Bovaes les justetes

fem que el barrinó siga esport olimpic 2012

2011-06-06T03:32:00.000-07:00

Si, estimats amics i amigues, el Barrinó, eixe recordat esport que practicàvem a l'escola i que acabava amb no poquets calbots i/o doloroses balonades està preparat per a ser olímpic.Les normes han sigut depurades, el baló estandaritzat i les proteccions prohibides, no com eixos molls que fan rugby. La NBA, o National Barrinó Associat...ion, per internacionalitzar, ha presentat la seua candidatura a l'olimpisme i lluitarà durament contra el llançament de pinyols d'olives i el concurs de rots. Al camí s'han quedat alguns molt populars però políticament incorrectes com el llançament de gats des d'el campanar o el porc engreixat.A un camp de joc que no ha d'excedir de 10 metres de llarg per 5 d'ample i amb un sostre de 2 metres i 10 centímetres (no és un joc per a gent alta), 55 jugadors han de pregar per no ser al qui li caiga el baló rebotat prexi xut del shooter de torn, doncs això li correspondrà una ronda de calbots i cops de peu.No obstant, el colpejat i vilipendiat serà el següent en xutar, passant de ser "asshole" o "trompellot" a "shooter" o "filldeputa" (estem internacionalitzant normes i nomenclatures).El més normal és que, igual que al rugby, es faça un "tercer temps" a la porta mateixa del camp, però amb la diferència és que es tracta d'un tercer temps a base d'òsties entre els qui creuen que s'han excedit a la ronda de calbots o a linxar a l'àrbitre, qui sol ser un fill de puta i dels bons.Esperem que amb el vostre suport i difussió del nostre esport, els nostres jugadors puguen defendre l'estandart de l'estat contra eixos ninots de la resta del mon a qui esperarem a la porta si s'en passen de castanyo oscuro, faltaria més.

NBA - National Barrinó Association -

To be or not to be

2011-04-13T01:14:00.000-07:00

Eferalgán, bou de la ramaderia de Cuadri que serà lidiat a les festes de La Vall

Si l'ingeni s'aguditza en temps de crisi, si li sumes eleccions s'afina com el més precís bisturí per operar fimosi.

Després d'un aeroport sense avions on la gent pot còrrer per les pistes amb els braços oberts, descobrim a Vila-real una biblioteca sense llibres on la gent pot fer com si llegira (igual és per a e-books)… què serà el següent?.

Un turista, patidifús davant la concorreguda torre de control

Doncs si, estimats amics i amigues, corregudes de bous sense bous, rodaors enyorant vells temps fent quiebros i alimons imaginaris a bous que no estaran allà i una multitud darrere les barreres aplaudint a crits als toreros urbans.

Federico Ciclofenaco, concejal de Bous, Vaques i Gallines amb Sabates va inaugurar les corregudes sense bous al poble on més corregudes fictícies es faran, La Vall d'Uixó, on centenars de penyistes van baixar correguent fins la plaça fugint d'un ramat de bous cerrils inexistents.

Fins i tot van haver ferits fruit de les caigudes i del pànic provocat pels braus imaginaris davant la histèria col·lectiva que va esclatar a la plaça.

Federico Ciclofenaco, per la seua part, va declarar:

Si sense bous es monta aquest canyaret, ja voréu quan en tinguem, perquè n'hi hauran"… [propaganda]… "i ara que surtin aquestos qui es diuen defensors dels animals, rojos de pro que pensaven que mai no anavem a aconseguir-ho… qué no n'hi han diners per a bous? doncs fem bous igual!

L'acte va ser interromput per un manso del ramat que algú diu que es va escapar i que va provocar instants de tensió quan una vintena de mossos rodejàven un espai completament buit.

La hilarante Odisea de Sigfrido Vicente y el Camino Neocatecumenal

2011-03-22T05:11:00.001-07:00

Bautizo Multitudinario de Neo-Neocatecumenales de la escisión Straight Kikos

Sigfrido Vicente nació en el seno de una familia de seguidores del Camino Neocatecumenal.

Cuarto varón de 7 hermanos y benjamín de la saga, Sigfrido no acababa de entender contradictorias revelaciones como la que Dios era el padre de todos y que todos a su vez, eran hermanos (de padre)… si su padre era su hermano y su mujer y madre era a la vez hermana, la vida era una fiesta incestuosa.

Los domingos por la mañana acompañaba a sus padres y a la récua de hermanos a visitar a vecinos de distintas localidades -puerta por puerta- para traerles la buena nueva y decirles que Dios les quería y que dejaran entrar a Jesucristo en sus casas, propuesta que a veces era atendida y otras veces rudamente rechazada (los domingos son el santo día de la resaca para algun@s).

Sin embargo a los 16 años y a causa de la pubertad y poluciones dignas de la adolescencia Sigfrido Vicente cambió su comportamiento. Tornóse violento y alterado, y adoptó ideas un tanto radicales aunque sin perder el recto Camino como base de su fe en el santo padre (de todos).

Así pues, junto a otros adolescentes hijos de parejas neocatecumenales, fundó la primera pandilla de delincuentes neocatecumenales; "Straight Kikos", vertiente que contemplaba igual a Dios y todas esas cosas pero que aseguraba que uno de los preceptos era "dar de ostias a esos putos Testigos de Jehová de mierda", provocando unos altercados matinales que convirtieron las mañanas dominicales en auténticos campos de batalla.

Biblias, rosarios y cilicios volaban por los aires mientras pandillas de adolescentes trajeados se daban auténticas y divinas tundas, dando gracias por las ostias recibidas y ofreciendo la otra mejilla mientras se preparaban para devolverla "porqué así lo quería Dios".

Tanto la eclosión de los Straight Kikos como la contraofensiva de los Testigos (Jehová Fighters) no pasó desapercibida y Sigfrido Vicente exiliado por sus padres a vivir en un internado para serenar su ánimo. Las visitas dominicales se cancelaron hasta recuperar nuevamente la tranquilidad, no era normal que Testigos de Jehová, Evangelistas y Neocatecumenales fuesen escoltados por la Guardia Civil…

Durante su obligado alejamiento en un antro de costumbres medievales, Sigfrido se convenció a sí mismo de que la violencia, aunque era el único camino que conducía a la cordura, no podía ser empleada gratuitamente debido a su poca o escasa popularidad, y presa de la depresión abrazó el alcohol y las drogas blandas, perdiendo cada vez más contacto con sus progenitores y con el mundo religioso en general…

Y los años pasaron.

Los padres de Sigfrido siempre fueron muy recatados en sus relaciones interpersonales

Arquímedes y Genoveva decidieron que era hora de volver a llenar de moral y esperanza a la ignorante población que les rodeaba, y dedicieron retomar la costumbre de evangelizar puerta por puerta a la masa infiel… una jóven con semblante somnoliento es la primera en abrir la puerta a la neocatecumenal pareja.

…mmm… ¿qué quieren?

Hola jovenzuela, venimos a traerte la buena nueva y a decirte que Dios te ama porqué es nuestro padre y…

¿Habéis traido birra?

¿Qué?…

Sí, ya sabes, priva, birra, ¡cerveza coño!

Pueeees… no, hija mía, no hemos traído nada

¿Y me molestáis un puto domigo a las 10 sin traer ni una triste birra del mercarroña? ¿pero de qué vais?

Creo que no la acabo de entender, joven

¡Y una mierda! si no hay priva no hay rollo ¿me entiendes? quid pro quo, tío, quid pro quo…

La joven cierra de un portazo y Genoveva mira a Arquímedes cariacontecida…

Después de llamar a 5 puertas de un mismo vecindario, todo el mundo les reclama alcohol de todo tipo… incluso drogas… sin acertar a comprender quienes son esos "colegas" que ya les han visitado en más de una ocasión…

Horas más tarde, los cariacontecidos profetas no dan crédito a lo que les está pasando, y de repente aparece por una esquina un joven vestido con traje que porta un maletín decorado con un crucifijo en una mano y una bolsa nevera en la otra. También cuelga de su levita un reguero de vómito.

Ese joven es el mismísimo Sigfrido Vicente.

Presa de una alegría inconmensurable ante la aparición del hijo pródigo, Arquímedes y Genoveva lo abrazan y besan mientras él no para de insultarlos para que le dejen en paz…

¡Eh! ¿se puede saber qué hacen? ¡déjenme en paz, vejestorios!

¡Hijo mío… ¡has vuelto!

Ah… ¿no habíais muerto?… vaya, pueeeesss… veréis… después de unos años sumido en la depresión, Dios me mostró el camino a seguir

¿Estás diciendo que te has reformado y vuelves a ser parte de nuestra comunidad?

Claro que sí, bueno, en parte, venid conmigo y os lo mostraré. Nadie me cierra la puerta en las narices y sin duda Dios está con nosotros, creo, ya que tenemos miles de adeptos y nuestra iglesia será ampliada en breve. ¿Sabéis que somos trending topic?, mola

Llevamos 8 años sin saber de ti ni salir del pueblo por la que montaste, hijo…

Hay que salir y modernizarse, ahora os convenceréis… mirad…

Sigfrido Vicente convence a sus padres que le acompañen a la siguiente casa para mostrarles el método que tanto éxito le había traído…

Un tipo que aparenta los treintaitantos abre y se queda mirando al trío de gente trajeada… supone que serán unos testigos de esos pesados cuando el más joven de los 3 (Sigfrido) dice…

Hola, vengo a decirte que Dios te quiere…

Uf, ¿y para eso me despiertas? (interrumpe)

…¡¡que Dios te quiere ver borracho, hermano!!…

Sigfrido abre de par en par la bolsa nevera adornada con un cristo crucificado y que está rebosante de botes de cerveza con escarcha (la nevera, no el cristo)…

¡¡Ostia puta!!

No blasfemes, hermano, Dios quiere que te bebas las birras que te ofrecemos y que saques algo para picar

Hombre, pues tengo unas papas

Venga pues

Una hora y 7 birras por barba más tarde, Sigfrido y José Aliento Soth se abrazan completamente ebrios, con la promesa del segundo de que irá a visitar la iglesia esa misma tarde (tiene dos consumiciones de chupito gratis)…

Sigfrido se sacrifica por la causa

Sodoma y Gomorra, Genoveva… Sodoma y Gomorra, espeta Arquímedes en el viaje de regreso a casa mientras conduce a trompicones de rabia su impoluto Simca 1000.

Arquímedes, no seas antiguo, ya sabes, marquetín de ese, mira como triunfa tu hijo

¡Ebrio! ¡promíscuo! ¿es eso lo que quieres? ¿un borracho en mi casa? ¡¡por favor!!

Pues eso de un chupito por oración ha arrasado, ¿a cuanta gente has evangelizado tú durante todos estos años?

…De acuerdo, pero orujo del que ese que hace la abuela…

Cuando el futuro nos alcance

2011-01-27T02:47:00.000-08:00

Visente José, un cap de quadrilla exemplar

Ens hem de jubilar als 67… si és que cotitzem 41 anys, clar, no val això d'estar a l'atur en diferents etapes de la teua vida, siga cosa que et toque treballar de paleta o de cambrer fins el 85 anys!!!

Sobre el just o injust d'aquesta mesura es pot parlar molt, o algun il·lús/usa es pensava que anàven a tocar els beneficis de les empreses per pagar a vells que passaran els ultims anys de la seua existència jugant al dominó en lloc de ser productius per a la societat?… com dia l'enyorat Ozores, ¡¡¡No hijo no!!!…

41 anys donen per a moltes hores, clar, i si contem els qui han fet hores extres per comprar-se audis anem a dir des de ja mateix que no, que l'any no es pot multiplicar per dos per més que hages treballat i -si ho has fet- és el teu problema.

Del que anem a parlar ací, i és el que més agrada a la muchachada habitual per aquestes línies, és d'una cosa que abans semblava política ficció i ara serà una realitat tangible.
Colles de collidors matemàtics i enginyers, potser no seran més llargs que aquells qui trèien el 2 per 1 als companys en els alegres anys de l'agriculura, però els números eixiran perfectes i la finca serà aferrassada amb una exactitud brutal…

-"Ye, Visente, ja has aferrassat la finca?"-

-"Si clar, espera't que trec l'informe… mira, ací ho tens, he calculat el llarg de la finca per l'ample, he agafat com a mostra un teular per a treure una mitja del número d'arbres per hectòmetre quadrat i amb l'ajut de Joan, físic, hem establert un patró de fruites caigudes a causa del temps"-

-"Òstia, el temps, què diu el temps, Federico?"-

-"Esperat que connecte l'Ipad i voré la predicció d'una pàgina de Forecast que no falla mai"-

-"Cóm pots manipular l'Ipad amb les mans plenes de mosca?"-

-"Mira que estàs desactualitzat per a ser cap, m'he baixat l'app 'white fly' i la pantalla aguanta el que li tires, i mira, un fons de pantalla amb el minaor en 3d que m'ha fet el camionero amb el 3dStudio"-

-"I jo que pensava que gastava el Cinema4D!… al que anàvem… Visente, quants kg. li tires?"-

-"Esperat que estic ressolent la fòrmula, si la traem podem aferrassar totes les finques en un sol clic"-

-"Xe, això ho podries patentar, que m'han dit els de la Romu que el seu software no és gran cosa"-

-"Clar, si agafen a ex programadors de Windows passa el que passa, nosaltres som l'elit, tio, l'elit"-

-"Tota l'elit que vullgues, però encara estan banyaes, açò fins les 12 no estarà sec"-

-"Ostres, això ho tindré que aplicar com a problema conjuntural a l'equació… com puc medir la variabilitat de la humitat i aplicar-ho a la fòrmula?"

-"Xa… el que podem fer és anar al bar a unflamos a carajillos i llegir Proust fins que el fetge ens caiga a troços, no?"-

-"Home, clar, un carajillo sense Proust, no és un carajillo, hui et toca a tu llegir en veu alta, així que aclara la veu"-

-"Ei, Cap de Quadrilla, puc tocar el violí de fons? tinc una peça de Tchaikowsky que li va que ni pintada a la literatura Modernista"-

-"Caguendeu, em sembla que hi no ens guanyarem el jornal…"-

Arribar al bar i que el cambrer nonagenari et tire per damunt el menjar serà un fet, però bé, no anem a queixar-nos, no? almenys podrem vore a empresaris anant a buscar currículums a les residències d'ancians, als qui tocarà treballar en negre per a compensar la pensió.

-"Tia Maríaaaaaaa!!!! em sent?"- (li crida Marta a María, una redactora de prensa jubilada de 92 anys)

-"Ui si xia, com ara tu qui eres?"-

-"Ja m'ha redactat l'article sobre la complicada conjuntura socio-econòmica?"-

-"Ai mari, l'ascrit ise, clar, clar, el tinc damunt la taula"-

María, que no controla esfínters, ha deixat sobre la taula un full amb una lletra a dures penes inteligible decorada amb esquitxons de merda, però l'important per a Marta, cuidadora i gerent de María, és la síntesi i el particular punt de vista de la seua treballadora que és la més llegida del semanari econòmi on es guanya el menjar i els paquets…

-"Meleta, tia, meleta, hui s'ha guanyat un plat de natilles"-

-"No patisques, que ja he cagat!!"-

…

Ende

Live Slow, Die Fascist

2011-01-04T07:43:00.000-08:00

Vaig a dir-ho, estic content.
Puc entrar a dinar a un bar del polígon i només sentir fàstic del menjar (ai, quan prohibiran l'oli de palma) o del cambrer o els clients xillons.

Però ara sols contaminaré el meu estòmac amb triglicèrids i la meua oïda amb decibels, però almenys no tindré el maleït fum al damunt meu, a la meua roba, al meu pel… de veritat feia falta una llei per a introduïr una norma tan bàsica d'educació?… si.

Ara t'alçaràs un diumenge al matí i no caldrà llavar la roba i dutxar-te, fins i tot estalviarem aigua amb aquesta mesura!!

