No, no em molesta

Aquesta és l'actitud!

Amb la que està queient -econòmica i socialment parlant- al mon, i a aquest estat en concret, no resulta estrany sentir els teus amics i coneguts de tendències reaccionàries i/o conservadores dir-te allò de "no volies socialista? doncs ahi tens socialista!! progre, que ets un progre!!".

No, no em molesta que em diguen que estan descontents amb un partit polític amb qui jo mai he manifestat estar a favor, faltaria més!!… de fet, sols he dit públicament a qui he votat quan ho vaig fer per HB, i n'estic ben orgullós d'allò que vaig fer amb els meus tendres i recent i democràtics estrenats 18 anys.

El molest d'aquest tema és que ningú no parla de que canvies de partit, si no de que canvies d'ideologia perquè sempre has estat un descarriat i jove inconscient… i demostra que al final ningú no et pren seriosament quan tu pensaves que si, i que la conciència social la treu fluixa a la majoria de gent i que aquesta, en el seu contexte més ampli: és imbècil.

Fa anys ho deiem a l'extinta (per una crisi) i enyorada La Plana fa Olor, i la gent ens prenia per conspiranoics… aissss, com canvien les coses en 4 anyets…

Que dure la crisi, que dure… i que no es trenque, que d'imbècils està el mon ple, i si, jo cauré, però tindré companyia com per no avorrir-me d'ací fins a la nostra més mísera extinció (i alguns ens seguirem rient).