flan & surf, oh yeah

Era la primera semana de setembre, i com tots els anys, Visente José, jove vilavellenc, de bona família, d'eixos que tots sabem, i a més era admirat per la seua capacitat de consumir flan, i per tant, tenia molta influència al poble, i no era d'estranyar que el ficaren entre els catxorros; es trobava ensamblant el carafal de la seua penya(amb nom acabat amb accent sobre una o, com menejó, apagó, cagalló, etc). Però es va ficar a ploure i tots van anar cap a casa.

Eixe dia com sol ser habitual pels finals de l'estiu, va succedir un episodi de gota freda. Visente José, com que per fer bous, faria el que fera falta, i tampoc era molt llest, es va quedar a acabar el muntatge del carafal, allà a l'urbanització de Santa Barbara. Les altres penyes guardaven els carafals al pàrking, però ell com que era l'únic que havia comprat 1 plaça, ja que formava part dels catxorros, no volia que es guardara allí, el pàrking era per als cotxes. I continuava plovent, com sol ploure pel setembre, i el poble s'omplia d'aigua.

Ningú sap com. La gent no havia vist mai al poble res igual. I és que Visente José baixava dret damunt d'un cabiró del carafal, sobre les aigües, i creuava tot el poble sense perdre l'equilibri, fins que va entrar amb el cabiró dins del flanak(no confondre amb una botiga de mobles). Allí els clients es van quedar impressionats.

D'aquesta manera va naixer la nova moda del surf a La Vilavella. Però com totes estava condemnada a quedar-se en res. Els primers que ho van intentar, ho feien en les posts de planxar de les seues mares, però això era d'arrapaterres, i els que tenien un poc més de pasta, no van escatimar en esforços, doblant el torn a la fàbrica, si era necessari, per tal de comprar eixa taula per al surf.

Visente José i els seus amics esperant a que isca La Fontfreda

No obstant, era final d'estiu, i pronte l'oratge no acompanyaria, però els joves de La Vilavella, seguien amb la nova moda. Gràcies a la Font Calda, podrien fer surf, fins i tot a l'hivern, per això el llavador va esdevindre el centre de reunió dels joves surfers. La setmana de Festa la Vila, no va ser com ninguna anterior. A tots els casals, s'escoltava a Dick Dale, Los Coronas, Straitjackets, etc...En el ball de disfresses, no cal dir-ho, tot el món anava vestit de surfer, i el premi va ser per una penya que anava disfressada d'un altra cosa, carent d'imaginzació i de crítica social, i no era els que es van disfressar de plaques solars. Tant estaven, els joves, il·lusionats pel surf, que l'ajuntament va decivir canviar el dia de la bicicleta pel de la tabla. El mercat va acabar totes les existències de bermudes hawaians. Tot el món era surfer i estava content, inclosos els rochos fills de puta que se queisen de tot. Va vindre l'octubre, i en totes les colles de collidors el tema no era un altre: a vore si fem el cupo més llarg, que vull comprar-me una nova tabla, i el traje de neopré, Mira quina bassa, si tinguera la tabla ací!, Tu a mi no em guanyes a fer surf, ix al frau si eres home!... La font de damunt del pàrquing, va esdevindre un lloc conflictiu, ja que tots els surfers, volien surfejar allí dins. I com que la tardor anava fent camí, la febra pel neopré anava en aument. Totes les botigues del poble(2) on venien bragues i fils per a cosir, ara venien material de Quicksilver, i ca la Timona es va afegir també al negoci del surf. Rosselló ja no treballava la fusta, treballava la fibra. Al magatzem d'adobs(almasen d'abonos) la cera era el que més es venia. La provessó de la purissima, va ser més espectacular que mai, les joves vilavellenques van voler eixir amb bikini, això sense dubtar-ho, la mantellina al cap, a pesar de que la calor no apretava, i els xics van poder gaudir d'un seguit de mugrons durs a causa del fred.

Ca Albarto, va canviar de nom, per tal d'adaptar-se, a les noves necessitats dels habitants de La Vilavella, Lohifushi surfer bar.
L'ajuntament, va llogar Orange Market, per a anunciar en Fitur, La Vilavella com a paradís dels surfers.

Però la vida del surfer de La Vilavella, tenia les seues complicacions: les taules no entraven en les C15 , i van haver de canviar-les per les classiques furgonetes Volskwagen, però això no més ho varen fer els més adinerats. També n'hi havien coses que no van canviar, i com no les taules eren adornades amb divises i banderilles, M de la purissima pintades, els colors de cada aurora, algun cap de bou col·locat sobre la taula que impedia la pràctica de l'esport però era un miura i era més valent que un flores o a l'inreves.

Al flanak(no confondre amb una tenda de mobles i no presisament per la qualitat ni el disseny del mobiliari) ja no és parlava només del futbol i de la cervesa, ara és parlava d'ones mítiques com les que va fer Mari Carmen la filla de la Helsinkiera(de helsinki) quan estan al llavador es va pegar un pet i l'ona va arribar a 3'5 metres d'alçada. També el millor insult era: Tu haces surf o coges olas, deixant de banda el anacrònic tu eres tonto o la mames? L'estrany costum d'anar al water de 3 en 3, no és va perdre, però en lloc de típic senyal, ara és feien una salutació surfera a l'estil del Ronaldinho.

A la provessó de Sannt Sebastià, tot el món duia una taula a una mà i l'altra un ciri i l'ajuntament va voler canviar la soca on està lligat San Sebas per una taula de surf, però unes "dones" que regenten una botiga de farmacs no els van deixar.

Taules de surf i ciris entre els feligresos durant la provessó de sant Sebastià, patró de la Vila i per extensió dels surfers Australians. També és conegut com Sant Surfbastià.

Va vindre la primavera, i Visente José, el precursor del surf, ja no era el millor. Durant eixe temps havia sigut victima d'un ERE, i ja no temia diners per a flan, postre de moda de La Vilavella, ni per a ser de cap comissió taurina, i tampoc per al neopré, ni bermudes hawaians, ni res que fora cool dins de les possibilitats i la mentalitat d'este poble. Com que havia sigut algú, i ara no, a més estava perdent influència entre els joves, va pensar una nova moda, més econòmica, i la va inculcar entre els seus, això si amb l'ajuda de l'ajuntamnet, que també li havia oferit un treball com a encarregat de la seguretat del llavador. D'aquesta manera es va carregar la moda del surf i ara tots els joves és dedicaven al de sempre flan i bous, i a la cria de canaris, nova moda treta per Visente José. Les taules de surf va passar a la història, com les minimotos, les guitarres, els cavalls, etc...

I és per això que ara el pàrquing està ple de taules de surf!