"¡Arriba España y el Humo!"… diu un hosteler de Marbella, aprofitant per fer una mica de demagògia. A qui conteste: "A la merda tu, el fum, Espanya i el teu bar ronyós".
En la seua defensa diu que al seu bar van un 90% de fumadors… i?… si tinc un bar on van un 90% d'heroinòmans no vaig a cridar-ho als quatre vents, o tens reservat el dret d'admissió segons el color dels pulmons?… estàs bobet?… ai, aquestos feixistes donen per a molts moments d'humor.

Mira que els socialistes mai m'han caigut bé des que van matar el León Trotsky, però si pitjor em cauen els altres de normal, imagina't si ara esdevenen defensors a ultrança del quitrà i els pulmons perjudicats pel dubtós plaer que alguns diuen sentir al cremar palets cancerígens.

I no escric des de la ignorància, no, doncs el que suscriu aquestes frases va ser fumador de tabac durant 10 anys i de marihuana i derivats durant altres 10, aproximadament. I mira per on no podia fumar-me els porros al bar… per què no?? em tocava eixir a un cantó amagat i fred amb compte que no em veren els representants de la llei que em cauria una bona.

Per què no els fumadors normals?… no els han prohibit fumar, ni tan sols és ilegal, sols els han limitat el lloc per fer-ho, igual que ens han fet amb totes les llibertats durant anys… una més, què més dona?, però damunt aquesta és bona per a la salut (a la llarga).

Però no, ara resulta que els Rajoy, Fabres i demés herois del populisme més ranci diuen ser defensors de fumar on els done la gana, que si volen trencar-se el cos ho fan, i?…

Ostres, em resulta curiós… això ho han dit durant anys els rockers més andergaun, els ionkis esdevinguts estreles mediàtiques, actors… Live Fast, die Young.

Em costa comprar el Lemmy amb el Fabra, el Hendrix amb Rajoy… o es que ha canviat l'star system?… caguen deu, em compraré el pròxim disc i tot… o millor, me'l baixaré.

Sopars d'empresa, eixa grandíssima merda

2010-12-22T02:55:00.001-08:00

Que la societat és hipòcrita és una cosa que no cal que ens repeteixin, sempre segueix la seua linia ascendent-descendent segons el moment i la conveniència (què sinzers són els nostres dirigents empresarials a l'hora de despatxar-te)… però no, no anem a parlar de crisi, que ja ho fan prou… anem a parlar d'eixe extrem superior en la línia de la hipocresia i pleitesia cap a l'empresa: Els sopars d'empresa.

Podriem contar mil anècdotes diferents que tots hem patit, però anem a centrar-nos en la terrible història paralela de Protàgoras Manuel i Trifulca Mari, un peó del magatzem (ell) i la xicona de recepció (ella) d'una empresa que anem a batejar com "Azulejos de Mierda S.L.".

Protàgoras, del boet a la glòria empresarial

CHAPTER 1: "Monanem de sopar xeeeeee"

Protàgoras no cap dins d'ell d'emoció, s'arrima el sopar de nadal d'empresa - Pasqual li ha dit que és el divendres que ve - i per fi podrà arrimar-se als capos de l'empresa per demostrar-los que ell, tot un diplomat d'empresarials, no té perquè perdre el seu valuós temps movent pallets al magatzem d'un lloc a un altre i -el més important- podrà demostrar a Trifulca Mari, la xica de recepció que veu contades vegades quan puja a portar material d'oficina, que baix del seu uniform de treball gris i impersonal s'amaga tot un xicot de la plana que li omplirà el melic fins a fer-lo rebosar… si ella li deixa, clar.

-----

Trifulca Mari està que no caga de l'emoció (ni amb Special K), i aprofita que Maria Rosario la d'exportació baixa a fer-se el café de màquina amb ella per a contar-li quin és el motiu que obstrueix els seus intestins de forma brutal:

-"Xa Maria Rosario, el divendres anirem de sopar i per fi podré tirar-li ma al pom a Visente José el director comersial, ma que està bo sempre vestit en trache de isos"-

-"Xa Trifulca, ma que eres basta… pero tens alagana de raó, està pa fer i heu va disar en la novia que anava a casase i tot, a tirali al mascle pero ya, aisina que ficat ben guapa"-

-"Si mari, que ma comprat maquillache de esté lauder i voràs tu quina sombra de ojos"-

-"xiaaaaaaaaaaa!!!"-

Maria Rosario, després del maquillatge

CHAPTER 2: "El dia D"

-"Xe Protàgoras, si que vas templat, notavia conegut"-

-"Eeeeu, com pa disaro pasar, mira, meu he comprat tot al esprinfil que allò es tot mold modernot. A voràs quan vecha a la Trifulca"-

-"Disau estar que isa va a casar a algun comersial pa que la mantinga, no es pa tu"-

-"Pascual, tu no sas, yò seré un de isos comersials d'asi poquet, ya eu voras, me promosionaran i seré un tirunfaor com els de ual strit"-

-"Aisina magrà, et mencharàs el món… i parlant de menchar, he pillat flan pa toch i eisim a 50 euros"-

-"Eeeeeeeeeeeeeeeeu!!!"-

-------

Trifulca Mari no sembla ella, de fet no és ella sino Rosario la que apareix en primer terme a le tasques de Castelló… Protàgoras i Pasqual, marginats del grup fins que traguen la farlopa a relluïr, no saben diferenciar-les a l'una de l'altra perquè van tan sumament pintades i maquillades que ni amb una pulidora es pot arribar fins a la capa que correspon a la carn de les galtes, situades just baix d'uns ulls realçats amb una tona d'ombra i unes pestanyes de pega, que quasi se li cauen al vore a Protàgoras amb pantalons apretats i una jersei estret on posa escrit amb lletra modernota "Eat my shit"… no ho enten, però queda molt bé, es masca la tragèdia.

-----

Un final sense glamour

CHAPTER 3: "Llançament de trastos a l'hora dels cubates"

Tot el sopar ha sigut una sucessió de metafòriques rentades de cabota i ses respectivament cap als dirigents de l'empresa, el flan ha aflorat de les butxaques de Pascual, el dealer ocasional que amb les butxaques ben plenes es fa la última clenxa i desapareix silenciosament al tercer cubata per anar a fumar-se porros a casa dels seus colegues.

Mentrestant Protàgoras, un cumshot amb potes després del bukkake al que l'han sotmés els caps i pagat per haver demostrat les seues dots per al comerç exterior, s'anima després de mig gram per atacar a Trifulca qui, denostada pel seu primer target no dubta en mostrar-se accessible als atacs del xicot del magatzem.

-"Com ara a tu, mai ta dit ningú que eres mol templà?"-

-"Xa, com eres, que me faràs ficar rocha"-

-"Va bova que eu sas, que encara que estigues a resepsió yò se que eres mol intelichen i que vals pa més"-

-"Ai, no sigues anfadós, mone a femos un cubata i monamem a ballar a la pista"-

El DJ ocasional per a l'event, Wilfredo Raspasendes (conegut com a DJ Wilfred) punxa els últims temassos de Cadena 100 samplejats per a que semblen més modernots del que són, i al sò d'aquesta música pudenta comencen vinga al mos Protàgoras i Trifulca, que per perdre la vergonya s'han ficat dos puntetes de flan dins el Rom amb Cola.

Maria Rosario i la resta de treballadors que s'han quedat (enfarlopats, la majoria) presencien i aplaudeixen la voràgine hormonal que s'ha desplegat davant dels seus atònits ulls, i mentre Rosario pensa en què bonic és l'amor i en la futura nova i fulgurant parella, la farlopa adulterada amb mil i un potingues es mescla amb el conill a l'ajillo, les tapes variades de braves fetes amb salsa picant i oli de palma, els langostinos a la planxa un poquet passats, el café recremat d'apurar la cafetera i els 8 roms amb cola…

Protàgoras no ha tingut temps encara de tornar la llengua a la seua pròpia boca (la té Trifulca aprisionada a la seua gola) i un reguer de vòmit àcid va directe a l'estòmac de Trifulca Mari qui, presa del fàstic més agoniós de sa vida, torna a potar damunt del Protàgoras… ja no es pot llegir l'slògan de la seua samarreta tapat per alguns trossets de puntilla rebossada i regurgitada.

Apart d'arribar a la conclussió que Trifulca ha de mastegar més els aliments per una correcta digestió i posterior excreció, Rosario sent unes arcades tals que -malgrat que es tapa la boca- una xorrera de vòmit va a parar al got de whisky en llima del cap del departament de compres en el just moment que se'l porta a la boca, provocant que aquest bosse a la seua vegada al llom de l'adjunt a personal, que fa el propi sobre l'espillet on estava preparant unes puntetes més per als seus adlàters del departament…

En uns minuts la pista de ball esdevé una pista de patinatge sobre vòmit, i tots es rebossen sobre restes de menjars sense deglutir…

El dilluns següent, a la mateixa hora que a Azulejos de Mierda S.L. les cares llargues eviten el saludar-se o parlar del que va passar el divendres anterior, Wilfredo Raspasendes està a la facultat de dret tornant-se a enganxar a aquells estudis que va deixar seguint la senda de la música maquinola, prefereix fer la pasantia fent fotocòpies que tornar a acabar esquitxat de pota.

Protàgoras i Trifulca mai no seran una parella, almenys fins que ell no puge al departament comercial, doncs -pensa ella- a voltes val la pena deixar-se cagar dintre la boca si qui ho fa és important… si ho fa el poble pla és una guarrada, però si ho fa un mandamás es considera disciplina anglesa, i això és molt cool.

I açò s'acabat… almenys fins a l'any vinent, clar…

Visca la Crisi!!!

2010-12-20T03:27:00.000-08:00

Ripollés, creant una gran obra

El president d'un govern decadent i mentider que va agafar el lloc d'un altre igual de mentider, va i estrena "a bombo i platillo" un mitjà de transport car i innecessari, amb la connivència del govern autonòmic (oposició, per a més ressenyes) que també es posa les medalles, trofeus, xapetes i pins de record dient que ho han fet ells i portarà 200.000 llocs de treball.

200.000 kg. de merda, pastoseta i calenteta.
Tant d'imbècil junt a un mateix tren, i si li sumes als gorrons… perdó, borbons, clamava a crits un accident brutal, colisió d'un meteorit o auto immolació d'algun treballador fart de veure a tan de fill de la grandíssima puta concentrat.

Els mateixos que critiquen Fabra per ser un corrupte i muntar un aeroport a un lloc on no pot accedir ningú, van i estrenen un tren d'alta velocitat per acurtar distàncies amb el centralisme importat per la monarquia borbònica a uns preus "populars", mentres que diexen que les linies de comunicació del poble més pla segueixin esdevenint decadents i perilloses.

Ara els de Madrid potser podran vindre amb més celeritat per tal de veure com els diners que podrien destinar-se a millorar la sanitat pública valenciana es fagociten amb l'emporio Ecclestone, però bé, tenim Fòrmula 1… que ja la voldrien per a ells els burgalesos o els andalussos, i -de passada- desmuntar eixe conyàs del parc de Doñana o posar el paddock a les coves d'Atapuerca per a que uns quans homínids puguen seguir el mundial.

No passa res, ara a veure si canvia el govern i els qui van votar dient ser socialistes demostren la seua bipolaritat i voten el PP (no n'hi han altres opcions, clar). Potser llavors faran d'una puta vegada la puta linia d'Alta Velocitat Corrupta entre Castelló i el puto aeroport amb vagons dissenyats per l'incombustible Ripollés, amb finestres opaques per no veure la puta merda de medi ambient que quedarà als flancs de tan magna obra.

I si, m'agradaria veure-ho, que l'ecosistema es faça bocins per veure d'una puta vegada a veure si rebenta tot i ens fotem unes rialles entre tots.

Visca la crisi!!

Al Fabra el que és del Fabra

2010-12-12T08:24:00.001-08:00

"Uno, dos y tres, ¡¡cambio de juez!!"… sembla un joc però és real, li toca la loteria i surt a un programa d'humor per a seguir fent riure els contribuents (paga, poble). La seua última acció ha sigut la d'estar orgullós de ser representat a una estàtua megalítica a prop del seu aerotort.

No cal dir que el seu sicari més fidel i artista del Règim, Ripollés, ho ha fet com un homenatge a una persona que tant ha fet per ell… perdó, per posar Castelló al mapa i -de passada- esborrar alguns llocs bonics "donde no iba nadie" per a construïr aeroports innecessaris i camps de golf per a un turisme elitista i allunyat de la nostra trista realitat.

Bé, cal dir que la natura és sàvia (i la gent idiota), i si als llocs on no n'hi ha ningú n'hi han reserves naturals no és per tocar els ous, però clar, la lògica neoliberal i tardofranquista representa la seua nova bufonada mentre que el poble (humil i servil) li segueix donant tota la confiança a aquesta semideitat que ha sobreviscut a la cua de donants de fetge.

Però no patiu (i visca la crisi), senteu-vos a veure Sálvame… o era Salvados? i agafar-vos a conya la crua realitat, vergonyós passat i tenebrós futur del que trieu, foteu-vos unes rises dels rojos i ale, a passar per caixa per pagar una vergonyosa escultura que faça passar vergonya els castellonencs durant dècades.

Que un programa d'humor faça el que no gosa fer el telediari si que és de traca… país de pandereta, au, mone a unflamos a flan.

Mourinho Ite Domum

2010-11-30T00:27:00.000-08:00

Hasta en Roma lo hacían, ¡oiga!

Quan n'hi havia cap problema o escàndol polític sacsejant la República, els romans recorrien al panem et circenses, i això ens porta a pensar: som romans? són casualitats de la vida? o no? dona molt que pensar.

Després d'una de les revelacions més brutals per part de Wikileaks sobre la diplomàcia Yankee i el servilisme europeu i -sobretot- espanyol, la gent s'ha tirat de cap per a veure el gran event anomenat futbol, que donarà que parlar durant mesos mentre els d'Assange es repensaran si tornar a donar cap informació a un país tan subrealista com l'estat espanyol.

Dona igual que els pressumptes socialistes hagen tranquilitzat els americans sobre l'immunitat dels seus soldats mentre per l'altre costat hagen fet el mateix amb els familiars de José Couso i la seua causa oberta contra l'assassinat indiscriminat (Cristiano Ronaldo ha jugat molt malament)… què va, dona igual també l'intercanvi de presos de Guantanamo com si fòren cromos (Mourinho deuria estar avergonyit).

Dona igual que un 70% de les baixes Afganistan hagen sigut danys col·laterals (Villa Maravilla), total són moros, que ens lleven la feina i han vingut a milions al nostre país per aprofitar-se de la nostra Seguritat Social, subvencions i per aprofitar-se de la futura intervenció de l'FMI al nou estat tercermundista (ja ho era)… clar…

Què estem locos?

Mestissatge i Crisi

2010-11-26T03:45:00.001-08:00

La xaranga de Cetmes de Río de Janeiro, a punt d'actuar a les Festes de la Vila

Ja està ací i ha vingut per quedar-se i, vist el vist, més val que no ho faça.
Qui ha vingut? vos preguntaréu… La Crisi, La Crisi…

Mola dir-ho eh?, sobretot quan estàs un dissabte fent unes birres a un local de moda en veu exageradament alta, creant un silenci al teu voltant al recordar-lis el que els (ens) espera a tots.

Però a mal temps bona cara, diuen per ahi, cal adaptar-se als nous temps, que en realitat semblen vells. Què cal re-obrir un garito al teu poble on anava la gent a pegar-se per a que ho torne a fer?… doncs es fa, és vintage, és cool i és retro alagana.

Què cal apretar-se el cinturó per a seguir portant vaques?… es fa, sense problemes però… què farem ara que els rodaors han passat de dir-se Maraia a dir-se Floren Popescu?… el mestissatge, estimats amics i amigues, el mestissatge també ha vingut per a quedar-se… i per a mal, com no.

