Sobre els bous embolats

Gran frase del concejal taurí vilavellenc, màxim representant de la (in) cultura local i una persona capaç d'amenaçar a uns xicots que feien un concert de rock que no s'en passàren molt en les lletres o vorien ells el que estava bo.

Apart de la seua ja coneguda ignorància i intolerància en el tema musical (si algú es vol cagar en deu que ho faça, està al seu dret), ara compara el patiment d'un bou que assegura conèixer molt bé quan afirma -"que estan molt preparats"- en el seu calvari diari d'alçar-se a les 4 de la matinada per anar a fer les seues hores a la fàbrica.

Novament un membre de la dreta més rància frivolitza de sobre la tortura que suposa el posar-li unes torxes sobre el cap d'un animal per acabar amb el seu sacrifici amb la pràctica diària dels proletaris d'anar per casa: anar a treballar.

Molt bé, José Luis, has mort dos pardals d'un tret tocant el tema laboral i el taurí i no sé si has baixat al bou a la teua categoria o has pujat tu a la seua (perquè els consideréu nobles, però no lis rendiu tribut). Segurament el bou preferiria alçar-se a les 4 del matí tots els dies, anar a complir amb el seu horari i et cediria l'immens honor de pertànyer a la noblesa animal… per no parlar del seu lloc a dintre d'un caixó de dimensions ridícules, del viatge a dins d'ell d'una duració brutal i de la seua posterior exhibició i mort per a major alegria d'uns quants bàrbars que es neguen a evolucionar defenent la seua actitud reaccionària com a cultura.

Agafa tota la teua cultura, tota la teua dialèctica i -sense voler faltar al respecte- posa-te-la ben endins del teu matiner cul, perquè ja sabem que vivim a un païs de mesenfotistes als qui no importa la mort ritual d'uns quants animals, també que no es suspendran les corregudes per els arguments abans esmentats, però no cal que ens ho recordes.