COSTUMS, INNOVACIÓ? COSTUMS, COSTUMS!

El boss del Pelallo's adaptant-se a tot tipus de clientela per culpa de la crisi.

M’esclataría l’almorrana esquitant amb sang i merda si diguès que Old Village no és poble exclusivament conservador fins al més fons de la seva casquería (ara el parking), inclòs quan es tracta d’innovar, doncs al nostre petit ghetto tothom ha vist passar modes innovadores i al matèix temps tan “retro”, com ara els nous hobbys new-neanderthal.

Per exemple, el hobby del Paco; el puto dia que Paco Estratocaster se’n va anar de festa rave a les portes de Kal-Kat, al tornar a casa li va agafar el mono de fumar qualsevol cosa per tal de baixar-li col.locó que portava, però Paco no disposava de tabac ni de canvi per a la màquina, al tirar ma a la butxaca tan sols portava al damunt un canut enrotllat i mig destroçat de 50 euros, aleshores, de camí es va encontrar amb el famós bar Pelallo’s, lloc on s’encontrava mig apalancat un afamat perruquer de Castelló, ahí estava el tio! Juan Miguel de Botixeta, tot un professional del rulo i la laca Nelly. El Botixeta estava a punt de vore mort per la quantitat d’alcohol ingerida quan va alçar el ditet i amb veueta de no haver cagat en 15 dies va dir “mira quin baila”, tot seguit es va tirar un petot deixant atònita a tota la clientela, el pet en qüestió també va arrivar a la fosa metàllica del nostre Paco…. pobret! que no era prou lo doblat què anava què el gas putrefacte li va acabar de transtocar eixe cervell què ja de per si estava en la 4ª dimensió, tal va ser l’efecte del metà que el pobre Paco va caure asegut a terra i en pocs segons tot va canviar per a ell, va alçar el cap i girant-se fins al Botixeta li va dir:

F- Òstia tú, tú eres no eres el Botixeta , tú eres el denmedio de Camela, vols flan?

B- Si, me reencarnao en er Botixeta, nuejtra carrera ze fue a la mierda porque a la zorra de la que canta le dio por meterse el micro por el culo y dispues lamerlo en público , no encontramo un buen guitarrista para dar otro aire a nuetros tecno-dramones, a la gente le paressía ya muy repetitivo y prefería comprar los dijcoj del regrezo de “Locomía”.

F- Pos al meu poble els anchissa la bostra música, pos llo me pensaba cancara tocaveu, mamare diu queu feu panopassarho i que tu eres alagana de monet!

B- Ajcolta, tu no sabraj tocal la guitarra, no?


Així va quedar el pobre Paco al pegar un estornut de considerables condicïons

Aquesta revel.lació purament onírica produïda pels ansiol.litics i altres subtàncies prèvies al postre (flan), varen reactivar els psicoactius que Paco Estratocaster duïa al còs i va sortir del seu petit cervell la brillant idea de com invertir el canut de 50 euros, afirmava Paco.
Així que és va comprar una meravellosa guitarra, la qual va causar un gran furor a la aldea, convertint-se gràcies a l’història amb Camela en l’icono a seguir per tots els joves Vilavellencs, però no content amb açò, Paco va fer l’aparició a l'aldea al llom d’una joya de la mecànica, un aparell inèdit al poble, una moto per a conduïr sense carnet i per a mini-persones, que segons conten els rumors al super de la plaça, la va adquirir amb tot el flan que es va desprendre del rulo, es que si tot es proporcional, un rulo al costat d’una mini-persona pot ser un Tera-rulo… amb molt de Tera-flan.
A dia de avui tot el mon té una guitarra i una mini-moto, però acò son modes passatgeres, tots sabem que l’important és tindre un bon cavall amb una bona carrossa ben podrida per poder anar de gira a vore a l’Estratocaster.