No veiem joves fills de la Crisi, àrabs i romanesos, amb estètica punk-rock, ni tan sols emo i molt menys heavys, en canvi si que els veiem de maquinols i amb pentints de cendrer i cotxes tunejats, per què?. Les seues religions solen veure amb mals ulls les estètiques underground, però no el maquinolisme mes rastrero i incult… això deuria fer reflexionar els experts.
Podriem buscar la resposta a l'obscurantisme del sistema educatiu de l'estat espanyol però bé, seguint la nostra tendència delirant i pretenciosa, farem noves propostes que seran del vostre gust (o no).

Proposem que Festa la Vila passe a dir-se Festa la Crisi (visca la Crisi!!), i per a seguir amb la marcada tendència de globalització brutal convidar, per exemple, a la Xaranga do Cetmes do Bopés do Río de Janeiro, que tenen molt més ritme que les xarangues locals i aprofiten la seua sorollosa coreografia per matar els bous de forma ràpida i indolora… passa que algunes voltes algun tret perdut pot fer caure algun rodaor, però danys col·laterals sempre n'hi han.

La crisi ha reduït exponencialment el nombre de Audis i Porsche tot terreny, però els gitanos han passat d'organitzar combats de pollastres a combats de Pitbulls o… per a què vol un gitano un Pitbull?, per a caçar al parany? (d'això parlarem més tard). En poques paraules, no a tothom li va tant mal.

Els cadafals deixats als carrers de la vila, cases temporals per als homeless
Quina millor utilitat per aquestes estructures de ferro que acollir entre les seues entranyes a la gent del poble que no ha sigut desallotjada?, un cadafal, es mire com es mire, és un sostre. A més el homeless a qui li toque s'ha d'encarregar de mantenir-lo net i llest per als dies de glòria de la Festa la Crisi. Mentre eixos dies tinguen lloc, l'hoste serà allotjat a la casa de la cultura.

Bé, ompliria línies i línies amb més propostes, però ho deixarem per al pròxim episodi.

To be continued

I ara, què?

2010-07-12T01:04:00.000-07:00

Acabat el mundial de futbol, l'octòpode Paul no s'acaba la feina. Ací el tenim contestant a la pregunta de: -Xe, Paul, com ara tu saps quin dels primers dirigents del PP anirà al talego?-

El Mundial de Futbol

2010-07-09T05:01:00.000-07:00

LA BABOSA HILDEGARDA ELIGE A RUMANÍA PARA LA FINAL DE LA EUROCOPA

Hildegarda, la babosa adivina, ha elegido a Rumanía como ganadora de la final del mundial de Suráfrica. Con el problema añadido de que la teórica ganadora no ha jugado este mundial, Hildegarda ha apostado por Rumanía -"¿pero no es Andorra?"- dice dubitativo Retruécano,
el hombre que la recogió de un bosque -"porque la encontré sola y desvalida"- muchos años ha.

Hay que decir sobre Retruécano que era un aficionado a comer caracoles hasta que descubrió lo fácil que era cocinar a "los caracoles sin casita" (más conocidos como babosas).
Y de hecho es sabido que el papel de Hildegarda ha sido asumido por no menos de unos 3000 de estos conocidos moluscos gasterópodos.

Así pues, y pese a no haber acertado nunca absolutamente nada, Retruécano hace sus delirantes apuestas mientras se exhibe desnudo dentro de un barreño de metal.
Hildegarda se vio obligada a elegir entre las banderas de Andorra (Rumanía) y Prusia, pues cuando el último familiar directo de Retruécano fue a un colegio aun estaba latente el
imperio austrohúngaro.

Así pues, deseamos mucha suerte a Andorra (Rumanía) en la final que nunca será jugada.

La fulgurant epopeia d'Ildefonso Planelles i els caramels Pez.

2010-07-07T10:19:00.000-07:00

La foto de perfil del Facebook d'Ildefons Planelles parla per si sola

Ildefons Planelles era un addicte als caramels Pez i als Escalofrios, que religiosament comprava tots els dies al kiosk de la cantonada quan baixava de l'escola. Poc sabia Ildefons que eixe vici de joventut modificaria per a sempre la seua conducta sexual adulta.

I és que a l'adolescent Ildefons Planelles no li la posava dura ni la xica més templà del terme ni les revistes coxinotes que la quiosquera dissimulava, hàbilment camuflades, al darrere de les poc freqüentades "muy interesante" o "miniaturas de objetos de tortura del S. XIV".

Així, mentre els seus companys es fèien pallots i compartien l'experiència amb les xicones de la colla, Ildefons es passava els dies pensant i enyorant els seus Escalofríos i caramels picants, fins que un dia, cuit com una rata i amb ganes de descobrir la seua identitat sexual, es va emportar al caminet del cementiri a MªDolores de la peixcateria (qui s'havia tirat a tota la colla).

Mentres Ildefons tractava inútilment de demostrar que era un homenot provant de mantenir una erecció poc motivada, va escoltar com la xica li dia "t'importa si em menge uns caramels mentres em claves la tita?", i ve't ací que MªDolores es va treure un paquet d'Escalofrios… no es sap que va ser abans, si obrir el paquet o veure's tota coberta de lefa de cap a peus semblant un Susu de crema.

Alucarda, tota la finor personificada

Des d'aquell dia Ildefons Planelles va tenir clar que era un fetitxista i dels bons, i no n'hi havia dia en que no s'emportara un paquet de caramels a la discoteca mentre tractava de conquerir a les fèmines que per allí es movien oferint-lis vetllades d'amor, caramels i ejaculació precoç.
Lamentablement no aguantava ni un assalt i es corria sols veure aguaitar un paquet de caramelos Pez a la ma d'una xica, i aquestes buscàven d'altres caramels amb efectes més psicotròpics, motius suficients per a fer dessistir un ja trentanyer Ildefons, que va veure amb bons ulls obrir un quiosc per compartir amb els habitants del poble aquelles llaminadures que tants orgasmes li havien proporcionat i retirar-se de la vida pública.

Ser un pervertit li va donar no pocs problemes econòmics, i més d'una volta havia de sentir els pares dient els fills "no aneu al quiosc, que eixe se la pela sobre les gominoles", cosa que Ildefons desmentia amb poca vehemència, tot siga dit, perquè en realitat ho feia.

Al final, i contràriament al que una persona normal pensaria, Ildefons Planelles va trobar l'amor quan un dia va pillar a Alucarda, una xica poc agraciada però amb unes mamelles colossals, fent-se un dit mentre fullejava un col·leccionable d'eixos que surten a l'era post-vacacional i que duia per títol "maquetas de objetos completamente inútiles diseñados durante las postrimerías del S. XIX". Tampoc va ser exactament amor a primera vista, doncs Ildefons va fer xantatge a Alucarda a canvi de sexe oral amb un collaret de caramelos Pez, però a la llarga van anar agafant-se carinyo i totes eixes coses.

Ende.

2010-06-28T09:07:00.000-07:00

¡¡Juguetes para compartir!!

2010-06-08T01:33:00.000-07:00

El juego de Aparicio, opera y ayuda a tu torero favorito, que cuando pide un tercio en el bar, hay que darle una fregona… ¡¡se le cae la cara de vergüenza!!.

De los creadores de "Mr. Fabra Potato" y "El MonoPai", "Aparicio's Operation"!!!. Prepara 8 litros de sangre para Julio, o bien déjalo morir y juega a tu "Alicata Wii"!!!.

¡¡Oferta especial para niños y funcionarios!!

¡¡De regalo. una faria y una bolsita de arena de Las Ventas!!

Hijos de la Eso -Hoy, Esteban José Carratalà-

2010-05-19T13:54:00.000-07:00

Ídolo imposible de la más rancia copla tardofranquista, Esteban José Carratalá destaca por haber sido capaz de unir sus tres grandes pasiones -La Copla, los toros y la farlopa- en una sola, como es su disco de debut "Viva San Chuchim".

Hijo de la abrupta ESO y nieto de la LOGSE, el libreto que ilustra el CD está tórpemente realizado por él mismo (ordenador y Paint mediante) y dentro de él se recoge una muestra de la poesía vilavellense de primerías del S.XXI, repleta de lírica asonante, historias épicas de rodaores imaginarios venidos a héroes al más puro estilo Marvel y de faltas de ortografía tan flagrantes y dañinas que dan ganas de agredirle con un pisapapeles de la catedral de Milán.

Los primeros pasos musicales de Esteban José diéronse en su más tierna infancia, cuando descubrió que prefería subirse a los escenarios que jugar en el equipo de futbol base del Villavieja, lo cual le propinó no pocas broncas por parte de su progenitor, alcohólico y colombaire. Aunque fue finalmente su madre, Omóplata, la que le acabó orientando a su auténtica vocación (la cocaína) porque prefería, en sus propias palabras, -"a un hijo sarasa que cantase coplas que a un golfo que se dedicaba a subirse a los tejados de las casas del pueblo con la excusa de ver follar a palomas"-.

Las fiestas de San Chuchim son un descontrol

Así pues, cuando su padre fue condenado por masturbarse en presencia de unos menores, aprovechó Esteban José para lanzar su esperadísimo hit que había tardado tanto tiempo en fraguarse, y que fue, como era de esperar, un fracaso absoluto.

Leocadio, tío abuelo de Esteban José y máximo admirador de su sobrino.

La noche del debut de Esteban José en las fiestas de su barrio estuvo a punto de suponer su linchamiento y posterior desmembramiento con objetos romos. Y es que las connotaciones sexuales sobre el santo patrón de la barriada y su menage a trois con el rival y su perro (San Roque) no fue comprendido como el mensaje de paz y concordia que trataba de transmitir. Homosexualidad, zoofilia y pederastia eran unos principios bien respetados en la antigua Roma, pero no en Villavieja, la cual, a pesar de antigua, es de por sí recatada y decorosa (al menos en público).

He aquí que el bueno de Esteban José haya emigrado a la vecina localidad de Nules, donde espera que la suerte le acompañe en su nuevo y magno proyecto: La adaptación del musical West Side Story pero ambientado entre Nules y Villavieja, rivales antagónicos durante generaciones.

Esteban José añade -"es un proyecto ambicioso, pues queremos respetar al máximo tan gran obra de Steven Spielberg (…) he visto la película dos veces para inspirarme y creo que lo haremos igual pero todos los protagonistas serán maricones"-. Analfabeto y paleto, pero todo un outsider al que deseamos una muerte lenta y dolorosa.

No, no em molesta

2010-05-17T11:38:00.000-07:00

Aquesta és l'actitud!

Amb la que està queient -econòmica i socialment parlant- al mon, i a aquest estat en concret, no resulta estrany sentir els teus amics i coneguts de tendències reaccionàries i/o conservadores dir-te allò de "no volies socialista? doncs ahi tens socialista!! progre, que ets un progre!!".

No, no em molesta que em diguen que estan descontents amb un partit polític amb qui jo mai he manifestat estar a favor, faltaria més!!… de fet, sols he dit públicament a qui he votat quan ho vaig fer per HB, i n'estic ben orgullós d'allò que vaig fer amb els meus tendres i recent i democràtics estrenats 18 anys.

El molest d'aquest tema és que ningú no parla de que canvies de partit, si no de que canvies d'ideologia perquè sempre has estat un descarriat i jove inconscient… i demostra que al final ningú no et pren seriosament quan tu pensaves que si, i que la conciència social la treu fluixa a la majoria de gent i que aquesta, en el seu contexte més ampli: és imbècil.

Fa anys ho deiem a l'extinta (per una crisi) i enyorada La Plana fa Olor, i la gent ens prenia per conspiranoics… aissss, com canvien les coses en 4 anyets…

Que dure la crisi, que dure… i que no es trenque, que d'imbècils està el mon ple, i si, jo cauré, però tindré companyia com per no avorrir-me d'ací fins a la nostra més mísera extinció (i alguns ens seguirem rient).

No patiu, que no passa res!

2010-05-14T10:28:00.000-07:00

Fan irredent dels 80, Estanislao Urkullu està vivint la crisi com una nova oportunitat per treure aquell conjunt que es va posar per anar a veure els Talking Heads.

Que tanquen el diari Egunkaria amb acusacions infundades i al cap de 7 anys diuen que s'havien equivocat?… ei, no passa res, per a què són bascs?…

Que es construexi un aeroport enmig d'un parc natural per portar gent a un lloc on no queda més que formigó i un atur endèmic?… ssssh, no passa res, que els avions són el progrés (pregunteu-li a l'Eyjafjallajökull què opina del tema). Per cert, vos heu adonat que n'hi han menys incendis a les muntanyes des que ha amaïnat el lobby immobiliari?.

Que dos partits pre-democràtics siguen capaços de tombar una iniciativa per tal de recuperar els cadàvers reclamats per part dels familiars i inhabiliten un jutge?… tranquils, ací no ha passat res.

Que els mitjans de comunicació d'un i d'altre bàndol s'ho passen de puta mare dividint el proletariat (el de veritat) entre rojos i blaus?… Ei, no patiu, no volieu jugar a la política, ala, doncs ahi ho teniu.

Totes aquestes coses s'arreglen en 4 derbis de futbol i amb un parell de bous… va, dos embolats de regal i un estiu amb mundial de l'esport anteriorment esmenat. Panem et circensis, beguda, putes i farlopa… mentres tinguem això… què més ens fa falta?.

No patiu, que açò no és una crisi, senzillament tornen els 80, si no digueu-li al simpàtic senyor que il·lumina aquest reobert bloc des de dalt d'aquest article.

O vos pensàveu que haviem marxat?

D'imbècils està el món ple

2010-01-07T12:39:00.000-08:00

Dos maulets animats sortint de l'armari

El consejero de Medio Ambiente y Urbanismo, Juan Cotino, ha situado el dictamen del Ministerio de Cultura en el mismo nivel que la política de Franco hacia los valencianos o la abolición de los Fueros por parte de Felipe V. "No vamos a tolerar la intromisión del Gobierno central en nuestras competencias", ha añadido Cotino. El consejero apuntó a la intervención de la vicepresidenta del Gobierno, María Teresa Fernández de la Vega, de estar detrás de la "maniobra".

Per a pixar i no tirar-ne ni gota

I vist el vist, tots estan ací rodejant-nos al nostre estimat trosset de mediterrània, pensant cada dia en com tocar els nassos, en fi, que si no penses en negre com ells ets blanc, si no estàs amb ells, estàs contra ells…

Quans tòpics i quantes poques bales, què voleu que vos diga… sentir un polític de dubtosa reputació i prepotent com marquen els cànons del feixisme més ronyós, utilitzant com argument un dels mites més grans dels maulets: l'abolició dels Furs per part de Felip 5é…, té molta barra, molta.

Juan Cotino -yo me lo guiso, y yo me lo cocino-, des d'aquestes humils pàgines m'agradaria dir-te que si volies ser un maulet, indepe com ningú i anar a sentir grups de lligona rock i dolçaina perculera… haver vingut amb nosaltres, és fàcil, et deixes unes rastes, et fas fan del Cesc Freixas i fins i tot una samarreta d'S.A. per completar el conjunt… tant et costava?.

Doncs mira, no he conegut els Furs i -ara per ara- em toquen la punta la faba ells, Felip V, Jaume I i fins i tot eixe que esmenes amb odi (Franco) però que en realitat estimes…

Però, estimat Juan, tan radical i cabró com sòc, pague els meus impostos, treballe, respecte els límits de velocitat, cedeixo el seient a la gent major al tren i tire el fem a les papereres… fins i tot recicle.

Però tu, Joanet (ara et considere maulet) i els teus estimats Camps i Rita acabéu de desobeïr el vostre govern central, eixe que està a Madrid… o la vostra intenció real és donar-nos la independència? aconseguir acàs el que cap Lehendakari ha gosat fer?… açò es posa interessant, així que endavant, enderroqueu el Cabanyal si teniu ous que jo aniré a vore-ho assegut a una cadireta del Premio Capla amb el Tarson Turner que segur que s'apunta i durà crispetes.

The show must go on…

L'edat de la innocència

2010-01-03T14:18:00.000-08:00

Pudentor o genialitat?

