La fulgurant epopeia d'Ildefonso Planelles i els caramels Pez.

La foto de perfil del Facebook d'Ildefons Planelles parla per si sola

Ildefons Planelles era un addicte als caramels Pez i als Escalofrios, que religiosament comprava tots els dies al kiosk de la cantonada quan baixava de l'escola. Poc sabia Ildefons que eixe vici de joventut modificaria per a sempre la seua conducta sexual adulta.

I és que a l'adolescent Ildefons Planelles no li la posava dura ni la xica més templà del terme ni les revistes coxinotes que la quiosquera dissimulava, hàbilment camuflades, al darrere de les poc freqüentades "muy interesante" o "miniaturas de objetos de tortura del S. XIV".

Així, mentre els seus companys es fèien pallots i compartien l'experiència amb les xicones de la colla, Ildefons es passava els dies pensant i enyorant els seus Escalofríos i caramels picants, fins que un dia, cuit com una rata i amb ganes de descobrir la seua identitat sexual, es va emportar al caminet del cementiri a MªDolores de la peixcateria (qui s'havia tirat a tota la colla).

Mentres Ildefons tractava inútilment de demostrar que era un homenot provant de mantenir una erecció poc motivada, va escoltar com la xica li dia "t'importa si em menge uns caramels mentres em claves la tita?", i ve't ací que MªDolores es va treure un paquet d'Escalofrios… no es sap que va ser abans, si obrir el paquet o veure's tota coberta de lefa de cap a peus semblant un Susu de crema.

Alucarda, tota la finor personificada

Des d'aquell dia Ildefons Planelles va tenir clar que era un fetitxista i dels bons, i no n'hi havia dia en que no s'emportara un paquet de caramels a la discoteca mentre tractava de conquerir a les fèmines que per allí es movien oferint-lis vetllades d'amor, caramels i ejaculació precoç.
Lamentablement no aguantava ni un assalt i es corria sols veure aguaitar un paquet de caramelos Pez a la ma d'una xica, i aquestes buscàven d'altres caramels amb efectes més psicotròpics, motius suficients per a fer dessistir un ja trentanyer Ildefons, que va veure amb bons ulls obrir un quiosc per compartir amb els habitants del poble aquelles llaminadures que tants orgasmes li havien proporcionat i retirar-se de la vida pública.

Ser un pervertit li va donar no pocs problemes econòmics, i més d'una volta havia de sentir els pares dient els fills "no aneu al quiosc, que eixe se la pela sobre les gominoles", cosa que Ildefons desmentia amb poca vehemència, tot siga dit, perquè en realitat ho feia.

Al final, i contràriament al que una persona normal pensaria, Ildefons Planelles va trobar l'amor quan un dia va pillar a Alucarda, una xica poc agraciada però amb unes mamelles colossals, fent-se un dit mentre fullejava un col·leccionable d'eixos que surten a l'era post-vacacional i que duia per títol "maquetas de objetos completamente inútiles diseñados durante las postrimerías del S. XIX". Tampoc va ser exactament amor a primera vista, doncs Ildefons va fer xantatge a Alucarda a canvi de sexe oral amb un collaret de caramelos Pez, però a la llarga van anar agafant-se carinyo i totes eixes coses.

Ende.