FIGHT FIRA WITH FIRE

Vicent, després del ERE, vivia solt per les muntanyes, ja que la casa li la va embargar la caixa rural de La Vilavella. Però com que era Sant Sebastià, va voler anar a la fira. Iva anar. I tant que va anar a la fira. Va baixar al poble, com no, per l'ermita. Allí va vore,que estava ple de Valleros, que a pesar de celebrar també Sant Sebastià en La Vall, continuavent venint a La Vilavella a menjar paella a l'ermita, mentre un funcionari de l'ajuntament intentava vendre estampetes de tots els sants, que havia fet l'ajuntament, però que la recaudació cauria en les seues mans exclusivament. Quan ja enfilava cap avall, a la altura de la parreta(substituida per el mirador), li varen tirar una pilota d'arròs, de l'habitual batalla d'arròs, que li va ficar la cara plena de paella. "Mal comencem" va pensar.



Ja amb la cara sense arròs(carboni), va arribar a la remodelada plaça estrel·la. Remodelada per a poder fer els bous, clar. Allí estava la fira. Plena d'habitants de la comarca. "Tot igual" va pensar.



D'allí es va dirigir als cotxes de xoc, alimentats per plaques solars, això si, a causa d'una ordenança minesterial, per que a la Vila seguient esperant la famosa fàbrica. Vicent es va arrimar al metrosexual que donava les fitxes i li va preguntar que quan valia pujar als cotxes. Després de negociar amb ell, no varen arribar a ningun acord, ja que el metrosexual li deia que una garrofa no entrava per la ranura de les fitxes que tenen els cotxes. Al no poder comprar una fitxa per garrofes, va decidir continuar avant.



Entre el personal que omplia els carrers i les paraetes, va descobrir que encara estaven les del cancer. llavors va tindre la idea de col·laborar amb elles. Va parlar amb la presidenta i varen acordar que si conseguia més diners que ninguna, ell s'emportaria el 10% de la seua recaudació. "Xa Vicent de bala! que tu no arreplegaras res" li deia aquella dona que lluia monyo de perruqueria. Mitjançant l'extrosió, amb amenaces com et tallaré totes les mogudes d'eixa plantonà, va aconseguir traure un centenar d'euros. Amb 10 meuros només tenia per a 1 atracció. No ho va dubtar, al tir, que era el que se li donava bé.


Mentre anava a la esmentada atracció, és va trobar amb un nulero.


" Ie, que dius Bilabellero? Iralo, el Bisente, tu bius en la muntanya, no?"


Vicent ni es va molesatar en contestar, al igual que cada volta que es trobava amb un conegut que preguntava si anava a fer una volta per la fira. També era molt comú preguntar-li com estava per la muntanya, com si realment els importara. Ahí solia respondre "a tu res t'importa i merda".


Va arribar al tir, va preguntar quan valia. La resposta va ser que 10 euros 2 tirs. "Collons, va que 1 dia és 1 dia". Va apuntar i el tir va anar cap aun altre lloc. "Merda. Açò esta mal regulat" li va inquirir al bacala que regentava la caseta del tir. "Tu que no sabes tirar, xei". Vicent amb paciència que cada volta en tenia menys, va regular l'escopeta i es va a disposar a tirar de nou. "Ai, tus ansias, que mhaces trampas, eso no lo toques que me jodes lescopeta, xei, que si no sabes tirar, no tires, pero eso no se toca, que te vayas, que te metas el tiro que te queda pol culo" li digué el bacala al veure que regulava l'arma i li llevà l'escopeta. I si, en eixe moment es va acabar la paciència. De dins de la jaqueta és va traure un Kashnikov, i va afirmar que a ell ningú li llevava un altra volta el que havia pagat. I d'una rafega va repasar totes les botelletes de licor. El mal , és que no va poder replegar el premi, per que el bacala tenia un tir al braç.


Pànic. El pànic és va fer presa dels vilavellers i dels visitants. Tots corrents, xafanse uns als altres, arraps, crits, plors, taules per terra, etc,etc... Després va parar davant del Kangaroo, i com que algú havia qüestionat la seva punteria, no va fallar ni un tret. A cada volta que feia el kangaroo, un xiquet deixava de fer crits. Mentre la gent es matava a bacs, ell continuava la seua matança particular. Va parar davant dels cotxes de xoc i li va dir al metrosexual, que parava la música de camela i ficava Pagliacci de leoncavallo o la liava parda. El metrosexual es va cagar damunt, i Vicent no va deixar ni 1 bombeta viva en tota l'atració. D'allí va passar pel Baby Turia i va amenaçar: "al primer que toque un claxon me lo cargo". Un pare envalentonat va perdre una orella d'un tir, per que Vicent sempre havia respectat als valents. Després va ser la Xurreria, on li va fregir, com si fora 1 home del renaixement, la cara al policia que va voler parar-lo. Mentre li demanava coto-en-pel de sucre al feriant de turno, se li va ocorrer enganxar-li 1colló amb les pinses de la màquineta aquella d'enganxar rellotges falsos, i axí ho va fer. I per fí va decidir continuar cap a la muntanya, això si, obrit-li la panxa amb el Kalashnikov, a un parell de joves vilavellers que intentaven robar a un negre que havia deixat la seua paraeta fugint i botant-li foc al Sombrerito, els llits elàstics, el Excalestric i la Ola.

La fira, feta un cremador gràcies a Vicent de Bala.

Des d'eixe any, la marxa de muntanya sempre s'ha cobrat alguana vida, i algun corredor amputat, diu que ha vist i a patit l'ira de Vicent el Bala.