N'hi ha qui recordarà el 2009 per la mort de Benedetti o del Michael Jackson, però pocs, molt pocs la recordaran per la desaparició d'un mite dels inicis del ara (i llavors) fastigós Canal 9, Joan Monleón.

A primeries dels 90, aprofitant la nostra recentment perduda virginitat informativa amb l'apertura de nous canals privats, films pornogràfics a hores intempestives i altres jòies de l'onanisme fetes informaciò, començava també l'emissió del canal valencià.

La superproducció valenciana d'ara i sempre

Ens resultava graciós sentir aquell humor socarró, estúpid i de poble, fins i tot ens arribàvem a identificar. Què poc sabíem que allò anava de bo i seria la llavor de l'actual màquina de manipulació al servici del feixisme, la desinformació i la incultura en general… però bé, com hem dit, què graciós era sentir al Paco Nadal rient-se dels obessos quan comentava que el Yokozuna de 200 kgs. movia les seues molles per a tombar a un altre sac de greix.

Allà, enmig d'eixe festival de l'humor de boina, partits de pilota mà elevats a events olímpics i cintes de "que t'ha pillao la vaca" amb més vendes que els LP's dels U2, estava Joan Monleón amb les seues monleonetes, una versió coenta de les Mama Chicho del Berlusconi (si, eixe president aficionat als monuments en miniatura) que apareixien cantant eixa cançó tan pegadissa de "a guanyar diners, on estan, on estan"…

Què gràcia fèia llavors guanyar 5.000 pesseeeeeteeeees!! quan te tocava la carxofa o la gamba (sic) de la Paella Russa, lluny quedàven encara els anys del pelotasso, bambolla o com òsties li vullgueu dir que ha convertit aquella innocent cançó en una gens fina ironia sobre el mercat immobiliari… collons, si el mateix Joaquín Reyes la va cantar al eixir a l'escenari de Castelló. Poca broma amb Monleón, ha traspassat fronteres després de mort.

Innocència perduda apart o immobiliaris fills de puta per l'altra, Joan Monleón va ser també actor secundari a algunes de les produccions més casposes i irreverents de finals i meitat dels 80, aplegant a col·laborar a Moros y Cristianos de Berlanga. Però una de les pel·lícules més recordades és, com no, El Virgo de Visanteta o Con el Culo al aire (amb l'enyorat Ovidi Montllor).

Del seu paper de Don Pantuflo Zapatilla a eixe subproducte anomenat Zipi y Zape, millor no parlar-ne, perquè aquest home era capaç del pitjor i del pitjor. Mai no va buscar la qualitat ni l'excel·lència, la coentor i els acudits fàcils eren el seu terreny i així s'ho passava bé… que un canal de televisió ja vullgués encumbrar-lo com a una deitat decadent ja no és culpa d'ell, si no del propi mitjà, què li anem a fer?, les coses són com són.

Per a bé o per a mal és un mite, i no de canal 9, si no d'aquells anys en que qualssevol xorrada que es poguera emetre a la caixa bova esdevindria, 20 anys després, un element super cool per a un fum de gafapastes que segueixen dient allò "t'ha tocat la pebreraaaaaaaaaaaaa" amb una llagrimeta de falsa enyorança aguaitant baix de les montures de Dolce y Gabanna… casun dena, si ho arribe a saber grave tots els putos programes i faig una tenda on-line de caspa vintage i em forraria… o no.

Però a tots ens arriba al final, i fa uns dies sonava un campanar que no era per a que trucara un espectador per encertar a quin poble pertanyia, si no per anunciar la mort d'aquest home als 70 i poquets anys… si es que les drogues i les performances acaben cobrant-se el preu.

Siga com siga, aquest article és per a ell i per a Berna, que des de terres gèlides no para de recordar-nos el que ja sabem, que Monleón -com dèien els Monty Phyton- és mort, és un ex humà, està amb el seu creador, ha marxat, au!!

Vergonya no en tenia gaire

Bovaes musicals, hui: Els Pixies

2009-12-30T05:33:00.000-08:00

Quan vaig veure The Breeders a l'Azkena Rock '09 m'esperava més, la veritat, que una mare de família burguesa (ham) unflada per medicaments fent l'idiota amb la seua germana i una guitarra acústica… ella, Kim Deal, passejant-se com una banda que ja ho ha fet tot… i ben cert és, ja ho han fet tot.

Sorgits a Boston a meitat dels prolífics 80, van ser una de les principals inspiracions per a un llavors desconegut Kurt Cobain, que no va parar de dir en moltes ocasions -"ei nois, que estem imitant els Pixies"- , i en part així és gràcies a que van introduïr eixos sobtats canvis de ritme a les seues cançons, que anaven des d'el més festiu "Here comes your man" el primer que he penjat, al surrealista i brutal "Where is my mind" que va servir de tancament a la brillant Fight Club i amb la qual vos deixe.

Salut & Rock'n'Roll

Es prohibeixen les corregudes de bous a tot l'estat

2009-12-28T05:28:00.000-08:00

Però es legalitzaran les de Pandes

En detriment i fruit d'aquesta gran notícia, s'aprofita per a comunicar que a partir d'ara, a les festes locals es podrà gaudir d'emocionants corregues de Pandes, si més no, són d'allò més pintoresc.

La revista Bous al Carrer passa a ser "Panda al Carrer", i els bous que fins ara eren sotmesos a lídia de plaça o carrer passaran a formar part d'un experiment empíric fruit de les declaracions i teories que fins ara eren utilitzades com a punta de llança en defensa de la barbàrie festiva.

No s'acabat el patiment per als bous, no, doncs ara hauran d'alçar-se tots els matins a les 4 per tal d'anar a treballar, i així serà durant un període de 10 anys durant el qual la lídia taurina serà posada en quarentena. Si després d'aquest temps els bous s'han extingit, les corregudes de bous tornaran als carrers i places (però sense bous, perquè com bé hem dit, s'hauran extingit).

Si, en cas contrari, els bous segueixen amb vida després d'aquest bàrbar tractament que hauran de patir, es donarà per finalitzada l'història taurina i es reutilitzaran els bous per portar carros als hipermercats o seguiran treballant al lloc que actualment ocupen algunes persones amb la boca molt solta.

Salut, i gaudiu del sexe entre Pandes.

Recomanació musical dels Rabbit Busters

2009-12-23T03:36:00.000-08:00

Apart de la clàssica de llegir per a no semblar que ets d'un poble taurí de La Plana, hui recomane un grup que, tot i ser una mica irregular té temes molt, molt bons.

Black Rebel Motorcycle Club és un d'aquells grups que mai podria compartir cartell amb John Spencer Blues Explosion o amb Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra… no per res, si no perquè maquetar un cartell semblant, amb eixos noms un tant llargs podria ser un mal de cap per al dissenyador de torn.

Para muestra, un botón

2009-12-22T11:55:00.001-08:00

Poc més a dir… l'ortografia al dia!!

No importa el que dius, si no cóm ho dius

2009-12-21T06:11:00.000-08:00

L'idiotisme imperant sols em fa recordar frases cèlebres, què li anem a fer? potser tinc un defecte de fabricació o seguexixo sent idiota.

Frase manida i publicitària, però d'una certesa i franquesa brutal.
No és el mateix que et conten que un valent xicuelo li va fer un quiebro al bou i després va demostrar la seua bravura agafant la cua de l'animal quan estava lligat que dir que un anormal es va dedicar a torturar a la pobre bestiola quan estava lligada per la corda que el conduïria al final del seu patiment… ah, no, que els bous no pateixen (J.L. Sales dixit).

Com canvien les coses amb una mica de joc de paraules (crisi vs coiuntura econòmica), però no cal posar un exemple tan antagonista fruit d'una opinió personal perqué ací l'important és quan el mijtà en qüestió és oficial i que gosa esmenar-se com a "periodisme".

Parle d'un diari d'informació local que es reparteix per la plana i conta amb el vist i plau de la majoria d'edils d'ideologia conservadora (reaccionària) tan habitual als nostres pobles, La Plana al Dia.

No, no és el mateix contar una noticia amb interés i dotant-la d'un ritme literari (amb més o menys fortuna) que prove d'enganxar els lectors per escassament interessant que siga una notícia a no donar-li la més mínima importància… o es tracta sols d'omplir espais buits amb una deixadesa ideològica i professional que tira d'espatlles?… ah, es tracta d'això?, doncs demà mateix formaré el meu propi diari on-line, publicaré les noticies amb errades ortogràfiques brutals fruit d'un nul interés pel que estic escrivint i sols em molestaré en parar la ma tapant-me els ulls al final de cada mes… o de cada tres mesos, que ara els ajuntaments ja no tenen aquella solvència i xuleria sòlidament cimentada en formigó.

No em (ens) molesta la diversitat ideològica, doncs si n'hi ha un de blanc ha d'haver un negre, i fins i tot un munt de matisos de gris, però si fas algo, per favor (deixa'm tutejar-te) fes-ho bé i no insultes la intel·ligència, ni la nostra ni la dels teus correligionaris perquè en el fons no són tan estúpids… bé, potser un poquet idiotes.

Em dona igual que sigues un panflet de panem et circensis, que publiques notes dels bisbes d'oscura ideologia i que no faces ni cas una oposició que prova de fer el que pensa que és correcte… però collons, que un considerat roig de merda i inadaptat vos tinga que dir públicament el que deuríeu saber per un simple motiu de vergonya aliena és prou indigne.

I es que a la vida cal tenir bons amics i bons enemics.

Con la iglesia hemos topao

2009-12-20T11:10:00.000-08:00

Aquesta gran frase s'aplica a determinats moments amb major o menor brillantor, i si no que li diguen a Il Duce Berlusconi, que ha patit en carn pròpia l'incissiu art gòtic de la catedral de Milà en tota la seua cara.

No és que ens alegrem d'una agressió, però collons, Silvio, et mereixies un bon reguer de òsties per tota la merda i l'odi que has engegat. Però no anem a parlar de tu, si no de l'impuls que li has donat al mercat de souvenirs i les múltiples aplicacions de les reproduccions de metal que tots tenim a casa fruit d'algun viatge d'un familiar que ens coneix ben poc per regalar-nos tal cutror.

Bé, ara resulta que ens han fet un favor brutal donant-mos l'opció (que no l'intenció) de llançar-la als sers més abjectes que van per ahi preconitzant coses estúpides. Ara tindran més por de nosaltres (que en deurien tenir ja, perquè som molts), i es clar que ningú no els llançarà res perquè en el fons som una gent de putíssima mare i pacífics que no necessitem omplir de soldats països estrangers a menys que siga jugant al Risk.

Bovaes les justetes…

No vull ni pensar a Camps sota una pluja de mantes de Bocairent, de figuretes del Micalet o de les Torres de Serrans. També em fa esboçar un vetllat somriure pensar en que algú li estampe a Fabra una reproducció a escala 1/10 del Fadrí, o -per tenir una mica (més) de mala llet- un avionet de bronze en referència a eixa bestialitat que ha estat el AeroTuerto de Castelló.

Ben aviat a la secció d'armeria del bon Wall-Mart ianki que es prècie

Ara la gent quan troba una tenda de souvenirs ja no passa de llarg mirant-la amb l'indiferència fruit dels anys de gafapastisme, no… ara es para i les mira amb d'altres ulls perquè saben que un objecte insignificant com eixe pot canviar formes de pensar d'un sol cop (sic), i el que no han aconseguit molts pseudoconspiradors i revolucionaris amb milers d'idees genials que han caigut al pou de l'oblit, ho ha aconseguit un malalt mental amb la reproducció d'una esglèsia gòtica.

Silvio, a tu el que et va és el romànic, i no per l'austeritat, si no per allò de l'imperium, els dictadors i tal…

Salut

Què bé em cau aquesta xica, per favor

2009-12-18T23:54:00.000-08:00

Canal 9 mai no la traurà, doncs nosaltres si i així algú s'adonarà que el País Valencià és alguna cosa més que Camps, Gürtel i Fòrmula 1…

El perquè de les coses

2009-12-15T14:13:00.000-08:00

Al final del camí resulta que viure al poble on vas néixer tampoc és tan incòmode com podia semblar en un principi, tot és qüestió de fer la teua vida, el que et done la real gana i gastar el gentilici sols per a casos de conveniència pura i dura… o no resulta bonico i aseat tenir una casa a la porta de la Serra d'Espadà? (Jarque dixit)

Tot açò ve de resultes d'una reflexió per culpa d'una pregunta que, si teniu la molta o escassa sort de ser un personatge atípic en una aldea tardofeixista amb una prounda aversió al que (o al qui) ve de fora, vos poden arribar a fer molt a sovint.

Eixa pregunta pot formular-se de dues maneres ben diferenciades, perquè a aquest poble es gasten dues fòrmules per arrimar-se a cotillejar en la vida d'aquells qui no professen la mateixa creència que ells (no els diré idiotes, no patiu).

Serveixi aquesta introducció al vilavellerisme més arrelat per a ajudar als apocalíptics i als no integrats que -al igual que el suscriptor- sobreviuen a la Vila sense pena ni glòria.

Fòrmula 1… i que ningú pense en Fernando Alonso:

Un poquet d'humor fàcil i ranci

-Si no t'agrada el poble, per què no te'n vas?-

El subjecte i l'objecte d'aquesta frase tan manida són fruit d'una agresivitat i por al dubte generat en una conversa anterior, i qui la fa la gasta com a últim recurs, sabedor de que els seus arguments han sigut desmuntats per la lògica de la raó, motiu pel qual no dubta en recòrrer a la raó de la força (verbal, en aquest cas).

Estimat neòfit i roig vilavellenc, la resposta adequada per aquest cas és fàcil i provocarà un -"ves a fer la mà"- o -"no fas més que queixar-te, fes-te de les noves generacions del PP"…

El ple de l'Ajuntament de Vilavella sol acabar així

Resposta per a la pregunta 1:
-"No és que no m'agrade el poble, el que no m'agrada ets tu"-

Connotacions sexuals a banda, és una bona rèplica que provocarà una bona quantitat de rialles més falses que un bitllet de 36 euros, recomanant a l'emissor d'aquesta frase que es concentre en eixa mosca que passa a pocs metres per davant i deixe de banda la conversa.

Fòrmula 2, aquesta és molt interessant… -Xa, tu que eres molt modernot i fas coses d'eixes aseaes, com és que vius encara en el poble?-

Compte amb aquesta, és arma de correcció política i diplomàcia sense igual, doncs la primera part comença en una clara lloança de cara al teu caràcter innovador tant a nivell personal com professional (citant a Rafaelín, tota una neteja de Cabota) per acabar fen-te la mateixa pregunta número 1 però en forma menys incissiva.

Aquesta persona t'ha fet sentir com el mateix Manuel Vicent i el Che Guevara en un sol cop verbal que ell defineix com a genial i que et deixa sense sortida. Fixem-nos també en el èmfasi del "Xa", denotant un feeling inexistent amb la teua persona i un interés igualment ausent, doncs l'important és que confesses que et sents un fracasat i descontent entre plors i llàgrimes… o així ho contarà ell si et quedes sense resposta, i si és aquest el cas ací en teniu dues vertents: d'una diplomàtica i d'altra menys.

l'amor mai no ha de faltar

Resposta 1 per a la pregunta 2: -"Em podries explicar -per favor- en què consisteixen eixes coses tant aseaes que em permetran abandonar el poble per anar a viure a una urb i formar part de la èl·lit intel·lectual d'aquell emplaçament?"-

Gran resposta… doncs possiblement no tindrà ni la més remota idea de a què collons et dediques perquè en el fons sap el mateix que tu d'ell: RES, però a diferència d'ell, a tu no t'importa. Si ho fa, ves pensant en anar a descabellar bous a Sant Xotxim, doncs és el principi de la conversió en mesenfotiste.

