Operació Llaganya | A Tarson Turner's Tale

OPERACIÓ LLAGANYA. Chapter one: the mission

No sabia com collons havia pogut acabar ahi... com sempre, l'havien preparat a consciència per a la situació però ja l'havien avisat que l'impacte seria tan dur que per a això no hi havia preparació suficient ni amb quatre anys.

Eren 21:00 PM, uns deu minuts abans de l'hora H... ell es mirava l'escena i no s'ho acabava de creure. Eixa plaça plena de cadafals, eixes curioses estructures metàl·liques què a la plataforma superior contenien dones amb panderos quilomètrics i xiquets fartant-se de pipes; a la part de baix els homes desfogaven la ràbia provocada per la falta de treball i de sexe amb alcohol i varades contra les vaques que tenien la mala pata de passar pel seu radi d'acció. Així i tot, el que més sorprenent li semblava era que eixos ferros amb potes i cabirons se mantingueren en peu, tot i que mitja dotzena de ties culones se fartaven a ballar amb ridículs contonejos “el manisero”, “rumba negra” i altres peces executades per la xaranga... en conjunt, un espectacle vomitiu.

Però ell no era qui semblava... portava el pel tenyit a tres bandes: fúcsia, turquesa i taronja, els mateixos colors que adornaven la seua brusa, els pantalons de tela i les espardenyes de tela “rodaor style”. Podia passar desapercebut enmig de la nit taurina “24 hores de rodaors” en plenes festes de la vila, però ell no era ni penyista ni rodaor... era Menahem Makarrowitz, agent del Mossad i tenia una missió que acomplir en aquell poble perdut de la mà de déu. No entenia com l'havien pogut enviar a una feina així, justament a ell, posseïdor d'una de les millors fulles de servei...

Encara li donava temps a fer-se un cigarret abans de l'hora H, així que es va treure amb parsimònia el paquet de Royal Crown i se va posar la mà a la butxaca buscant el Zippo que li van regalar allà als Alts del Golan com a premi per carregar-se al xiíta número 50, quan va sentir dues veus al seu darrere:

-”Mireu al foraster iseeeee!!! que va a fer algo i no serà res de bo !!! - De fora vindran i de casa mos trauran... agarreeuloooooooooo !!!”

“Merda!”, va pensar Menahem Makarrowitz... Efectivament eren Paquita la Llanternera i Encarnasión la Tecla, les dues agents d'inteligència a servei de J.L. Hardcore. En l'entrenament a l'acadèmia de Haifa ja el van avisar que s'anara en compte amb estes dues, però no va arribar a pensar mai que foren tan bones... ell, que s'havia infiltrat en la guerrilla kurda, havia jugat al xamelo amb el mulà Omar en els fumaderos d'opi de Masar e Sharif, havia estat amb el president de Síria liant-se cigarrets disfressat de limpiabotes en el seu propi despatx i mai en la puta vida l'havien descobert.... cap missió seua havia pogut ser avortada, però les xarxes d'espionatge d'este poble són de les més tupides que havia vist des d'aquella visita a l'Alemanya de l'Est.

J.L. Hardcore mirava l'espectacle des del balcó de la caixa rural i en sentir la senyal d'alerta de les seues agents, va cridar els del paro que van anar a per Menahem Makarrowitz armats amb vares i vergues de bou...

Menahem Makarrowitz i els seus companys, a un camp d'entrenament a Israel

“Ara comença l'acció...” deia mentre buscava l'UZI, però li van vindre al cap les ordres dels seus superiors. Si açò fóra Beirut el tema se solucionava amb una pilera de morts i vinga xocolatà, però esta vegada li digueren que la missió havia de ser neta, sense morts a ser possible i que els ferits no quedaren massa lisiats ni paraplèjics. Així que va optar per pujar d'un bot a la part de dalt del cadafal i anar botant d'un a un altre... però va ser mala idea, doncs les dones culones no paraven de pegar-li bolsaes mentre els xiquets li tiraven gapos i li fotien canellades.

“tú foraster, baisa del carafal, que no has pagat la cuota... sinvergüensaaaaaaaaaa !!!!”

Total, que la millor opció per Menahem Makarrowitz seria baixar i avançar frontalment cap a la Caixa Rural, que era on es refugiaven els objectius de la missió. I quan després de fer un salt mortal va aterrar a la plaça, va mirar cap amunt i...




