa el propi sobre l'espillet on estava preparant unes puntetes més per als seus adlàters del departament…

En uns minuts la pista de ball esdevé una pista de patinatge sobre vòmit, i tots es rebossen sobre restes de menjars sense deglutir…

El dilluns següent, a la mateixa hora que a Azulejos de Mierda S.L. les cares llargues eviten el saludar-se o parlar del que va passar el divendres anterior, Wilfredo Raspasendes està a la facultat de dret tornant-se a enganxar a aquells estudis que va deixar seguint la senda de la música maquinola, prefereix fer la pasantia fent fotocòpies que tornar a acabar esquitxat de pota.

Protàgoras i Trifulca mai no seran una parella, almenys fins que ell no puge al departament comercial, doncs -pensa ella- a voltes val la pena deixar-se cagar dintre la boca si qui ho fa és important… si ho fa el poble pla és una guarrada, però si ho fa un mandamás es considera disciplina anglesa, i això és molt cool.

I açò s'acabat… almenys fins a l'any vinent, clar…

lunes, 20 de diciembre de 2010

Visca la Crisi!!!

Ripollés, creant una gran obra


El president d'un govern decadent i mentider que va agafar el lloc d'un altre igual de mentider, va i estrena "a bombo i platillo" un mitjà de transport car i innecessari, amb la connivència del govern autonòmic (oposició, per a més ressenyes) que també es posa les medalles, trofeus, xapetes i pins de record dient que ho han fet ells i portarà 200.000 llocs de treball.

200.000 kg. de merda, pastoseta i calenteta.
Tant d'imbècil junt a un mateix tren, i si li sumes als gorrons… perdó, borbons, clamava a crits un accident brutal, colisió d'un meteorit o auto immolació d'algun treballador fart de veure a tan de fill de la grandíssima puta concentrat.

Els mateixos que critiquen Fabra per ser un corrupte i muntar un aeroport a un lloc on no pot accedir ningú, van i estrenen un tren d'alta velocitat per acurtar distàncies amb el centralisme importat per la monarquia borbònica a uns preus "populars", mentres que diexen que les linies de comunicació del poble més pla segueixin esdevenint decadents i perilloses.

Ara els de Madrid potser podran vindre amb més celeritat per tal de veure com els diners que podrien destinar-se a millorar la sanitat pública valenciana es fagociten amb l'emporio Ecclestone, però bé, tenim Fòrmula 1… que ja la voldrien per a ells els burgalesos o els andalussos, i -de passada- desmuntar eixe conyàs del parc de Doñana o posar el paddock a les coves d'Atapuerca per a que uns quans homínids puguen seguir el mundial.

No passa res, ara a veure si canvia el govern i els qui van votar dient ser socialistes demostren la seua bipolaritat i voten el PP (no n'hi han altres opcions, clar). Potser llavors faran d'una puta vegada la puta linia d'Alta Velocitat Corrupta entre Castelló i el puto aeroport amb vagons dissenyats per l'incombustible Ripollés, amb finestres opaques per no veure la puta merda de medi ambient que quedarà als flancs de tan magna obra.

I si, m'agradaria veure-ho, que l'ecosistema es faça bocins per veure d'una puta vegada a veure si rebenta tot i ens fotem unes rialles entre tots.

Visca la crisi!!