Sant Sebastià, más allà de la Cúpula del Trueno

Ciberjarque, buscant als gossos de Felete

Bé, ja sabem qué han sigut i el qué són les festes de Sant Sebastià, i ara ve l'inevitable pregunta que tots o ningú ens hem fet alguna (o cap) volta: Com seran les festes de Sant Sebastià al segle XXI?… ei!!, què dic?, ja estem al segle XXI!!…

No m'havia adonat, ves quina cosa!!…

Bé, si aquest lloc tan ple d'aguts comentaris fos la plana al dia, potser el titular podria ser "Un año más, las fiesas (si, fiesas) del patrono de La Vilavella San Sebastián (no cal posar comes) se celebrarán dentro del más estricto rigor, los feriantes se han quejado una vez más de la menor afluencia de público y de la molestia que suponen las obras de la antigua plaza del mercado (no, no diran "pàrking")".

Però ni açò és la plana al nodo ni jo porte una faldilla hawaiana, aixina que anem a procedir a fer un exercici de Sant Sebastià Fiction i ens situarem a l'any 2058 el diumenge de la fira:

La Rollerball Sant Sebastià (abans, Marxa)

Vicente Manuel Petrescu aparca el seu híbrid Toyota Methane a la rodona dels Cabis, just damunt la vorera i des d'el seu pedestal l'observa -inert- l'escultura dedicada a l'alcalde desconegut i que té una ressemblança sospitosa amb cert edil nulero de principis de segle. Just quan es disposa a anar a pegar la volteta pa trobar als seus colegues, el funcionari municipal virtual (un holograma del mític Miguel Pistoles) s'arrima i li posa una multa-holograma al damunt del seu cotxe alimentat per Metà (a pets, vamos).

-"Me caguen el deu que vos ha parit pa-ya-sos, ni-noch, ise pàrking no s'omplirà mai per més multes que poseu, que tot el món té garache"- diu Vicente Manuel

-"Esta setmana no n'hi han vados que valguen, bobo, has infringit les lleis d'aparcament de NeoVillage (si, ara es diu aixina) i en conseqüència vas a ser multat…"- Contesta amb veu de Loquendo l'holograma del Pistoles, Vicent s'en va i el deixa fent el seu monòleg.

I es que Vicent Manuel Petrescu, fill de la primera generació de romanesos vilavellencs vinguts a treballar a la fàbrica de plaques, li és igual que el fill de puta d'holograma munipa li pose una d'altra multa, els impostos es paguen d'eixa manera després de que Jarque imposara eixa norma 50 anys enrere.

Al 2058 el diumenge de la Fira no es diferència molt del que era mig segle abans, els feriants es veuen obligats a posar les seues atraccions al camp de futbol, i al pitjor dels casos al trinquet. El camp està abandonat a la seua sort després de la crisi de l'A i el B, un enfrontament fratricida que va esdevindre amb un combat monumental durant un entrenament i que va acabar amb la dissolució de l'equip municipal.

D'ençà el camp de Futbol es va passar 10 anys sense ser xafat, amb brosses de 10 metres d'alçada i espècies autòctones com ionkis del flan o del cristal ho van convertir en el seu hàbitat fins que al 2018 l'exèrcit ho va desallotjar i es va fer una zona polifuncional. Els esports més practicats a la vila ara per ara són el badminton, la petanca i el curling aprofitant les gelades hivernals.

Però tornem al tema que ens ocupa, la Fira. No es que el diumenge de fira siga l'únic dia de la fira (redundància, si), resulta que la fira no es mou mai d'allà perquè sols en aquest recinte es celebra i els feriants estan allà confinats com si es tractés de la Franja de Gaza. Solament a La NeoVilavella es celebra la fira tal i com abans era coneguda, mai no van triomfar les noves atraccions, la gent volia el zig-zag i la Ola, l'àliga i les parades de carnets de Franco i Primo de Rivera, motiu pel qual l'antiga zona esportiva s'ha convertit en un cementiri d'elefants (o d'atraccions) que es visitat per multitut de freaks d'arreu del món.

Ja no fan Bous al Carrer, però la gent es mata (literalment) per agafar el bou "engrasat"

Vicente Manuel Petrescu, mentrestant, apareix agafat de la ma de la seua minyona, Yenifer Consolasión Obama Bin Laden, una vilavellera de pura sepa que mira els assitents a la fira amb cara de pomes agres:

-"Mira això, Visente Manuel, mira ise xic, no està bé, porta una camiseta del naranjito ise i el moño curt"-

-"Tens raó cariño, isos no saben que el que se porta ara són les rastes ben polloses, sempre van al revés del mon, fills de putes, que són uns fills de putes i uns rochos de isos"-

-"Sas que ahir a la probesó vach vore a isa coxina de Maria Esmería Clenxa?, la mare que l'ha parit, l'arraparia tota desde el dia que volia tirate ma al pom!!"-

-"No te poses selosa, Yenifer"-

-"Ancara me diràs que t'agrà…"-

Mentre aquestos dos exponents del nou mil·leni estan enfrascats en una discussió digna de 100 anys enrere, els seus amics surten de fer un parell de pujades als cotxes de xoc i tenen ganes de festa:

-"Yeeeeeeee!!, quenomonanirem al Banac?"-

-"Si, yoyastic fart de tanta emosió, m'ha tocat un pelutxe a la tòmbola i estic pensan que el puc omplir de flan i pujar coca destrangis quan vinga del viatge de novios a la ribera maya"-

-"Pos ancara fariem negoci que a la fàbrica de plaques no guañe ni pa mocaors de paper, va mone al Banac que estan fen festa rimember"-

-"Rimember de quan?"-

-"Del dimach pasat"-

-"Val, mone pues"-…

-Ende-
N de l'A:

Jarque va ser declarat alcalde vitalici i encara ho és a dia d'ara, el seu cervell està a dins d'una màquina autopropulsada semblant a R2d2. Ciberjarque, que aixina li diuen, passeja pel carrer saludant a tothom i prometent la venda de les places de pàrking.

.........................................

Solament l'edil del ramo té una plaça adquirida al pàrking, que passa de pares a fills.

.........................................

El camp de bàsquet es va convertir en un minigolf a l'any 2020, però els del bàsquet encara van allà a reivindicar que un dia va ser seu i omplin la gespa de bonys davant la desesperació dels nuls usuaris.

.........................................

La cúpula va ser arrancada per un huracà per aquella època, i va aparèixer -muntada exactamnent igual- a Alfondeguilla… capricis de la natura (o un negoci del bo de Ciberjarque).

.........................................

El Banac no ha canviat de decoració i no han comprat ni un sol disc des de la crisi mundial del 2008, van descobrir que ni tan sols fèia falta perquè la gent no es donava compte.