viernes, 26 de noviembre de 2010

Mestissatge i Crisi



La xaranga de Cetmes de Río de Janeiro, a punt d'actuar a les Festes de la Vila


Ja està ací i ha vingut per quedar-se i, vist el vist, més val que no ho faça.
Qui ha vingut? vos preguntaréu… La Crisi, La Crisi…

Mola dir-ho eh?, sobretot quan estàs un dissabte fent unes birres a un local de moda en veu exageradament alta, creant un silenci al teu voltant al recordar-lis el que els (ens) espera a tots.

Però a mal temps bona cara, diuen per ahi, cal adaptar-se als nous temps, que en realitat semblen vells. Què cal re-obrir un garito al teu poble on anava la gent a pegar-se per a que ho torne a fer?… doncs es fa, és vintage, és cool i és retro alagana.

Què cal apretar-se el cinturó per a seguir portant vaques?… es fa, sense problemes però… què farem ara que els rodaors han passat de dir-se Maraia a dir-se Floren Popescu?… el mestissatge, estimats amics i amigues, el mestissatge també ha vingut per a quedar-se… i per a mal, com no.

No veiem joves fills de la Crisi, àrabs i romanesos, amb estètica punk-rock, ni tan sols emo i molt menys heavys, en canvi si que els veiem de maquinols i amb pentints de cendrer i cotxes tunejats, per què?. Les seues religions solen veure amb mals ulls les estètiques underground, però no el maquinolisme mes rastrero i incult… això deuria fer reflexionar els experts.
Podriem buscar la resposta a l'obscurantisme del sistema educatiu de l'estat espanyol però bé, seguint la nostra tendència delirant i pretenciosa, farem noves propostes que seran del vostre gust (o no).

Proposem que Festa la Vila passe a dir-se Festa la Crisi (visca la Crisi!!), i per a seguir amb la marcada tendència de globalització brutal convidar, per exemple, a la Xaranga do Cetmes do Bopés do Río de Janeiro, que tenen molt més ritme que les xarangues locals i aprofiten la seua sorollosa coreografia per matar els bous de forma ràpida i indolora… passa que algunes voltes algun tret perdut pot fer caure algun rodaor, però danys col·laterals sempre n'hi han.




La crisi ha reduït exponencialment el nombre de Audis i Porsche tot terreny, però els gitanos han passat d'organitzar combats de pollastres a combats de Pitbulls o… per a què vol un gitano un Pitbull?, per a caçar al parany? (d'això parlarem més tard). En poques paraules, no a tothom li va tant mal.

Els cadafals deixats als carrers de la vila, cases temporals per als homeless
Quina millor utilitat per aquestes estructures de ferro que acollir entre les seues entranyes a la gent del poble que no ha sigut desallotjada?, un cadafal, es mire com es mire, és un sostre. A més el homeless a qui li toque s'ha d'encarregar de mantenir-lo net i llest per als dies de glòria de la Festa la Crisi. Mentre eixos dies tinguen lloc, l'hoste serà allotjat a la casa de la cultura.

Bé, ompliria línies i línies amb més propostes, però ho deixarem per al pròxim episodi.

To be continued

2 comentarios:

Putas y crack