Si, J.L. Hardcore i els regidors s'amagaven mentre eixia al balcó un home de mitjana edat enarbolant una Winchester.... a la central ja el van posar en alerta contra este personatge, Visentico de Cagarnera, soci emèrit d' APAVAL. Era temut per la seua formidable punteria, demostrada més d'una volta després de dinar amb la quadrilla, quan anava camuflant-se pels fraus i apagant els cigarros dels collidors mentre xamaven d'un certer tret a vàrios metres de distància... i tot això en horts plantats al cinc de bastos i plens de mosca, res de plantonaes.

Visentico estava disposat a empunyar la seua arma en defensa de les tradicions vilavelleres, com ja va demostrar a principis dels '90 defensant la cooperativa, Winchester en mà contra les hordes de valleros rojos que volien que l'almasén parara pa fer vaga i bovaes d'eixes. Després eixa mateixa mà se li'n va anar tocant el cul a les xiquetes quan eixien d'escola, cosa que li va fer caure en desgràcia, però ara J.L. Hardcore li va proposar una rehabilitació pública a canvi de tornar a batre's en armes contra els forasters indesitjables.



Açò va alegrar sobremanera tant a Menahem Makarrowitz com als penyistes en general, que van aclamar a Visentico mentre apuntava des del balcó de la Caixa...

“va a vore si li fas la ralla al mig !!!”

La xaranga va començar a amenitzar l'escena amb el pasodoble “Islas Canarias” i la parella de picoletos que havia de garantir la seguretat en el recinte se van posar blancs mentre els tremolaven les mans i els eixien visibles taques marrons a la part de darrere del pantaló. Menahem Makarrowitz se'ls mirà amb cara de fàstic pensant lo poc que durarien en Gaza, al mateix temps que amb un moviment imperceptible per a l'ull humà va desenfundar l'UZI i li va fotre una ràfega al Cagarnera mirant al tendido partint-li la Winchester en quatre troços...

Tota la plaça va esclatar en una ovació de gala, fent crits com “ai, maxot !!!”, “tu si que sas !!!” o fins i tot “ooooooooooleeeaaiiiii !!!” i el Cagarnera se n'anà a ofegar les seues penes en el terry.
Però enmig del rebombori, dos personatges se van situar enfront de Menahem Makarrowitz barrant-li el pas... eren Baner i Flapi, els quals també apareixien al Powerpoint explicatiu de la missió. Se veu que eren els dos millors lluitadors del poble, dos autèntics berserkers.

Makarrowitz va refusar una vegada més el vessament de sang pel bé de la missió i va recordar la formació en guerra psicològica que li va impartir el seu superior, el coronel Yitzak Tallachufs...

Se va mostrar impertèrrit davant de les provocacions dels seus dos enfarlopats rivals, que l'ambotinaven dient-li pa-lla-sso i ni-not mentre li pegaven colpets de puny al pit. Ell se va limitar a mentar-los en un perfecte vilavellero:

“Cha, que man dit, quels bous que porteu a San Chochim son tochs de carn i tenen formiguer al cuerno? Ademés diuen que a San Roc nia chent de la comisió que se na entrat i se ua gastat tot en flan...”

Els dos ostiadors se van mirar un breu instant i van començar vinga la gualà entre ells, deixant-li el camí franc cap al seu objectiu. Però no ho tindria fàcil per arribar al saló d'actes de la caixa rural, no... els del paro el van encerclar fent posturetes de rodaor...

“Va a vore ara sense pistoletes ni bovaes !!!”

Açò ja anava a ser més complicat, ja que estos estaven agafats pels ous... si no obeïen, Hardcore els llevava el subsidi, l'únic jornal que entrava a casa des que els van tirar de la fàbrica... Ahí Makarrowitz ja se va fartar i pensà:

“Bueno, almenys que cobren la baixa, tú”

Va passar pel mig de tots traient-se el peine i fent-se el flequillo... de paso va trencar dues cames, un braç, una clavícula i un tabic nasal. El practicant estava horroritzat pensant en tota la feina que anava a tindre, Pacoc volia fitxar a Makarrowitz com a vaquer, ja que feia quinquenis que no se trobava en un tio tan dur, tan perfectament capacitat pa acollonar als quinquillers que volien entrar en el corro... la plaça s'havia convertit en un camp de batalla entre rocker's i txotximer's, que dirimien les seues disputes en una batalla campal rollo Quadrophenia . La confusió era total i la parella de la benemèrita se n'havia anat a un entraor del camí València a fer-se unes clenxes i de pas tindre una coartada per arribar quan tot el bollit s'havera acabat. La xaranga interpretava “Morenito valenciano”.

