Al Fabra el que és del Fabra

"Uno, dos y tres, ¡¡cambio de juez!!"… sembla un joc però és real, li toca la loteria i surt a un programa d'humor per a seguir fent riure els contribuents (paga, poble). La seua última acció ha sigut la d'estar orgullós de ser representat a una estàtua megalítica a prop del seu aerotort.

No cal dir que el seu sicari més fidel i artista del Règim, Ripollés, ho ha fet com un homenatge a una persona que tant ha fet per ell… perdó, per posar Castelló al mapa i -de passada- esborrar alguns llocs bonics "donde no iba nadie" per a construïr aeroports innecessaris i camps de golf per a un turisme elitista i allunyat de la nostra trista realitat.

Bé, cal dir que la natura és sàvia (i la gent idiota), i si als llocs on no n'hi ha ningú n'hi han reserves naturals no és per tocar els ous, però clar, la lògica neoliberal i tardofranquista representa la seua nova bufonada mentre que el poble (humil i servil) li segueix donant tota la confiança a aquesta semideitat que ha sobreviscut a la cua de donants de fetge.

Però no patiu (i visca la crisi), senteu-vos a veure Sálvame… o era Salvados? i agafar-vos a conya la crua realitat, vergonyós passat i tenebrós futur del que trieu, foteu-vos unes rises dels rojos i ale, a passar per caixa per pagar una vergonyosa escultura que faça passar vergonya els castellonencs durant dècades.

Que un programa d'humor faça el que no gosa fer el telediari si que és de traca… país de pandereta, au, mone a unflamos a flan.