Sant Sebastià (Chapter One)

Un espavilat feriant havia proposat d'aprofitar el pàrking

Ja tenim ací de nou les festes patronals de la nostra (estimada) vila.

Recolzada pels seus orígens a l'era pre-democràtica (pre-humana) les festes patronals en honor a Sant Sebastià destil·len immobilisme i nul·la innovació, modus operandi comú en totes les activitats celebrades en aquest poble de la plana.

En temps de continus "remembers" a tots els nivells resulta una autèntica passada eixir de casa per tal de pujar-te a atraccions decrèpites i -perquè no- perilloses. No haveu somniat mai amb una de les branques del zig-zag volant per dalt del magatzem de fertilitzants ple de xics fadrins vilavellers borratxos? (el zig-zag, no el magatzem). I "la ola"?, aquell vetust lloc on les ara moderníssimes bulímiques podrien tirar el dinar al·ludint el fet al mareig que produïa?. No em podria deixar "la Cistella", quin gran lloc per a tocar les mamelles a la xicona amb l'excusa de que et quèies al terra!!.

Bous, pandes i futbolistes amb sabates

Els sempiterns macarres de cotxe de xoque han esdevingut metrosexuals i maquinols, que ja no peguen calbots als xiquets ni els amenacen per fer l'animal a la pista, siga cosa que els caiga una demanda per part dels soferts pares que mai deurien haver-se reproduït i la concepció dels quals sobre jugar amb els seus fills és deixar-los sols amb la playstation convertint-los en futurs assassins en sèrie.

Amb el temps s'han perdut vells referents com el "Tiro Turia", on podies guanyar xiclets de bang-bang de sabors ignots caducats i -en ocasions- foradats pels perdigons de tiradors poc entrenats. D'ençà que els metges no es sorprenen de trobar plom a l'organisme d'alguns vilavellencs que superen la trentena. D'altres s'han reforçat de forma incomprensible, com les tòmboles. De veritat no s'estima la gent gastar-se eixos diners al bingo (tema apart) o a la primitiva? no és preferible jugar al Call of Duty amb la videoconsola del teu xiquet i pegar trets a malots virtuals que tirar un euro a una màquina d'eixes d'enganxar ninots de plàstic contaminants que no podràs agafar mai?…

M'agradaria pensar que la gent ho fa per nostàlgia o per alimentar la moda "retro" que et fa enyorar el que gastaves fa dos dies i fa menys d'un odiaves, però em temo que no és així, si no proveu a buscar alguna samarreta de naranjito entre aquelles tendes plenes de referents tardo-feixistes que tanta gràcia fan als rancis d'aquest poble. Si trobe algun símbol de frikisme (que no de franquisme) que em done alguna esperança llavors, i solament llavors, potser puge als cotxes de xoque, o potser em munte damunt el meu propi cotxe i faça els meus propis xocs. I ja que parlem de cotxes, obriran el pàrking?, multarà la policia local els qui aparquen fora dels llocs permesos?, farien caixa, i tant.

Bé, deixarem que la vila torne als 60 durant unes hores, i donat ara que visc lluny i ja no puc ser testimoni de les evolucions dels slògans de la tòmbola (aquest any amb el tema crisis potser siga tot un festival de l'humor) diré aquelles paraules que deia una persona sàvia: aneu a ca una puta!!…