Entre tota aquesta confusió, Menahem Makarrowitz ja no va tindre problema per entrar a l'edifici de la Caixa i plantar-se davant la porta del saló d'actes. Va irrompre dins la sala fent dues volteretes, cosa que li va fer possible evitar una burda xarxa que caïa del sostre...

Se veu que J.L. Hardcore i els regidors l'havien volgut atrapar amb un enfilat, un últim recurs cutre com ells asoles. L'equip de govern vilavellero se posaven juntets, tremolant i reculant poc a poc mentre Makarrowitz se'ls acostava...

“Hardcore, vull els documents de l'Operació Llaganya i els vull JA!!!”

Els membres de l'ajuntament se van quedar mirant-se i després d'uns instants de tensió, el regidor del ram li va tirar a Makarrowitz un bloquet de la marca Tauro comprat a l'estanc. Ell que estava acostumat que els malos li entregaren la documentació guardada en maletins de pell o en discos durs d'última tecnologia... en fi, la qüestió és que la missió estava ja acomplerta i ell se n'havia d'anar per acudir al punt d'entrega des d'on se l'emportarien de tornada cap a la seua enyorada Sió.

Però abans d'anar-se'n, Hardcore li va dedicar unes paraules...

“Tú, quan te vas empadronar ací ja fa un any mos vas resultar sospechós, queu sapies. Encara que mos vullgueres fer creure que treballaves a Onda a la fabrica ningú te va vore fent hores extres i aixo ya sonava raro.”

A lo que un altre regidor va rematar:

“i no vull dir noms, pero tamé anaven dien que si no series de l'asera d'enfrente”

Makarrowitz va fer oïdes sordes i va pujar al terrat de la caixa, on se va acostar un helicòpter Apache enviat pel Tsahal. Això si, per mantindre el secretisme de la missió, les estrelles de David havien segut substituïdes per escuts de Nules. Al mig de la plaça, Visentemanuel se va dirigir cap a tota la concurrència mentre les aspes de l'helicòpter alçaven tota l'arena de la plaça...

“Esteu poc abovats !!! Diseu de pegavos entre vosatros i anem a omplir sis cotxes pa anar a buscar al foraster ise i curralo!!!"

Tot este espectacle amb helicòpter inclós estava sent transmitit per VTV i els redactors d'un cert blog Askerrit, Rafa i Llimonà ploraven de risa en les catacumbes acompanyats per uns quants personatges més... però, qué estava passant amb Menahem Makarrowitz?

Va pujar per l'escaleta a l'helicòpter, on l'esperava el coronel Tallachufs. Li va entregar els documents i el seu superior se va disposar a saludar-lo després de tant de temps sense vore'l, però Makarrowitz se mostrava distant...

אעשק א םר ?

“ Mira coronel, a mi no me vingues en bovaes que ni m'anrecorde ya de parlar hebreo d'ise... me vau anviar a este poble pa infiltrame ya fa casi un any i asò ha acabat en la meua resistència. Preferia Beirut o Afganistan a asò, desde luego. M'ha tocat fer coses terribles pa pasar desapercebut, sas? He vist coses que tu no te podries imaginar... despedides a Penélope en tonellaes de flan, visites a cases de putes en Albasete pa anar a per els bous, feli la pilota a l'ancarregat en la fàbrica, malcasats de mes de trenta anys volent lligar en chiquetes de l'institut a Namala. I total pa qué? Pa arreplegar un bloquet de merda !!!"

אעשק א םר !!!

“que no, coronel... que asò ya no es pa mi. Vach a renunsiar, ja he arribat al límit, si no mira com parle ara per echemple. M'arretiraré lo que me queda de vida al Kibbutz pa llaurar, llechir el Talmud i matar palestinos, vamos, la vida bucòlica que sempre he vollgut fer”

Total, que la missió va acabar amb els del paro lesionats però cobrant feliçment la baixa i un mort... si, quan Visentemanuel es dirigia a les masses, no va vore que li venia el manso per darrere i el va patejar entre les risses del respetable. Però... per qué tota esta missió? Qué s'oculta darrere de l'operació llaganya?
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh....

- Tarson Turner -