Sopars d'empresa, eixa grandíssima merda

Que la societat és hipòcrita és una cosa que no cal que ens repeteixin, sempre segueix la seua linia ascendent-descendent segons el moment i la conveniència (què sinzers són els nostres dirigents empresarials a l'hora de despatxar-te)… però no, no anem a parlar de crisi, que ja ho fan prou… anem a parlar d'eixe extrem superior en la línia de la hipocresia i pleitesia cap a l'empresa: Els sopars d'empresa.

Podriem contar mil anècdotes diferents que tots hem patit, però anem a centrar-nos en la terrible història paralela de Protàgoras Manuel i Trifulca Mari, un peó del magatzem (ell) i la xicona de recepció (ella) d'una empresa que anem a batejar com "Azulejos de Mierda S.L.".

Protàgoras, del boet a la glòria empresarial

CHAPTER 1: "Monanem de sopar xeeeeee"

Protàgoras no cap dins d'ell d'emoció, s'arrima el sopar de nadal d'empresa - Pasqual li ha dit que és el divendres que ve - i per fi podrà arrimar-se als capos de l'empresa per demostrar-los que ell, tot un diplomat d'empresarials, no té perquè perdre el seu valuós temps movent pallets al magatzem d'un lloc a un altre i -el més important- podrà demostrar a Trifulca Mari, la xica de recepció que veu contades vegades quan puja a portar material d'oficina, que baix del seu uniform de treball gris i impersonal s'amaga tot un xicot de la plana que li omplirà el melic fins a fer-lo rebosar… si ella li deixa, clar.

-----

Trifulca Mari està que no caga de l'emoció (ni amb Special K), i aprofita que Maria Rosario la d'exportació baixa a fer-se el café de màquina amb ella per a contar-li quin és el motiu que obstrueix els seus intestins de forma brutal:

-"Xa Maria Rosario, el divendres anirem de sopar i per fi podré tirar-li ma al pom a Visente José el director comersial, ma que està bo sempre vestit en trache de isos"-

-"Xa Trifulca, ma que eres basta… pero tens alagana de raó, està pa fer i heu va disar en la novia que anava a casase i tot, a tirali al mascle pero ya, aisina que ficat ben guapa"-

-"Si mari, que ma comprat maquillache de esté lauder i voràs tu quina sombra de ojos"-

-"xiaaaaaaaaaaa!!!"-

Maria Rosario, després del maquillatge

CHAPTER 2: "El dia D"

-"Xe Protàgoras, si que vas templat, notavia conegut"-

-"Eeeeu, com pa disaro pasar, mira, meu he comprat tot al esprinfil que allò es tot mold modernot. A voràs quan vecha a la Trifulca"-

-"Disau estar que isa va a casar a algun comersial pa que la mantinga, no es pa tu"-

-"Pascual, tu no sas, yò seré un de isos comersials d'asi poquet, ya eu voras, me promosionaran i seré un tirunfaor com els de ual strit"-

-"Aisina magrà, et mencharàs el món… i parlant de menchar, he pillat flan pa toch i eisim a 50 euros"-

-"Eeeeeeeeeeeeeeeeu!!!"-

-------

Trifulca Mari no sembla ella, de fet no és ella sino Rosario la que apareix en primer terme a le tasques de Castelló… Protàgoras i Pasqual, marginats del grup fins que traguen la farlopa a relluïr, no saben diferenciar-les a l'una de l'altra perquè van tan sumament pintades i maquillades que ni amb una pulidora es pot arribar fins a la capa que correspon a la carn de les galtes, situades just baix d'uns ulls realçats amb una tona d'ombra i unes pestanyes de pega, que quasi se li cauen al vore a Protàgoras amb pantalons apretats i una jersei estret on posa escrit amb lletra modernota "Eat my shit"… no ho enten, però queda molt bé, es masca la tragèdia.