Resposta 2 per a la pregunta 2 (i la meua predilecta): -"…i?"-

Trencar l'equilibri i la diplomàcia amb un cop d'efecte s'agraeix perqué mai s'esperen de tu que ho faces. És tan simple i diu tantes coses a la vegada que explicar els seus possibles significats ens portaria hores i moltes linies de diversió i festa sense igual… al cap i a la fi sempre pots afegir com a colofó:

-"doncs perqué a mi em dona la puta gana de viure, are you talking to me?, eh?, eh?"-

Per descomptat, no faràs més amics, però com que ets una persona de profit sabem que no te'n faltaran, aprofite el moment per demanar disculpes d'haver gastat el títol d'un llibre d'Umberto Eco per a definir la gent d'aquest poble, i un petit homenatge a Taxi Driver… ale, bona nit.

Salut

Hui fa 30 anys del London Calling

2009-12-15T00:14:00.000-08:00

I ací deixe un tribut que al seu dia van fer La Furia, posteriorment Maniàtica i Banda Jachís.

definitivament, la gent no és imbècil

2009-12-14T13:16:00.000-08:00

…no és imbècil sino idiota, és innegable, la gent és idiota i a tothom li dona igual el que et passe, el que sentis o el que t'agradaria fer perquè com he dit: en el fons la gent és idiota.

Eixa gent idiota no és sols la gent idiota que diu que als bous no lis fan mal les punxades i que pateixen tant com ells perquè s'han d'alçar a treballar a les 4 (mentida, Jose Luís Sales, que de matiner tens ben poc que m'ho han dit). Eixa gent idiota ets tu mateix quan et penses que la resta de la gent és idiota per no ser tan idiota com tu, i al final tot acaba en una orgia d'idiotisme, imbecilitat i -en ocasions- facebook i tot (però eixa es d'altra història).

La gent és idiota i vol sentir-se idiota perquè quan una persona arriba a ser considerada idiota, eixa persona existeix, està viva (encara que idiota), i l'idiotisme, al igual que el filldeputisme, no están renyits amb la simpatia (Rafelín Dixit).

A l'hora de la veritat donen igual els teus triomfs al mon professional, amb el sexe oposat o amb els animals si és menester, perquè al final de tot seràs considerat un idiota per una altra persona que a la vegada tu consideres tant o més idiota que tu mateix.

Seràs considerat idiota per eixa xicona que mentre esperaves a la cua per entrar a pixar a la Tasca El Mejillon es pensava que estaves allà -quasi sense poder moure't- pel sol fet de lligar amb ella, i et mirava pensant que eres un idiota mentre tu la miraves a ella considerant-la idiota per pensar una cosa molt idiota. Idiota ella per pensar-ho, idiota jo per no haver-li dit alguna cosa idiota i -potser- hauria pegat un clau amb una idiota per a seguir éssent considerat un perfecte idiota.

En conclussió, la gent és idiota, jo sòc idiota i he fet un article on he dit 26 voltes la paraula Idiota.

Salut

Back to the future

2009-12-10T23:35:00.000-08:00

Rectificar és de savis, diuen, i en aquest cas, ho faig.
Torne al format que mai devíem haver abandonat, el bloc (a.k.a. weblog) en detriment del celebrat facebook, ferramenta social amb un potencial virtual sense parangó però amb uns efectes reals nuls.

L'estructura pintava genial, adequada per donar a conèixer opinions, mogudes, festes, activitats, etc… arribant a un munt de gent als qui no pots arribar a través d'aquest més modest mitjà, on sol es connecta qui et coneix o a qui has fet que et conega a base de pegar-li la tabarra amb "entra al meu bloc, entra al meu bloc…".

Però, a l'hora de la veritat no importa a quanta gent arribes, si no a quanta gent li arriba el que tu dius, i el facebook és un monument a l'onanisme més pur i dur, i un lloc on dependre quan intel·ligent o idiota arriba a ser la gent, per supost… però el voyeurisme acaba cansant, i el nombre d'idiotes ha pegat una pallissa al d'interessants, motiu pel qual, senyores i senyors, I'm back… i supose que en breu, we're back (sé d'un que no tardarà massa en tornar).

Que els vilavellencs no coneixen el que pensem del seu way of life?, em la bufa completament, ecom diu la frase: l'individu és intel·ligent i la massa és estúpida, ací preferim individus.

I quin descans de rebre notificacions, òsssssssstia.

Salut!

Sobre els bous embolats

2009-11-30T05:33:00.000-08:00

Gran frase del concejal taurí vilavellenc, màxim representant de la (in) cultura local i una persona capaç d'amenaçar a uns xicots que feien un concert de rock que no s'en passàren molt en les lletres o vorien ells el que estava bo.

Apart de la seua ja coneguda ignorància i intolerància en el tema musical (si algú es vol cagar en deu que ho faça, està al seu dret), ara compara el patiment d'un bou que assegura conèixer molt bé quan afirma -"que estan molt preparats"- en el seu calvari diari d'alçar-se a les 4 de la matinada per anar a fer les seues hores a la fàbrica.

Novament un membre de la dreta més rància frivolitza de sobre la tortura que suposa el posar-li unes torxes sobre el cap d'un animal per acabar amb el seu sacrifici amb la pràctica diària dels proletaris d'anar per casa: anar a treballar.

Molt bé, José Luis, has mort dos pardals d'un tret tocant el tema laboral i el taurí i no sé si has baixat al bou a la teua categoria o has pujat tu a la seua (perquè els consideréu nobles, però no lis rendiu tribut). Segurament el bou preferiria alçar-se a les 4 del matí tots els dies, anar a complir amb el seu horari i et cediria l'immens honor de pertànyer a la noblesa animal… per no parlar del seu lloc a dintre d'un caixó de dimensions ridícules, del viatge a dins d'ell d'una duració brutal i de la seua posterior exhibició i mort per a major alegria d'uns quants bàrbars que es neguen a evolucionar defenent la seua actitud reaccionària com a cultura.

Agafa tota la teua cultura, tota la teua dialèctica i -sense voler faltar al respecte- posa-te-la ben endins del teu matiner cul, perquè ja sabem que vivim a un païs de mesenfotistes als qui no importa la mort ritual d'uns quants animals, també que no es suspendran les corregudes per els arguments abans esmentats, però no cal que ens ho recordes.

Herois de la Plana I - Alicata Man -

2009-11-02T13:00:00.000-08:00

Siempre quiso Patronilo (Mascarell-1970) convertirse en un paladín contra el mal como sus adorados superhéroes de la Marvel.

Petronilo adquiría esos cómics prácticamente de contrabando, pues ser un jóven geek durante mediados de los 80 suponía vivir en un mundo de contrariedades. Pero así y todo, entre música de Tijeritas, moticicletas derbi variant trucadas hasta el tuétano y, siendo como eran el Vaquilla o el Torete iconos generacionales, consiguióse Petronilo convertirse en el primer superhéroe de La Plana.

Tardío fue su reconocimiento, pues la muchachada veía más heroismo en robar un Seat Ritmo o atracar un banco que en luchar contra los malfactores, cosa que Petronilo hacía con desigual fortuna bajo el nombre de "Alicata Man", el Protector del Terme.

Las actuaciones de Alicata Man, así llamado por ser el recolector de naranjas más rápido de su "colla", brillaron por la audacia del protagonista, que no dudaba en enfrentarse a mamporro limpio contra las cuadrillas de gitanos que robaban en los árboles frutales de la comarca, lo que le suponía no pocas palizas.

Era frecuente ver a Alicata Man torpemente disfrazado de señorita de alterne siguiendo a las patrullas de policía o de guardia civil a través de los caminos rurales con la intención de ayudar a éstos en su lucha contra la injusticia montado en la Derbi Diablo de su hermano, conocida entre los habitantes de la zona por el inconfundible ruido ensordecedor de su tubarro Metra Kit (estrella del tuning de la era pre-democrática).

Pero los tiempos cambiaron y los delitos, también, y con la llegada de la nueva oleada de las fábricas de cerámica los servicios de Alicata Man dejaron de ser necesarios… si es que algún día lo fueron, y Petronilo decidió hacerse luchador de Wrestling en la también naciente liga fundada en Castellón.

Así pues, desde aquellos lejanos años 90 hasta la actualidad, las noches de gloria del Pérgola Arena han sido testigo de los legendarios combates entre Alicata Man contra Leocadio El Saragüell o contra El Gegant del Raval entre muchos otros, ayudando a la expansión de este deporte tan arraigado entre la sociedad castellonense y que incluso ha visto nacer una variedad callejera amateur que se celebra en las Tascas todos los viernes.

Petronilo compagina ahora los combates con su profesión de Mánager de jóvenes promesas del mundo de la lucha, aunque dicen las malas lenguas que la Derbi Diablo vuelve a atronar por los caminos rurales en las noches más oscuras.

Y es que la lucha contra el mal nunca cesa…

formula matemàtica

2009-10-22T14:45:00.000-07:00

Quan més interessant és el que fan per la tele (cosa extranya), més coets és disparen.
Quan més interessant és el que fan per la tele, més estona estan voltejant les campanes.
Quan més interessant és el que fan per la tele, més cotxes pitant passen.
Quan més interessant és el que fan per la tele, més processons passen per davant de casa.
Quan més interessant és el que fan per la tele, més fort sona l'emissora de la comissió de festes.

I qui diu mirar la tele, pot ser també llegir o escoltar música. Per tant podem afirmar que quan més ganes de fer una cosa tingues, este poble s'encarrega de donar pel cul amb coses sense sentit, com ara que guanye un partit un equip de futbol, que solten un bou al carrer on vius o a qualsevol plaça d'Espanya, o una processó o canten el rosari des dels altaveus del campanar. És directament proporcional.

Visca la República!!

2009-10-21T10:41:00.000-07:00

Quan Mª Ascensión l'Agra i Visentico Caramerda es van assabentar que a les Festes de la Vila ja no n'hi haurien ni regina ni dames, quasi els agafa un ensurt i palmen del disgust… però no, si la fam de la postguerra i les crisi dels governs dels rojos no havien acabat amb ells, no anava a fer-ho aquesta traïció per part del seu partit tradicional vilavellenc de tota la vida: Fuerza Nuev… ejem, perdó, el PP.

No s'ho pensàren gaire i es van presentar a candidats per tal d'evitar que les festes del poble es convertiren en un feu republicà i donara idees a més gran escala a eixos rojos cada volta més nombrosos.

Com que ja tenien pràctica gràcies a que Mª Ascensión va guanyar el concurs Miss Tanga d'Espart 1954 i llavors Visentico i ella ja eren nuvis, van demostrar una el·legància i gallardia sobre l'escenari que va emocionar els vells del poble als qui els costava no aixecar el braç dret en un arranc de nostàlgia i emoció…

I així va ser com Mª Ascension i Visentico van evitar la tercera república, o això creuen ells.

Ende

Delicias de La Plana - El Florí -

2009-10-15T03:14:00.001-07:00

Restaurante "El Florí" - Almassora (Castellón)

Un amistoso regüeldo brota de las entrañas de Leocadio para darnos la bienvenida a "El Florí", templo del buen yantar que regenta con maestría desde hace más de 15 años.

Sorprende la cuidada suciedad y moho de las paredes, por no hablar de las mesas donde los vasos cuestan de ser arrancados de entre los sedimentos y restos de comida dejada durante sus largos años de existencia, hasta tomar una consistencia que va desde la solidez a la viscosidad, atrapando literalmente todo lo que entra en contacto con ellas.

Como entrante, Leocadio nos ofrece un sorbete de exóticos licores servido en un original recipiente situado en lo que un día fueron los baños, que lo siguen siendo, pero que ahora ofrecen una fuente ilimitada de texturas y sabores para los paladares más exigentes.

Nos cuenta Leocadio que descubrió los placeres de escarbar entre los restos de los urinarios durante una noche de farra en la que se quedó dormido con la cabeza dentro de la taza de unos servicios públicos de esos que van dentro de una cabina de plástico … -"en ese lúgubre lugar descubrí un templo para la deconstrucción y un éxtasis para los sentidos, así nació mi proyecto"-…

Después de degustar el sorbete, se sienten unas horribles ganas de vomitar, gesto que nuestro anfitrión agradece con una sonrisa de oreja a oreja mientras un hilillo de una sustancia ignota cuelga de la comisura de sus labios…

Nos encantaría probar el primer plato, pero al mirar la olla donde la sirven vemos al fondo de ella como nos miran los ojos inertes de un conejo (o gato, difícil especificarlo) al que ni siquiera se ha molestado en despellejar antes de la cocción… ¿qué cocción?…

Huimos despavoridos, y aunque Leocadio nos persiga semidesnudo con una sartén llena de hámsters, intentamos asegurar nuestra retirada poniéndole como obstáculos sillas y mesas, que resultan imposibles de mover porque los años de mugre los han fosilizado y son parte del suelo… Leocadio se acerca sonriente…

Ende

Music from The Old Village - Thorleifs

2009-10-06T05:07:00.000-07:00

Mai uns suecs havíen semblat tan noruegs

Estirant del fil de la legendària connexió escandinava amb el nostre
poble, ens trobem a aquestos joves Noruegs que van voler fer un homenatge al seu poble predilecte: La Vilavella, on van tenir el dubtós plaer d'anar a passar un mes al balneari per tractar de curar la seua addicció a l'LSD que triomfava en aquells remots temps de llibertinatge.

Fou pitjor el remei que l'enfermetat, a pesar de l'absència de drogues a La Vila durant aquella època (igualet que ara). La proximitat del balneari amb el Bar Monterrey i el Titi, va permetre que aquest sextet esgotara completament les existències de barreja, absenta i caliquenyos davant les rialles histèriques dels parroquians d'aquells mítics bars vilavellencs.

Durant el seu viatge d'evacuació urgent amb ambulàncies en direcció a l'aeroport més pròxim (llavors a Madrid), van començar a composar el seu disc més visceral "En Dag I Juni" (En Dijuni) en clara referència a la nul·la ingestió d'aliments durant la seua estada a La Vila… tooooooot begudet.

No cal dir que la meitat va morir de cirrosi al cap de pocs anys, i es que La Vilavella deixa una empremta imborrable a tot qui gosa visitar-la.

Cinema Made In La Vilavella II

2009-10-05T11:26:00.000-07:00

L'arxiconegut pal·ladí del benestar, Carlos Fabra, arriba a una localitat de la plana on, sorprés de trobar gent encara més fatxa que ell mateix, decideix omplir el poble de places de tot tipus, incloses de pàrking, gràcies al beneplàcit de l'edil de la localitat… però es troben amb un problema ben gros…

Arriben les festes i no tenen regina ni dames, motiu pel qual es veuen obligats a celebrar les primeres festes de la vila republicanes cosa que els porta no poques crítiques per part dels altres pobles de la plana dirigits per feixistes (tots) i que també tenen moltes places de pàrking sense vendre.

Al final, i en una clara referència-homenatge a les pelis de Bud Spencer i Terence Hill, tot acaba en una ensalada d'òsties al casal del vi i amb una lluita en el fang protagonitzada per unes conegudes aspirants a concejals de l'ajuntament que provoca el deliri i les pràctiques onanístiques en públic.

Pa no passar-ho!!

Cinema Made In La Vilavella

2009-10-01T06:30:00.000-07:00

Al llarg dels temps els films han passat de tenir finals feliços a tenir-ne de més ambigus, i basant-mos en eixa evolució també podem assegurar que els finals de les pelis porno amb corregudes a la cara tenen un missatge d'esperança per a l'humanitat…

Amb eixa poca vergonya va acabar Batiscafo Carratalà la presentació de la seua no menys vergonyosa producció "Holocaust Caníbal a Ca Manil", un film gore amb pretensions i missatge que fou presentat al festival de curts de Vila-Real amb no poques pitades per part del públic.

Ambientada a La Vilavella, conta la història d'un pastisser que, fart de la seua vida rutinària, decideix assasinar a les beates del poble per a convertir-les en coques i pastissos.

