Aquesta gran frase s'aplica a determinats moments amb major o menor brillantor, i si no que li diguen a Il Duce Berlusconi, que ha patit en carn pròpia l'incissiu art gòtic de la catedral de Milà en tota la seua cara.
No és que ens alegrem d'una agressió, però collons, Silvio, et mereixies un bon reguer de òsties per tota la merda i l'odi que has engegat. Però no anem a parlar de tu, si no de l'impuls que li has donat al mercat de souvenirs i les múltiples aplicacions de les reproduccions de metal que tots tenim a casa fruit d'algun viatge d'un familiar que ens coneix ben poc per regalar-nos tal cutror.
Bé, ara resulta que ens han fet un favor brutal donant-mos l'opció (que no l'intenció) de llançar-la als sers més abjectes que van per ahi preconitzant coses estúpides. Ara tindran més por de nosaltres (que en deurien tenir ja, perquè som molts), i es clar que ningú no els llançarà res perquè en el fons som una gent de putíssima mare i pacífics que no necessitem omplir de soldats països estrangers a menys que siga jugant al Risk.
No vull ni pensar a Camps sota una pluja de mantes de Bocairent, de figuretes del Micalet o de les Torres de Serrans. També em fa esboçar un vetllat somriure pensar en que algú li estampe a Fabra una reproducció a escala 1/10 del Fadrí, o -per tenir una mica (més) de mala llet- un avionet de bronze en referència a eixa bestialitat que ha estat el AeroTuerto de Castelló.
Ara la gent quan troba una tenda de souvenirs ja no passa de llarg mirant-la amb l'indiferència fruit dels anys de gafapastisme, no… ara es para i les mira amb d'altres ulls perquè saben que un objecte insignificant com eixe pot canviar formes de pensar d'un sol cop (sic), i el que no han aconseguit molts pseudoconspiradors i revolucionaris amb milers d'idees genials que han caigut al pou de l'oblit, ho ha aconseguit un malalt mental amb la reproducció d'una esglèsia gòtica.
Silvio, a tu el que et va és el romànic, i no per l'austeritat, si no per allò de l'imperium, els dictadors i tal…
Salut
imagineu-vos els usos alternatius de les botiges en forma de picoleto empalmat...
ResponderEliminari apedregar als toreros i boueros amb figuretes de bous? mmmmmm... justícia poètica
Si, serà un poc com les lapidacions de La Vida de Brian, amb la paradeta de souvenirs amb figueretes i bosses de grava, pedrots i totes eixes coses. Massimo Tartaglia deuria haver dit per excusar-se "es que dijo la palabra maldita".
ResponderEliminarNo deixa de fer-me gràcia el paregut del nom amb Bruno Tattaglia.