…no és imbècil sino idiota, és innegable, la gent és idiota i a tothom li dona igual el que et passe, el que sentis o el que t'agradaria fer perquè com he dit: en el fons la gent és idiota.
Eixa gent idiota no és sols la gent idiota que diu que als bous no lis fan mal les punxades i que pateixen tant com ells perquè s'han d'alçar a treballar a les 4 (mentida, Jose Luís Sales, que de matiner tens ben poc que m'ho han dit). Eixa gent idiota ets tu mateix quan et penses que la resta de la gent és idiota per no ser tan idiota com tu, i al final tot acaba en una orgia d'idiotisme, imbecilitat i -en ocasions- facebook i tot (però eixa es d'altra història).
La gent és idiota i vol sentir-se idiota perquè quan una persona arriba a ser considerada idiota, eixa persona existeix, està viva (encara que idiota), i l'idiotisme, al igual que el filldeputisme, no están renyits amb la simpatia (Rafelín Dixit).
A l'hora de la veritat donen igual els teus triomfs al mon professional, amb el sexe oposat o amb els animals si és menester, perquè al final de tot seràs considerat un idiota per una altra persona que a la vegada tu consideres tant o més idiota que tu mateix.
Seràs considerat idiota per eixa xicona que mentre esperaves a la cua per entrar a pixar a la Tasca El Mejillon es pensava que estaves allà -quasi sense poder moure't- pel sol fet de lligar amb ella, i et mirava pensant que eres un idiota mentre tu la miraves a ella considerant-la idiota per pensar una cosa molt idiota. Idiota ella per pensar-ho, idiota jo per no haver-li dit alguna cosa idiota i -potser- hauria pegat un clau amb una idiota per a seguir éssent considerat un perfecte idiota.
En conclussió, la gent és idiota, jo sòc idiota i he fet un article on he dit 26 voltes la paraula Idiota.
Salut
t'has lluït, no sé si per repetir-ho molt o perquè sóc un idiota voluble, però m'has aplegat al cor.. me sent un idiota, me sent com tu, hem empatitzat de la manera més idiota i estúpida, però tens raó, i en el fons no solament me caus simpàtic, sinó que m'importa que te sentes tan idiota, i ara em sent idiota per com te sents i no volguera que mos sentirem aixina. Puff, lo únic és que em empatitzat i potser quan mos veíem te done un abraç de tot cor puteta.
ResponderEliminarPerò trankil, lo de la xicota no haguera estat com dius si realment hagueres pegat el clau al wàter del Mejillón. Els plànols de qui tu eres, ella veia que eres i el que realment haguéreu volgut fer, sentir i pensar no haguera pogut ser més idiota. Només haguera estat empatia adobada de fluits, com el facebook i les relacions idiotes que tenim els mortals.
Don't guarry, sempre ens quedarà festa la vila.. un abraçada (sincera i gens sarcàstica)
El idiotisme és diferent a sentir-se idiota, sentirse idiota tal volta puga aplegar a ser idiotisme, però mai ser el mateix si el sentiment no s'empatitza d'una forma estèril i inocua.
ResponderEliminarA voltes cal recòrrer a qui sap més que tu, entre altres coses per a no donar importància a tonteries ni passar pel que no som (sóc] i aixina ni dir ni fer coses que ens facen sentir (patir] de determinada manera. Evidentment qui empatitza no ho fa mai inòcuament si no seria un contrasentit, seria aprehensió o no sé com dir-li perque no té ni antònim la paraulota.
ResponderEliminarBé, el que queda clar és que no cal ser idiota per a fer l'idiota, sí; que ens podem sentir idiotes sense ser-ho o sent-t'ho inclús; i que tonto és qui fa tonteries (Forrest Gump dixit); i per últim que cada volta el que diem té menys sentit i pareix el facebook a on la gent parla sense dir res, i diu sense fer (vaja que no te sentit res).
(Del lat. idiōta, y este del gr. ἰδιώτης).
1. adj. Que padece de idiocia. U. t. c. s.
2. adj. Engreído sin fundamento para ello. U. t. c. s.
3. adj. coloq. Tonto, corto de entendimiento.
4. adj. desus. Que carece de toda instrucción.
Ja hem dit idiota més de 50 voltes i el món no ha canviat ni Ripollés ha explotat.
ResponderEliminarRipollés sols explotarà si dius "idiota" un nombre de voltes igual a un nombre taxicab i seguidament la paraula zeugma.
ResponderEliminarah, i el segón anònim era jo amb ganes de tocar les pilotes diguent incoherències per tal de riurem un poc si colaven. I l´antònim de l´empatia és la psicopatia.
Psicopatía y cerveza fría
ResponderEliminarl'anònim primer era jo. I la psicoàtia no acaba de ser l'antònim, no sé, no és que vullga obrir una discussió etimològica-lingüsística, però em pense que com a tal no té antònim.. o bé psicoàtia, o bé aprehensió, o bé "indiferència supina pels sentiments, pensaments i accions d'altri", la qual cosa no sempre és patològica. tot siga dit, la psicopatia donaria molt què parlar i no sempre negatiu, sobretot amb cersesa per enmig..
ResponderEliminarpues yo creo que me voy a sacar la chorra
ResponderEliminarsacala de ese culo del trenet, que chorrea
ResponderEliminar