Al cap de molts anys de menjar-se els seus propis habitants i familiars, de repent, deixen de fer vaques, sense preguntar-se on estan els qui falten posant com a excusa converses delirants sense sentit com -"si no ve és perqué no vol"-.

El missatge del film, cas que el tinga, és que l'antropofàgia prevé contra la tauromàquia, motiu pel qual el poble es divideix entre rodaors i caníbals. Esperem que Batiscafo Carratalà surti pronte del projecte "Hombre".

quasi la colen

2009-09-24T08:56:00.000-07:00

doncs si, quasi. Este és el cartell presentat per uns vilatans terroristes, que volien riure's de l'ajuntament de la Vilavella. A vosaltres vos pareixerà normal i corrent este cartell i que a més de ser un poc més modern del que és habitual, podria guanyar fins i tot, amb les seues banderes d'espanya i bous... però investigant un poc i gràcies a llimonà de paperet que ens va dir això em sona d'haver-ho vist abans, vam descobrir:
"Yo no me llamo Javier", és el nom del disc de los toreros muertos que té esta portada. Mala bava la d'estos terroristes, infames, fer mal on més els agrada als planers. Toreros muertos, eren un grup de marcada ideologia antitauromàquia, i el que han fet esta mala gent es precisament intentar que siga portada del cartell de festa la vila, això si disimulant alguna part del dibuix per a poder colar-la.

Llàstima que no guanyaren, i seguir animant-los a fer actes d'este tamany.

algo passa!

2009-08-31T10:28:00.000-07:00

Açò ja no és el que era! Alguna cosa està passant! L’altre dia vaig ficar la tele, i vaig veure al Rei, Joan Carles I, que estava de vacances (si li feien falta) a Mallorca eixa terra més allà de la mar de Nules, infestada de corruptes, alemanys, bombes als bars i alguns mallorquins que poc disten dels habitants de la Plana; amb la sorpresa de que el rei lluïa una barba, com si fora modernot! Encara que més bé pareixia el rei de copes( la veu el delatava). Des d’eixe moment he pogut observar canvis que pot ser siguen xicotets detalls, però poden ser el començament d’altres! Juancar després de fer-se una barreja a cal titi, un diumenge d’este estiu

Dies més tard em vaig assabentar, que el director de TVV (canal 9)va dimitir. Rediós! Vaig pensar:” no s’haurà donat compte de que dirigia una televisió pública, és a dir del poble, i que la feia per a 3 solament i mentia i manipulava i la programació és una autèntica merda i no fan res en valencià i que castelló existeixi .....”. Però no! Simplement va dimitir per que l’havia esquitxat el cas gurtel, però ja és un començament. Pot ser més digne que Fabra, esquitat per més casos dubtosos, i aguanta el senyor(ajo ,agua y resina, del verb resinar-se).

Seguint en els canvis més grans, em van informar d’una cosa molt estranya, i és que resulta que li han trobat utilitat al pàrking de la plaça del mercat(com si n’hi haguera un altre). Ara guarden una moto nova de la policia local. Molt pràctica per a perseguir a les dones que van a la volteta, encara que tots sabem a que es dediquen exactament.

Per últim el que més m’ha marcat. És un gran canvi, tindrem unes festes republicanes. Ja no tindrem reina de festa la vila! Visca la república de festa la vila!Alguns ho explicaríeu dient que és a causa de la crisi econòmica, però tots sabem que no és cert. Ens agrada bufar en caldo gelat, i que “si és precís això ho pague jo”, i ens la bufa que demà no tinguem per dinar però “la meua filla ha de ser dama, que no és la més templà”. La prova és que per a bous no afecta la crisi, si cal un dia menys de festes, correcte, però bous tots i si podem, més, encara que els soltem de 8 en 8.
Jo crec que la gent de la Vilavella, ha descobert que és molt coent ser reina o dama, i una despesa innecessària, tant per els pares de la xiqueta en qüestió com per l’ajuntament. Per això m’alegre. Ho pensàveu que demanaria una presidenta de la república de festa la vila? tria en assemblea, tal volta? De totes maneres, supose que les joves del poble ja passen d’anar a la processó vestides de Batman+princesa Leia, en un estat ressacós. També passaran de pedres dissabtes anant a presentacions d’altres dames de pobles veïns i coents de la Plana. I sobretot passen de perdre’s la farlopa de qualsevol casal de les penyes.
Alguna cosa està canviant, serà la barba del rei o serà coincidència, el cas que son bons símptomes, ens alegrem. O no. Tal volta no ens alegrem per que si tot canvia de qui ens riurem? Haurem d’emigrar? L’equip redactor no ho descarta, haurem d’anar a un lloc on ens faça més gràcia la gent!

come back

2009-08-24T09:22:00.000-07:00

L'equip de redacció ha tornat. Després d'embarcar-se en un altre projecte cultural, festiu i transgressor, en el qual els ha passat estos mesos d'estiu.

The Mataclam's

Inmersos en la gira d'estiu de The Rabbit Busters, i de The Mataclam's, no hem tingut temps de omplir de merda este blog. No obstant hem pogut gaudir i participar d'esta gira tan intensa, que ha dut la millor farra arreu de les comarques castellonenques.
Cal resaltar les actuacions que van fer The Mataclam's a l'aplec d'Els Ports, i sobretot a les Coves de Vinromà. Per la seua banda, no desmereixer la participació de The Rabbit Busters a Pla de l'Arc. Una altra actuació a destacar la que feu en solitari el baixista de the Rabbits Busters, Bertin el Buitre a Espadilla, una gran actuació que el public va saber pagar-li-ho amb una gran ovació.

Desde la redacció de bovaes les justetes seguirem informant dels bolos d'estos grups, i omplint de fem( anem a escapar el fem, el fem) el blog.

Al·leGAT contra els freaks

2009-06-19T09:56:00.001-07:00

típic gat de la plana, al eixir de Namala

Després de receptar a lectura d’un autor mediterrani, alcohol i marihuana a l’últim pacient,un gat estressat, va fer passar el següent. Era un gat blanc, molt bell, o almenys havia sigut, però ara estava molt prim.
El va fer seure al divan. Allí el gat li va explicar que no volia eixir per les nits a caçar, ni a perseguir gates en cel, tot li pareixia igual i vulgar. El psicòleg ràpidament va descobrir el que li passava, “un altre ego unflat”. El gat va acabar dient que ell no podia eixir per les nits, per que ell era un gat blanc i de nit tots els gats són pardos i perdia la seu bellesa i no era diferent als altres, es tornava vulgar i no podia destacar dels altres. Realment volia ser diferent.
El psicòleg li va explicar que possiblement eixos gats de dia tenien uns altres colors, millors o pitjors que els d’ell, però tenien la necessitat de relacionar-se amb el seu entorn i s’estimaven més menjar que no lluir. També li va fer entendre que encontra de les seues aparences durant la nit, podrien ser gats molt especials i que l’únic que havia de fer era intentar veure’ls pel dia, que és quan es mostra cadascú tal i com és. Els hauria de donar un poc de marge i no condemnar-los a la vulgaritat sense deixar que es mostren tal i com són.
Després de convèncer-lo, li va cobrar 40 euros per la sessió al seu amo, i va fer passar al següent gat que tenia la paranoia que ja havia cremat 6 de les 7 vides que tenia, sense saber que no més és té una vida(per això moren tants gats atropellats).
I és que este psicòleg era un geni, ja dient obvietats, que tot el món sap però que no és conscient que ho sap, a essers sense consciència podia viure molt bé. També escrivia l’horòscop a un diari.

Artistes en la plana?

2009-06-09T10:46:00.000-07:00

brot de pau domèstica

Doncs si, resulta que n'hi han i amb inquietuts! Un grup de joves artistes, uns de La Vall d'Uixò i altres de La Vilavella i Castelló, van participar en la VI biennal d'art del rebuig al parc Ribalta a Castelló, juntament amb artistes internacionals vinguts des de Gana, Mèxic, Serbia per exemple, i altres artistes estatals i locals.

Aquesta mostra d'art consisteix en crear una obra a partir de materials recuperats, és a dir, de materials en un principi de rebuig, donant-los de nou una nova utilitat. El que es preten és consciènciar a la gent sobre la quantitat de desperdici que creem els humans. Este any la temàtica era l'igualtat entrte homes i dones i la pau.

Els joves artistes de la plana, baix el nom de Col·lectiu Llanterner, van exposar l'obra Brot de Pau domèstica, feta amb electrodomèstics vells basicament, i van fer participar a tot aquell que vulguera, especialment als xiquets, en la seua obra. Esta obra va ser de les més vistoses, sense llevar mèrit a les altres.

Ací no més voliem fer ressó de l'esdeveniment que va ocorrer el passat 6 de juny, i com no la prensa local s'ha volcat, un exemple és l'amplia cobertura per part de La plana al dia!

Vos deixem uns links on podreu veure millor les obres de la biennal d'art del rebuig!

http://www.youtube.com/watch?v=oTYe5wYNyHY

http://www.youtube.com/watch?v=wXyc7ksOwpg

un altre al caldero!

2009-05-18T10:10:00.000-07:00

Tenia ja la idea de un dia ficar un poema d'este home, ja que sempre ha escrit amb ganes de despertar les conciències, com voldriem fer els redactors d'este bloc. I s'ha mort. Ara el bloc pareixerà un recull d'esqueles, pro que servisca d'homenatge també, el poema d'ell que més m'agrada i espere que algun habitant de la Vilavella, i per extenció de La Plana, comence a pensar després de llegir-lo. Adeu a Mario Benedetti.

Bonjour buon giorno guten morgen,
despabílate amor y toma nota,
sólo en el tercer mundo
mueren cuarenta mil niños por día,
en el plácido cielo despejado
flotan los bombarderos y los buitres,
cuatro millones tienen sida
la codicia depila la amazonia.
Buenos días good morning despabílate,
en los ordenadores de la abuela ONU
no caben más cadáveres de Ruanda
los fundamentalistas degüellan aextranjeros,
predica el papa contra los condones,
Havelange estrangula a Maradona
bonjour monsieur le maire
forza Italia buon giorno
guten morgen ernst junger
opus dei buenos días
good morning Hiroshima,
despabílate amor
que el horror amanece.
//

2009-05-12T09:33:00.000-07:00

El Alcalde de la Vilavella mantiene en situación precaria al personal del Ayuntamiento.

CCOO sospecha que el alcalde de la Vilavella, José Luis Jarque, pretende usar personal contratado en empleo subvencionado, incluso de personal de prácticas formativas para realizar tareas que les corresponde a los empleados públicos del Ayuntamiento.

-->El pasado 11 marzo, el alcalde convocó la Mesa General de Negociación del Ayuntamiento, apenas con dos días de antelación, para tratar entre otros temas, la plantilla presupuestaria, la Oferta de Empleo Público y la relación de puestos de trabajo. En una sola reunión dio por zanjado temas fundamentales para la buena gestión del Ayuntamiento, con la oposición de CCOO, único sindicato presente en la reunión de la Mesa General de Negociación. CCOO hizo constar su queja por el intento de convertir la negociación en un mero trámite, al haberse presentado la documentación el mismo día de la reunión y porque el alcalde había intentado ocultar, al sindicato, que al día siguiente había convocado un Pleno Municipal Extraordinario en el que aprobaría la privatización del servicio y saneamiento de aguas en el municipio. Es insostenible que el Ayuntamiento se mantenga con 48% del personal interino o temporal. Ello supone que los empleados públicos están sometidos a mayores presiones para que hagan dejación de sus derechos, y repercuta en una desmotivación generalizada por depender sus empleos a posibles decisiones arbitrarias. De momento el alcalde ha hecho oído sordos a las propuestas sindicales para negociar los baremos de las oposiciones y bolsas, intentando evitar el control público de las contrataciones. Tampoco recoge la propuesta de adherirse al Plan de Pensiones de la Diputación, para que los empleados públicos tengan cierta garantía de preservar el poder adquisitivo cuando se jubilen. En cuanto la Oferta de Empleo Público el crecimiento es cero, en cuanto que vuelve a presentar 3 puestos de policía local que no fue capaz de cubrir en el 2008. CCOO le hizo saber, que la dificultad de consolidar una plantilla de policía local, donde de los 7 efectivos, sólo uno es fijo y aún consta una vacante, se debe a las condiciones laborales en las que se les mantiene, por lo cual los aspirantes a policía local prefieren otros municipios donde están mejor pagados y valorados laboralmente. Por otro lado, la situación es insostenible en el Área de Servicios Múltiples, donde la política mantenida por el gobierno municipal del PP ha sido dejar de invertir para facilitar su desmantelamiento y poder acometer con mayor facilidad con privatizaciones como la reciente del servicio y saneamiento de aguas del municipio. CCOO siempre ha defendido ante el alcalde que la mejor opción para la ciudadanía de la Vilavella y para los trabajadores del Ayuntamiento era mantener y reforzar el Área de Servicios, todo lo contrario de lo que está realizando el gobierno municipal. Este mismo año se ha producido un baja por jubilación que el gobierno municipal no piensa cubrir. La falta de personal repercute en los empleados, pues ya se ha denegado verbalmente algún período de vacaciones; y también repercute, esa falta de personal, en la ciudadanía del municipio: va a ver incrementado el precio del agua por el retraso, de un mes, de la lectura del gasto. La privatización del servicio y saneamiento del agua tiene, por tanto una serie de consecuencias negativas: dificultad para hacer efectivo el control del Ayuntamiento sobre el funcionamiento real del servicio; encarecimiento; empeoramiento de las condiciones de los trabajadores del servicio externalizado; indefensión de la ciudadanía ante los procesos reclamatorios; disminución de la participación ciudadana en la calidad del servicio prestado; e incremento de los beneficios de las empresas privadas a través de diversas prácticas no reguladas en los contratos de concesión. Sin embargo, a pesar de que se acordó hace 2 años la propuesta, de CCOO, para funcionarizar a personal del Ayuntamiento, y dar mayor estabilidad a la plantilla sin suponer aumento retributivo, el Alcalde sigue sin cumplir con el acuerdo de funcionarización. CCOO va a estar vigilante para evitar que el Alcalde derive trabajadores de empleo subvencionado a tareas que se excedan de los proyecto s aprobados. El sindicato denunciará ante la Inspección de Trabajo cualquier uso de trabajadores ajenos al ayuntamiento en tareas que le son propias a la institución municipal. Además el sindicato estudia jurídicamente recurrir la privatización del servicio y saneamientos de aguas. CCOO lamenta que el Alcalde mantenga posicionamientos unilaterales, sin tener en cuenta las propuestas sindicales. Víctor Tormo Ruiz CCOO Federación de Servicios y Administraciones Públicas – Castelló Federación de Servicios a la Ciudadania -->

Gabinete de Prensa

fira pollastrícola de La Vilavella

2009-05-08T02:03:00.001-07:00

Com tots els anys per aquestes dades es torna a celebrar la Fira de Combats de Pollastres de La Vilavella, que cada any guanya en popularitat front a d'altres celebrades en localitats amb un nombre de recursos més adient a les seues majors tradicions.

Però front a l'abrumadora mancança d'habitants, La Vilavella atresora una facultat inherent, innata i que la converteix en l'enveja de tota la plana, la seua llegendària endogàmia i creixent experiència en l'organització de combats d'animals.

Així doncs, passen i vegin l'espectacle dels pollastres més combatius de cada carrer, les plomes volant i els galls sagnants amenitzat per la xaranga "Cortando Pollo" i les cheerleaders de la purísima, que ens deleitaran amb els seus balls puritans i tapades fins al coll.

I no ho oblides, com ara tu, si ets roig o d'ideologia perillosa, no vingues o t'unflarem a òsties!!

La Vilavella, eterna ciutat bipolar

2009-04-18T08:50:00.000-07:00

I tu de quien eres?

Absurdes qüestions omplin la ment dels vilavellencs. Eternes polèmiques. Preguntes que no duen a cap lloc, però que es defenen a mort si cal. Això ens duu a la bipolaritat. Els clàssics; Sant Roc o Sant Xotxim, Purissima o Rosari, Barça o Madrid, PSOE o PP, de l'aurora vella o de l'aurora new age.

