monòleg s'escriu amb g i no amb c.

Després de que es feren els monólegs a La Vilavella, s'en va un dels millors monologuistes de l'estat. Ha mort Pepe Rubianes i molts dels qui varen acudir a veure els monòlegs al saló d'actes de la caixa rural, no saben, crec que no ho sabran mai, qui era este home. Home dedicat a viure essencialment, compromés amb Àfrica, d'una vitalitat impressionant, d'un somriure ampli però sempre amb eixa ironia brutal que feia que molts s'escandalitzaren. Home que el que pensava ho deia amb claretat, que opinava lliurement sense reprimir-se, amb un vocabulari fora del comú als escenaris dels teatres, fet que li duia més d'un problema.
És per això que li fem este xicotet homenatge, ja que la finalitat d'este blog, és que la gent opine sense por, amb llibertat, humor, ironia, pese a qui pese, fent art de les paraules, desfer més d'una frontera cultural, transmitir alguna cosa més que unes rises fàcils, explicar la vida amb un somriure de cabró carajillero ; basicament el que feia el Rubianes. Bé ell era el mestre i nosaltres uns aficionats molt roïns. Adeu Pepe.