La delirant història d'Oswaldo Llesquetes i les bambes de gitano Juan Manuel

Kareem Abdul Jabbar també comprava sabatilles a la paraeta de Juan Manuel

Oswaldo Llesquetes va anar al mercat dels dilluns per a comprar-se unes bambes per tal de jugar a bàsquet , fart de gastar les nike "espart" que li va fer el tio Tàfol a la seua època.

Oswaldo Llesquetes -així nomenat perquè era addicte a les llesquetes amb ou- no volia saber res de gastar-se els seus quartos en coses que no incentivaren el comerç local, i com que no n'hi havia sabateries va decidir de comprar-se-les al mercat, on el gitano de la parada li va dir al veure'l tan decidit:

-"Ay Oswaldo, crómpame estas Rucanor Aire que usan los jugadores de paloncesto ese que juegas"-

-"Streetball, Juan Manuel, Streetball, som l'èlit de l'esport local, a veure, deixa'm i me les provaré"-

Les Rucanor Air produïen vergonya sols de veure-les, eren exageradament grans i ridícules, doncs eren unes sabatilles velles amb sola de goma a les quals Juan Manuel havia afegit torpement bandes fosforescents i un troç de tuberia de pvc al damunt per a donar-li l'aparença d'unes botes de bàsquet. El seu fill Felete, que era un artiste del mon calé, les va decorar amb un rotulador.

-"No se Juan Manuel, sòn un poc rígides als turmells"-

-"…eeeeh, sos pa evitá lesioneeees y que no sus rompáis los pieses"-

-"M'has convençut Juan Manuel, ja saps que jo sempre aposte per la tecnologia local abans que res, quan val això?"-

-"treinta leuros"-

-"Ostia, igual que la meua bateria de cuina… però va, me les quede"-

El dijous Oswaldo Llesquetes va arribar al camp de bàsquet "Jarque Arena" tot content i coixejant, doncs els trossos de tub de PVC li van fer unes llagues als turmells que se li veia fins l'os, però la seua fidelitat al producte vilavellenc era tant gran que confiava que el problema es solucionaria amb el pas del temps i el desgast de les sabatilles. Els companys es van mostrar preocupats de veure com un reguer de sang marcava les jugades fetes per Oswaldo, i quan el primer tros d'astella del peroné va caure li van dir:

-"Oswaldo, les teues bambes me molen mogolló, però t'estàs fent la cama a trossos"-

-"Tot enveja, tu gastan-te 100 euros en unes adidas i jo amb 30 tot solucionat"-

-"Òstia, 30 euros?, això et va costar la bateria de cuina, no?"-

-"Si, i la fregidora també"-

-"Ara que dius fregir m'ha entrat fam, mone a Ca Paperet a sopar?"-

-"Vale"-

I així, tots suats i xorrant sang a borbotons, s'en van anar a sopar a Ca Paperet i li van dir que lis preparés qualssevol cosa amb la condició sine quanon de que estiguera fregida.

-"Tranquils, que si voleu puc fregir fins la cervessa"-, va afegir Paperet

-"Val, t'agradaria fregir les meues sabatilles?"- digué sorprenenment Oswaldo Llesquetes

-"Ho puc intentar, com porta penjant els tendons encara tindrà regustet a carn"-

-"Xe que bo, va, però que algú me deixe calcer per tornar a casa que no vull costipar-me"-

El sopar va transcórrer tranquil, van haver d'anar a replegar un bidó d'oli al bar de Junco per fregir tot el que s'els va passar pel cap, incloses les flamants ex-bambes d'Oswaldo Llesquetes, qui -per supost- va demanar de postre Llesquetes en Ou, i al final es va anar a casa amb unes sabatilles d'anar per casa amb forma de cap de Godzilla que li va deixar una dona del veïnat.

Ende