A mí personalment "me la suda por delante y por detrás". Però com que sempre m'han fet riure estes discusions, em ve de gust crear-ne una nova:

Este escut és l'actual que no sé qui el va decidir(no va ser mai una consulta popular).

I l'antic, eixe que ningú sap perqué( com el nou).

Opineu, digueu quin preferiu, quin vos representa millor, quin és més bónic, perqué els tenim, creeu-ne un altre, jo, si voleu em mulle... està plovent

el mono que quiso ser escritor satírico (augusto monterroso)

2009-04-01T10:17:00.000-07:00

En la selva vivía una vez un Mono que quiso ser escritor satírico.Estudió mucho, pero pronto se dio cuenta de que para ser escritor satírico le faltaba conocer a la gente y se aplicó a visitar a todos y a ir a los cocteles y a observarlos por el rabo del ojo mientras estaban distraídos con la copa en la mano.Como era de veras gracioso y sus ágiles piruetas entretenían a los otros animales, en cualquier parte era bien recibido y él perfeccionó el arte de ser mejor recibido aún.No había quien no se encantara con su conversación y cuando llegaba era agasajado con júbilo tanto por las Monas como por los esposos de las Monas y por los demás habitantes de la Selva, ante los cuales, por contrarios que fueran a él en política internacional, nacional o doméstica, se mostraba invariablemente comprensivo; siempre, claro, con el ánimo de investigar a fondo la naturaleza humana y poder retratarla en sus sátiras.Así llegó el momento en que entre los animales era el más experto conocedor de la naturaleza humana, sin que se le escapara nada.Entonces, un día dijo voy a escribir en contra de los ladrones, y se fijó en la Urraca, y principió a hacerlo con entusiasmo y gozaba y se reía y se encaramaba de placer a los árboles por las cosas que se le ocurrían acerca de la Urraca; pero de repente reflexionó que entre los animales de sociedad que lo agasajaban había muchas Urracas y especialmente una, y que se iban a ver retratadas en su sátira, por suave que la escribiera, y desistió de hacerlo.Después quiso escribir sobre los oportunistas, y puso el ojo en la Serpiente, quien por diferentes medios -auxiliares en realidad de su arte adulatorio- lograba siempre conservar, o sustituir, mejorándolos, sus cargos; pero varias Serpientes amigas suyas, y especialmente una, se sentirían aludidas, y desistió de hacerlo.Después deseó satirizar a los laboriosos compulsivos y se detuvo en la Abeja, que trabajaba estúpidamente sin saber para qué ni para quién; pero por miedo de que sus amigos de este género, y especialmente uno, se ofendieran, terminó comparándola favorablemente con la Cigarra, que egoísta no hacia más que cantar y cantar dándoselas de poeta, y desistió de hacerlo.Después se le ocurrió escribir contra la promiscuidad sexual y enfiló su sátira contra las Gallinas adúlteras que andaban todo el día inquietas en busca de Gallitos; pero tantas de éstas lo habían recibido que temió lastimarlas, y desistió de hacerlo.Finalmente elaboró una lista completa de las debilidades y los defectos humanos y no encontró contra quién dirigir sus baterías, pues todos estaban en los amigos que compartían su mesa y en él mismo.En ese momento renunció a ser escritor satírico y le empezó a dar por la Mística y el Amor y esas cosas; pero a raíz de eso, ya se sabe cómo es la gente, todos dijeron que se había vuelto loco y ya no lo recibieron tan bien ni con tanto gusto.
FIN

Operació Llaganya | A Tarson Turner's Tale

2009-03-10T09:26:00.000-07:00

OPERACIÓ LLAGANYA. Chapter one: the mission

No sabia com collons havia pogut acabar ahi... com sempre, l'havien preparat a consciència per a la situació però ja l'havien avisat que l'impacte seria tan dur que per a això no hi havia preparació suficient ni amb quatre anys.

Eren 21:00 PM, uns deu minuts abans de l'hora H... ell es mirava l'escena i no s'ho acabava de creure. Eixa plaça plena de cadafals, eixes curioses estructures metàl·liques què a la plataforma superior contenien dones amb panderos quilomètrics i xiquets fartant-se de pipes; a la part de baix els homes desfogaven la ràbia provocada per la falta de treball i de sexe amb alcohol i varades contra les vaques que tenien la mala pata de passar pel seu radi d'acció. Així i tot, el que més sorprenent li semblava era que eixos ferros amb potes i cabirons se mantingueren en peu, tot i que mitja dotzena de ties culones se fartaven a ballar amb ridículs contonejos “el manisero”, “rumba negra” i altres peces executades per la xaranga... en conjunt, un espectacle vomitiu.

Però ell no era qui semblava... portava el pel tenyit a tres bandes: fúcsia, turquesa i taronja, els mateixos colors que adornaven la seua brusa, els pantalons de tela i les espardenyes de tela “rodaor style”. Podia passar desapercebut enmig de la nit taurina “24 hores de rodaors” en plenes festes de la vila, però ell no era ni penyista ni rodaor... era Menahem Makarrowitz, agent del Mossad i tenia una missió que acomplir en aquell poble perdut de la mà de déu. No entenia com l'havien pogut enviar a una feina així, justament a ell, posseïdor d'una de les millors fulles de servei...

Encara li donava temps a fer-se un cigarret abans de l'hora H, així que es va treure amb parsimònia el paquet de Royal Crown i se va posar la mà a la butxaca buscant el Zippo que li van regalar allà als Alts del Golan com a premi per carregar-se al xiíta número 50, quan va sentir dues veus al seu darrere:

-”Mireu al foraster iseeeee!!! que va a fer algo i no serà res de bo !!! - De fora vindran i de casa mos trauran... agarreeuloooooooooo !!!”

“Merda!”, va pensar Menahem Makarrowitz... Efectivament eren Paquita la Llanternera i Encarnasión la Tecla, les dues agents d'inteligència a servei de J.L. Hardcore. En l'entrenament a l'acadèmia de Haifa ja el van avisar que s'anara en compte amb estes dues, però no va arribar a pensar mai que foren tan bones... ell, que s'havia infiltrat en la guerrilla kurda, havia jugat al xamelo amb el mulà Omar en els fumaderos d'opi de Masar e Sharif, havia estat amb el president de Síria liant-se cigarrets disfressat de limpiabotes en el seu propi despatx i mai en la puta vida l'havien descobert.... cap missió seua havia pogut ser avortada, però les xarxes d'espionatge d'este poble són de les més tupides que havia vist des d'aquella visita a l'Alemanya de l'Est.

J.L. Hardcore mirava l'espectacle des del balcó de la caixa rural i en sentir la senyal d'alerta de les seues agents, va cridar els del paro que van anar a per Menahem Makarrowitz armats amb vares i vergues de bou...

Menahem Makarrowitz i els seus companys, a un camp d'entrenament a Israel

“Ara comença l'acció...” deia mentre buscava l'UZI, però li van vindre al cap les ordres dels seus superiors. Si açò fóra Beirut el tema se solucionava amb una pilera de morts i vinga xocolatà, però esta vegada li digueren que la missió havia de ser neta, sense morts a ser possible i que els ferits no quedaren massa lisiats ni paraplèjics. Així que va optar per pujar d'un bot a la part de dalt del cadafal i anar botant d'un a un altre... però va ser mala idea, doncs les dones culones no paraven de pegar-li bolsaes mentre els xiquets li tiraven gapos i li fotien canellades.

“tú foraster, baisa del carafal, que no has pagat la cuota... sinvergüensaaaaaaaaaa !!!!”

Total, que la millor opció per Menahem Makarrowitz seria baixar i avançar frontalment cap a la Caixa Rural, que era on es refugiaven els objectius de la missió. I quan després de fer un salt mortal va aterrar a la plaça, va mirar cap amunt i...

Si, J.L. Hardcore i els regidors s'amagaven mentre eixia al balcó un home de mitjana edat enarbolant una Winchester.... a la central ja el van posar en alerta contra este personatge, Visentico de Cagarnera, soci emèrit d' APAVAL. Era temut per la seua formidable punteria, demostrada més d'una volta després de dinar amb la quadrilla, quan anava camuflant-se pels fraus i apagant els cigarros dels collidors mentre xamaven d'un certer tret a vàrios metres de distància... i tot això en horts plantats al cinc de bastos i plens de mosca, res de plantonaes.

Visentico estava disposat a empunyar la seua arma en defensa de les tradicions vilavelleres, com ja va demostrar a principis dels '90 defensant la cooperativa, Winchester en mà contra les hordes de valleros rojos que volien que l'almasén parara pa fer vaga i bovaes d'eixes. Després eixa mateixa mà se li'n va anar tocant el cul a les xiquetes quan eixien d'escola, cosa que li va fer caure en desgràcia, però ara J.L. Hardcore li va proposar una rehabilitació pública a canvi de tornar a batre's en armes contra els forasters indesitjables.

Açò va alegrar sobremanera tant a Menahem Makarrowitz com als penyistes en general, que van aclamar a Visentico mentre apuntava des del balcó de la Caixa...

“va a vore si li fas la ralla al mig !!!”

La xaranga va començar a amenitzar l'escena amb el pasodoble “Islas Canarias” i la parella de picoletos que havia de garantir la seguretat en el recinte se van posar blancs mentre els tremolaven les mans i els eixien visibles taques marrons a la part de darrere del pantaló. Menahem Makarrowitz se'ls mirà amb cara de fàstic pensant lo poc que durarien en Gaza, al mateix temps que amb un moviment imperceptible per a l'ull humà va desenfundar l'UZI i li va fotre una ràfega al Cagarnera mirant al tendido partint-li la Winchester en quatre troços...

Tota la plaça va esclatar en una ovació de gala, fent crits com “ai, maxot !!!”, “tu si que sas !!!” o fins i tot “ooooooooooleeeaaiiiii !!!” i el Cagarnera se n'anà a ofegar les seues penes en el terry.
Però enmig del rebombori, dos personatges se van situar enfront de Menahem Makarrowitz barrant-li el pas... eren Baner i Flapi, els quals també apareixien al Powerpoint explicatiu de la missió. Se veu que eren els dos millors lluitadors del poble, dos autèntics berserkers.

Makarrowitz va refusar una vegada més el vessament de sang pel bé de la missió i va recordar la formació en guerra psicològica que li va impartir el seu superior, el coronel Yitzak Tallachufs...

Se va mostrar impertèrrit davant de les provocacions dels seus dos enfarlopats rivals, que l'ambotinaven dient-li pa-lla-sso i ni-not mentre li pegaven colpets de puny al pit. Ell se va limitar a mentar-los en un perfecte vilavellero:

“Cha, que man dit, quels bous que porteu a San Chochim son tochs de carn i tenen formiguer al cuerno? Ademés diuen que a San Roc nia chent de la comisió que se na entrat i se ua gastat tot en flan...”

Els dos ostiadors se van mirar un breu instant i van començar vinga la gualà entre ells, deixant-li el camí franc cap al seu objectiu. Però no ho tindria fàcil per arribar al saló d'actes de la caixa rural, no... els del paro el van encerclar fent posturetes de rodaor...

“Va a vore ara sense pistoletes ni bovaes !!!”

Açò ja anava a ser més complicat, ja que estos estaven agafats pels ous... si no obeïen, Hardcore els llevava el subsidi, l'únic jornal que entrava a casa des que els van tirar de la fàbrica... Ahí Makarrowitz ja se va fartar i pensà:

“Bueno, almenys que cobren la baixa, tú”

Va passar pel mig de tots traient-se el peine i fent-se el flequillo... de paso va trencar dues cames, un braç, una clavícula i un tabic nasal. El practicant estava horroritzat pensant en tota la feina que anava a tindre, Pacoc volia fitxar a Makarrowitz com a vaquer, ja que feia quinquenis que no se trobava en un tio tan dur, tan perfectament capacitat pa acollonar als quinquillers que volien entrar en el corro... la plaça s'havia convertit en un camp de batalla entre rocker's i txotximer's, que dirimien les seues disputes en una batalla campal rollo Quadrophenia . La confusió era total i la parella de la benemèrita se n'havia anat a un entraor del camí València a fer-se unes clenxes i de pas tindre una coartada per arribar quan tot el bollit s'havera acabat. La xaranga interpretava “Morenito valenciano”.

Entre tota aquesta confusió, Menahem Makarrowitz ja no va tindre problema per entrar a l'edifici de la Caixa i plantar-se davant la porta del saló d'actes. Va irrompre dins la sala fent dues volteretes, cosa que li va fer possible evitar una burda xarxa que caïa del sostre...

Se veu que J.L. Hardcore i els regidors l'havien volgut atrapar amb un enfilat, un últim recurs cutre com ells asoles. L'equip de govern vilavellero se posaven juntets, tremolant i reculant poc a poc mentre Makarrowitz se'ls acostava...

“Hardcore, vull els documents de l'Operació Llaganya i els vull JA!!!”

Els membres de l'ajuntament se van quedar mirant-se i després d'uns instants de tensió, el regidor del ram li va tirar a Makarrowitz un bloquet de la marca Tauro comprat a l'estanc. Ell que estava acostumat que els malos li entregaren la documentació guardada en maletins de pell o en discos durs d'última tecnologia... en fi, la qüestió és que la missió estava ja acomplerta i ell se n'havia d'anar per acudir al punt d'entrega des d'on se l'emportarien de tornada cap a la seua enyorada Sió.

Però abans d'anar-se'n, Hardcore li va dedicar unes paraules...

“Tú, quan te vas empadronar ací ja fa un any mos vas resultar sospechós, queu sapies. Encara que mos vullgueres fer creure que treballaves a Onda a la fabrica ningú te va vore fent hores extres i aixo ya sonava raro.”

A lo que un altre regidor va rematar:

“i no vull dir noms, pero tamé anaven dien que si no series de l'asera d'enfrente”

Makarrowitz va fer oïdes sordes i va pujar al terrat de la caixa, on se va acostar un helicòpter Apache enviat pel Tsahal. Això si, per mantindre el secretisme de la missió, les estrelles de David havien segut substituïdes per escuts de Nules. Al mig de la plaça, Visentemanuel se va dirigir cap a tota la concurrència mentre les aspes de l'helicòpter alçaven tota l'arena de la plaça...

“Esteu poc abovats !!! Diseu de pegavos entre vosatros i anem a omplir sis cotxes pa anar a buscar al foraster ise i curralo!!!"

Tot este espectacle amb helicòpter inclós estava sent transmitit per VTV i els redactors d'un cert blog Askerrit, Rafa i Llimonà ploraven de risa en les catacumbes acompanyats per uns quants personatges més... però, qué estava passant amb Menahem Makarrowitz?

Va pujar per l'escaleta a l'helicòpter, on l'esperava el coronel Tallachufs. Li va entregar els documents i el seu superior se va disposar a saludar-lo després de tant de temps sense vore'l, però Makarrowitz se mostrava distant...

אעשק א םר ?

“ Mira coronel, a mi no me vingues en bovaes que ni m'anrecorde ya de parlar hebreo d'ise... me vau anviar a este poble pa infiltrame ya fa casi un any i asò ha acabat en la meua resistència. Preferia Beirut o Afganistan a asò, desde luego. M'ha tocat fer coses terribles pa pasar desapercebut, sas? He vist coses que tu no te podries imaginar... despedides a Penélope en tonellaes de flan, visites a cases de putes en Albasete pa anar a per els bous, feli la pilota a l'ancarregat en la fàbrica, malcasats de mes de trenta anys volent lligar en chiquetes de l'institut a Namala. I total pa qué? Pa arreplegar un bloquet de merda !!!"

אעשק א םר !!!