-----

Un final sense glamour

CHAPTER 3: "Llançament de trastos a l'hora dels cubates"

Tot el sopar ha sigut una sucessió de metafòriques rentades de cabota i ses respectivament cap als dirigents de l'empresa, el flan ha aflorat de les butxaques de Pascual, el dealer ocasional que amb les butxaques ben plenes es fa la última clenxa i desapareix silenciosament al tercer cubata per anar a fumar-se porros a casa dels seus colegues.

Mentrestant Protàgoras, un cumshot amb potes després del bukkake al que l'han sotmés els caps i pagat per haver demostrat les seues dots per al comerç exterior, s'anima després de mig gram per atacar a Trifulca qui, denostada pel seu primer target no dubta en mostrar-se accessible als atacs del xicot del magatzem.

-"Com ara a tu, mai ta dit ningú que eres mol templà?"-

-"Xa, com eres, que me faràs ficar rocha"-

-"Va bova que eu sas, que encara que estigues a resepsió yò se que eres mol intelichen i que vals pa més"-

-"Ai, no sigues anfadós, mone a femos un cubata i monamem a ballar a la pista"-

El DJ ocasional per a l'event, Wilfredo Raspasendes (conegut com a DJ Wilfred) punxa els últims temassos de Cadena 100 samplejats per a que semblen més modernots del que són, i al sò d'aquesta música pudenta comencen vinga al mos Protàgoras i Trifulca, que per perdre la vergonya s'han ficat dos puntetes de flan dins el Rom amb Cola.

Maria Rosario i la resta de treballadors que s'han quedat (enfarlopats, la majoria) presencien i aplaudeixen la voràgine hormonal que s'ha desplegat davant dels seus atònits ulls, i mentre Rosario pensa en què bonic és l'amor i en la futura nova i fulgurant parella, la farlopa adulterada amb mil i un potingues es mescla amb el conill a l'ajillo, les tapes variades de braves fetes amb salsa picant i oli de palma, els langostinos a la planxa un poquet passats, el café recremat d'apurar la cafetera i els 8 roms amb cola…

Protàgoras no ha tingut temps encara de tornar la llengua a la seua pròpia boca (la té Trifulca aprisionada a la seua gola) i un reguer de vòmit àcid va directe a l'estòmac de Trifulca Mari qui, presa del fàstic més agoniós de sa vida, torna a potar damunt del Protàgoras… ja no es pot llegir l'slògan de la seua samarreta tapat per alguns trossets de puntilla rebossada i regurgitada.

Apart d'arribar a la conclussió que Trifulca ha de mastegar més els aliments per una correcta digestió i posterior excreció, Rosario sent unes arcades tals que -malgrat que es tapa la boca- una xorrera de vòmit va a parar al got de whisky en llima del cap del departament de compres en el just moment que se'l porta a la boca, provocant que aquest bosse a la seua vegada al llom de l'adjunt a personal, que fa el propi sobre l'espillet on estava preparant unes puntetes més per als seus adlàters del departament…

En uns minuts la pista de ball esdevé una pista de patinatge sobre vòmit, i tots es rebossen sobre restes de menjars sense deglutir…

El dilluns següent, a la mateixa hora que a Azulejos de Mierda S.L. les cares llargues eviten el saludar-se o parlar del que va passar el divendres anterior, Wilfredo Raspasendes està a la facultat de dret tornant-se a enganxar a aquells estudis que va deixar seguint la senda de la música maquinola, prefereix fer la pasantia fent fotocòpies que tornar a acabar esquitxat de pota.

Protàgoras i Trifulca mai no seran una parella, almenys fins que ell no puge al departament comercial, doncs -pensa ella- a voltes val la pena deixar-se cagar dintre la boca si qui ho fa és important… si ho fa el poble pla és una guarrada, però si ho fa un mandamás es considera disciplina anglesa, i això és molt cool.

I açò s'acabat… almenys fins a l'any vinent, clar…