L'edat de la innocència

Pudentor o genialitat?

N'hi ha qui recordarà el 2009 per la mort de Benedetti o del Michael Jackson, però pocs, molt pocs la recordaran per la desaparició d'un mite dels inicis del ara (i llavors) fastigós Canal 9, Joan Monleón.

A primeries dels 90, aprofitant la nostra recentment perduda virginitat informativa amb l'apertura de nous canals privats, films pornogràfics a hores intempestives i altres jòies de l'onanisme fetes informaciò, començava també l'emissió del canal valencià.

La superproducció valenciana d'ara i sempre

Ens resultava graciós sentir aquell humor socarró, estúpid i de poble, fins i tot ens arribàvem a identificar. Què poc sabíem que allò anava de bo i seria la llavor de l'actual màquina de manipulació al servici del feixisme, la desinformació i la incultura en general… però bé, com hem dit, què graciós era sentir al Paco Nadal rient-se dels obessos quan comentava que el Yokozuna de 200 kgs. movia les seues molles per a tombar a un altre sac de greix.

Allà, enmig d'eixe festival de l'humor de boina, partits de pilota mà elevats a events olímpics i cintes de "que t'ha pillao la vaca" amb més vendes que els LP's dels U2, estava Joan Monleón amb les seues monleonetes, una versió coenta de les Mama Chicho del Berlusconi (si, eixe president aficionat als monuments en miniatura) que apareixien cantant eixa cançó tan pegadissa de "a guanyar diners, on estan, on estan"…

Què gràcia fèia llavors guanyar 5.000 pesseeeeeteeeees!! quan te tocava la carxofa o la gamba (sic) de la Paella Russa, lluny quedàven encara els anys del pelotasso, bambolla o com òsties li vullgueu dir que ha convertit aquella innocent cançó en una gens fina ironia sobre el mercat immobiliari… collons, si el mateix Joaquín Reyes la va cantar al eixir a l'escenari de Castelló. Poca broma amb Monleón, ha traspassat fronteres després de mort.

Innocència perduda apart o immobiliaris fills de puta per l'altra, Joan Monleón va ser també actor secundari a algunes de les produccions més casposes i irreverents de finals i meitat dels 80, aplegant a col·laborar a Moros y Cristianos de Berlanga. Però una de les pel·lícules més recordades és, com no, El Virgo de Visanteta o Con el Culo al aire (amb l'enyorat Ovidi Montllor).

Del seu paper de Don Pantuflo Zapatilla a eixe subproducte anomenat Zipi y Zape, millor no parlar-ne, perquè aquest home era capaç del pitjor i del pitjor. Mai no va buscar la qualitat ni l'excel·lència, la coentor i els acudits fàcils eren el seu terreny i així s'ho passava bé… que un canal de televisió ja vullgués encumbrar-lo com a una deitat decadent ja no és culpa d'ell, si no del propi mitjà, què li anem a fer?, les coses són com són.

Per a bé o per a mal és un mite, i no de canal 9, si no d'aquells anys en que qualssevol xorrada que es poguera emetre a la caixa bova esdevindria, 20 anys després, un element super cool per a un fum de gafapastes que segueixen dient allò "t'ha tocat la pebreraaaaaaaaaaaaa" amb una llagrimeta de falsa enyorança aguaitant baix de les montures de Dolce y Gabanna… casun dena, si ho arribe a saber grave tots els putos programes i faig una tenda on-line de caspa vintage i em forraria… o no.

Però a tots ens arriba al final, i fa uns dies sonava un campanar que no era per a que trucara un espectador per encertar a quin poble pertanyia, si no per anunciar la mort d'aquest home als 70 i poquets anys… si es que les drogues i les performances acaben cobrant-se el preu.

Siga com siga, aquest article és per a ell i per a Berna, que des de terres gèlides no para de recordar-nos el que ja sabem, que Monleón -com dèien els Monty Phyton- és mort, és un ex humà, està amb el seu creador, ha marxat, au!!

Vergonya no en tenia gaire