“que no, coronel... que asò ya no es pa mi. Vach a renunsiar, ja he arribat al límit, si no mira com parle ara per echemple. M'arretiraré lo que me queda de vida al Kibbutz pa llaurar, llechir el Talmud i matar palestinos, vamos, la vida bucòlica que sempre he vollgut fer”

Total, que la missió va acabar amb els del paro lesionats però cobrant feliçment la baixa i un mort... si, quan Visentemanuel es dirigia a les masses, no va vore que li venia el manso per darrere i el va patejar entre les risses del respetable. Però... per qué tota esta missió? Qué s'oculta darrere de l'operació llaganya?
Aaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhh....

- Tarson Turner -

monòleg s'escriu amb g i no amb c.

2009-03-01T11:52:00.000-08:00

Després de que es feren els monólegs a La Vilavella, s'en va un dels millors monologuistes de l'estat. Ha mort Pepe Rubianes i molts dels qui varen acudir a veure els monòlegs al saló d'actes de la caixa rural, no saben, crec que no ho sabran mai, qui era este home. Home dedicat a viure essencialment, compromés amb Àfrica, d'una vitalitat impressionant, d'un somriure ampli però sempre amb eixa ironia brutal que feia que molts s'escandalitzaren. Home que el que pensava ho deia amb claretat, que opinava lliurement sense reprimir-se, amb un vocabulari fora del comú als escenaris dels teatres, fet que li duia més d'un problema.
És per això que li fem este xicotet homenatge, ja que la finalitat d'este blog, és que la gent opine sense por, amb llibertat, humor, ironia, pese a qui pese, fent art de les paraules, desfer més d'una frontera cultural, transmitir alguna cosa més que unes rises fàcils, explicar la vida amb un somriure de cabró carajillero ; basicament el que feia el Rubianes. Bé ell era el mestre i nosaltres uns aficionats molt roïns. Adeu Pepe.

flan & surf, oh yeah

2009-02-14T09:19:00.001-08:00

Era la primera semana de setembre, i com tots els anys, Visente José, jove vilavellenc, de bona família, d'eixos que tots sabem, i a més era admirat per la seua capacitat de consumir flan, i per tant, tenia molta influència al poble, i no era d'estranyar que el ficaren entre els catxorros; es trobava ensamblant el carafal de la seua penya(amb nom acabat amb accent sobre una o, com menejó, apagó, cagalló, etc). Però es va ficar a ploure i tots van anar cap a casa.

Eixe dia com sol ser habitual pels finals de l'estiu, va succedir un episodi de gota freda. Visente José, com que per fer bous, faria el que fera falta, i tampoc era molt llest, es va quedar a acabar el muntatge del carafal, allà a l'urbanització de Santa Barbara. Les altres penyes guardaven els carafals al pàrking, però ell com que era l'únic que havia comprat 1 plaça, ja que formava part dels catxorros, no volia que es guardara allí, el pàrking era per als cotxes. I continuava plovent, com sol ploure pel setembre, i el poble s'omplia d'aigua.

Ningú sap com. La gent no havia vist mai al poble res igual. I és que Visente José baixava dret damunt d'un cabiró del carafal, sobre les aigües, i creuava tot el poble sense perdre l'equilibri, fins que va entrar amb el cabiró dins del flanak(no confondre amb una botiga de mobles). Allí els clients es van quedar impressionats.

D'aquesta manera va naixer la nova moda del surf a La Vilavella. Però com totes estava condemnada a quedar-se en res. Els primers que ho van intentar, ho feien en les posts de planxar de les seues mares, però això era d'arrapaterres, i els que tenien un poc més de pasta, no van escatimar en esforços, doblant el torn a la fàbrica, si era necessari, per tal de comprar eixa taula per al surf.

Visente José i els seus amics esperant a que isca La Fontfreda

No obstant, era final d'estiu, i pronte l'oratge no acompanyaria, però els joves de La Vilavella, seguien amb la nova moda. Gràcies a la Font Calda, podrien fer surf, fins i tot a l'hivern, per això el llavador va esdevindre el centre de reunió dels joves surfers. La setmana de Festa la Vila, no va ser com ninguna anterior. A tots els casals, s'escoltava a Dick Dale, Los Coronas, Straitjackets, etc...En el ball de disfresses, no cal dir-ho, tot el món anava vestit de surfer, i el premi va ser per una penya que anava disfressada d'un altra cosa, carent d'imaginzació i de crítica social, i no era els que es van disfressar de plaques solars. Tant estaven, els joves, il·lusionats pel surf, que l'ajuntament va decivir canviar el dia de la bicicleta pel de la tabla. El mercat va acabar totes les existències de bermudes hawaians. Tot el món era surfer i estava content, inclosos els rochos fills de puta que se queisen de tot. Va vindre l'octubre, i en totes les colles de collidors el tema no era un altre: a vore si fem el cupo més llarg, que vull comprar-me una nova tabla, i el traje de neopré, Mira quina bassa, si tinguera la tabla ací!, Tu a mi no em guanyes a fer surf, ix al frau si eres home!... La font de damunt del pàrquing, va esdevindre un lloc conflictiu, ja que tots els surfers, volien surfejar allí dins. I com que la tardor anava fent camí, la febra pel neopré anava en aument. Totes les botigues del poble(2) on venien bragues i fils per a cosir, ara venien material de Quicksilver, i ca la Timona es va afegir també al negoci del surf. Rosselló ja no treballava la fusta, treballava la fibra. Al magatzem d'adobs(almasen d'abonos) la cera era el que més es venia. La provessó de la purissima, va ser més espectacular que mai, les joves vilavellenques van voler eixir amb bikini, això sense dubtar-ho, la mantellina al cap, a pesar de que la calor no apretava, i els xics van poder gaudir d'un seguit de mugrons durs a causa del fred.

Ca Albarto, va canviar de nom, per tal d'adaptar-se, a les noves necessitats dels habitants de La Vilavella, Lohifushi surfer bar.
L'ajuntament, va llogar Orange Market, per a anunciar en Fitur, La Vilavella com a paradís dels surfers.

Però la vida del surfer de La Vilavella, tenia les seues complicacions: les taules no entraven en les C15 , i van haver de canviar-les per les classiques furgonetes Volskwagen, però això no més ho varen fer els més adinerats. També n'hi havien coses que no van canviar, i com no les taules eren adornades amb divises i banderilles, M de la purissima pintades, els colors de cada aurora, algun cap de bou col·locat sobre la taula que impedia la pràctica de l'esport però era un miura i era més valent que un flores o a l'inreves.

Al flanak(no confondre amb una tenda de mobles i no presisament per la qualitat ni el disseny del mobiliari) ja no és parlava només del futbol i de la cervesa, ara és parlava d'ones mítiques com les que va fer Mari Carmen la filla de la Helsinkiera(de helsinki) quan estan al llavador es va pegar un pet i l'ona va arribar a 3'5 metres d'alçada. També el millor insult era: Tu haces surf o coges olas, deixant de banda el anacrònic tu eres tonto o la mames? L'estrany costum d'anar al water de 3 en 3, no és va perdre, però en lloc de típic senyal, ara és feien una salutació surfera a l'estil del Ronaldinho.

A la provessó de Sannt Sebastià, tot el món duia una taula a una mà i l'altra un ciri i l'ajuntament va voler canviar la soca on està lligat San Sebas per una taula de surf, però unes "dones" que regenten una botiga de farmacs no els van deixar.

Taules de surf i ciris entre els feligresos durant la provessó de sant Sebastià, patró de la Vila i per extensió dels surfers Australians. També és conegut com Sant Surfbastià.

Va vindre la primavera, i Visente José, el precursor del surf, ja no era el millor. Durant eixe temps havia sigut victima d'un ERE, i ja no temia diners per a flan, postre de moda de La Vilavella, ni per a ser de cap comissió taurina, i tampoc per al neopré, ni bermudes hawaians, ni res que fora cool dins de les possibilitats i la mentalitat d'este poble. Com que havia sigut algú, i ara no, a més estava perdent influència entre els joves, va pensar una nova moda, més econòmica, i la va inculcar entre els seus, això si amb l'ajuda de l'ajuntamnet, que també li havia oferit un treball com a encarregat de la seguretat del llavador. D'aquesta manera es va carregar la moda del surf i ara tots els joves és dedicaven al de sempre flan i bous, i a la cria de canaris, nova moda treta per Visente José. Les taules de surf va passar a la història, com les minimotos, les guitarres, els cavalls, etc...

I és per això que ara el pàrquing està ple de taules de surf!

La Vilavella, Terra Campa

2009-02-04T05:36:00.000-08:00

Carlos Fabra en un Míting al Pàrking (rima consonant)

-"PREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEET!!!!!-

Amb un esquerrit que ens fa pensar que s'ha cagat al damunt, ens rep Anacleto Carratalà a les instal·lacions de l'alberg de senderistes de La Vilavella no sense abans espolsar-se els pantalons amples de modernot que porta per tal d'escampar l'olor per tota la cambra.

-"Anacleto, el teu savoir-faire et converteix en un amfitrió del més peculiar"-

-"Xa, aisò ya me uan dit moltes vegaes, y com sempre he fet molta grasia a la chen del poble un dia me van dir -xa, Anacleto, si te donem faena disaràs de cagate al meu camal?- y yo vach dir que si, pero els vach engañar i seguisc a lo meu"-

-"Un Casal Jove, un alberg per a senderistes, un centre per a la tercera edat… quina serà la pròxima construcció amb la qual ens deleitarà el consistori d'aquest poble conegut arreu les seues fronteres per la seua aposta pels sectors socials més oblidats?"-

-"Aisó d'arreu és bo o roïn, mira que si dius bovaes te trac de así a òsties"-

-"Deixem-ho estar, Anacleto, te pareix bé el que està fent l'ajuntament?"-

-"Home clar, tu que tas pensat, damun que me donen faena ara así venen mols turistes a fer la volteta a la serra i paren así a pernoctar quan venen de fer la trans aspadà i eixes carreres que fan els ecolochistes desquerres"-

-"Insinues que la gent d'ideologia de dretes no agrada de fer esports de muntanya?"-

-"Home clar, a la volta de Vilavella ni han més faches que a l'Aurora después de la guerra sivil, pero no son iguals que els peluch isos , tu ya mantens"-

…"un dia va vindre Fabra en una dirichent del PP de Madrit mol finolis y se me va ocurrir tirame un pet de isos en corfa"…

-"Clar que si, Anacleto. I per què vas canviar d'encarregat del Casal Jove a l'alberg?, supose que allà baix n'hi hauria més moviment per a un home tan jovial com tu"-

Anacleto té 55 anys, però té el síndrom de Peter Pan i es va quedar clavat als seus 27 anys per culpa d'una mala clenxa que es va tirar a la indus, discoteca vallera "més mítica que l'òstia", com diuen ací.

L'Anacleto, molt actiu, repartint publicitat de l'alberg a la gent

-"Pues alla yo estava alagana dagust, sas?, fins un dia que va vindre Fabra en una dirichent del PP de Madrit mol finolis se me va ocurrir tirame un pet de isos en corfa per a fer la parida i el Fabra va pedre la mitat de la seua visió de l'ull bo… xa, i la chicuela isa casi s'aufega"-

-"I et van degradar i portar ací dalt en càstig a la teua acció?"-

-"No home, aisò va ser mol divertit, i si mauelo que era un roch fildeputa s'alsara de la tumba m'abrasaria i tot, però jo li cagaria damun tamé com a cualsevol atre. Es que el meche me va dir que nesesitava aire pur i me van puchar asi dal"-.

-"Molt bé, Anacleto, ha estat un plaer d'entrevistar-te, recomanaries a la gent que llegeixi la teua entrevista algun lloc en especial per a vindre a visitar aquest poble?"-

-"Ui cha, que difisil meu dises… antes feem mols bous però después de lo de les hipoteques miura i els russos estem pa poques bromes, pero al casal chove sempre n'hi ha molt d'ambien"-

-"A tot això, resulta curiós… més diria jo xocant, vore un Casal Jove instal·lat sota terra"-

"Anaen a fer un parkin, pero com ningu comprava res van acabar fen el Casal Chove, les vaques, la fira… ah, i tamé juga el equipo B del Vilavella, que es vergoñós vorel a laire lluire"

-"Aisò es que ahi anava un parkin, pero com que ningu va comprar plasa van dir -a fer la ma, ostia, ara eu farem asi tot- aisina ahi bais fan des de les festes de bous hasta timbes de poquer ilegals o la fira"-

-"Em recorda a la peli Underground, d'Emir Kusturica… la coneixes, Anacleto?"-

-"No, yo lultima vegà que vach anar al sine va ser pa vore una de but espenser"-

-"Moltes gràcies per tot, Anacleto, vindre'm a veure't alguna vegada, adeu"-

PREEET!!!!.…… FFFGGSSSSSH!!!....

Mentre marxem correguent amb estertors estomacals pròxims al vòmit àcid per culpa de la fastigosa olor, veiem l'Anacleto mirar-se els pantalons i, abans que no passem per la porta ens mira fixament i ens llança al vent una pregunta inevitable i mítica a parts iguals:

-"Yeeee!!!, com ara els pech pesen o es que m'ha cagat?"-

ende

tengo una pregunta para usted

2009-01-27T09:47:00.000-08:00

Anit, van fer el programa eixe, en que un grup de ciutadans, triats per no sé qui, fa preguntes al president del govern espanyol. Imagineu-vos el mateix però de tirada local. Ja m'imagine al vilavellenc de torn, preguntant-li a l'alcalde: Tu eres de sant Roc o de sant Xotxim. També podriem imaginar a altres liders mundials passant per les preguntes d'algun veí del poble,Obama com ara tu de qui eres?, Benet XVI quina mare de deu és millor, la Puríssima o la del Rosari?.
Jo vaig a proposar el joc que deixeu les vostres preguntes a qualsevol esser humà, en este blog. Animeu-vos! i tingau un poc de sentit de l'Humor.
Ahí en van unes meues:
Benet XVI, eres verge?
Fabra, la justicia és cega o és torta?
Jarque, has fet un estudi de mercat alhora de projectar un pàrking?
Zapatero, dius que eres socialista?
Joan Carles, Sofia sap parlar? I tu?
Fidel Castro estàs viu?
Zaplana, que opina sobre Obama? També és un president negre com tu. Bé tu no eres ja president.
El mercat, la muntanyeta de Santa Bàrbara, la camara agraria, l'ajuntament, han sigut enderrocats i ara es comenta que van la casa de la cultura i la plaça estrel·la, Osama Bin Laden tens alguna relació, vista les teues aficions, amb l'ajuntament de La Vilavella?

FIGHT FIRA WITH FIRE

2009-01-24T08:14:00.000-08:00

Vicent, després del ERE, vivia solt per les muntanyes, ja que la casa li la va embargar la caixa rural de La Vilavella. Però com que era Sant Sebastià, va voler anar a la fira. Iva anar. I tant que va anar a la fira. Va baixar al poble, com no, per l'ermita. Allí va vore,que estava ple de Valleros, que a pesar de celebrar també Sant Sebastià en La Vall, continuavent venint a La Vilavella a menjar paella a l'ermita, mentre un funcionari de l'ajuntament intentava vendre estampetes de tots els sants, que havia fet l'ajuntament, però que la recaudació cauria en les seues mans exclusivament. Quan ja enfilava cap avall, a la altura de la parreta(substituida per el mirador), li varen tirar una pilota d'arròs, de l'habitual batalla d'arròs, que li va ficar la cara plena de paella. "Mal comencem" va pensar.

Ja amb la cara sense arròs(carboni), va arribar a la remodelada plaça estrel·la. Remodelada per a poder fer els bous, clar. Allí estava la fira. Plena d'habitants de la comarca. "Tot igual" va pensar.

D'allí es va dirigir als cotxes de xoc, alimentats per plaques solars, això si, a causa d'una ordenança minesterial, per que a la Vila seguient esperant la famosa fàbrica. Vicent es va arrimar al metrosexual que donava les fitxes i li va preguntar que quan valia pujar als cotxes. Després de negociar amb ell, no varen arribar a ningun acord, ja que el metrosexual li deia que una garrofa no entrava per la ranura de les fitxes que tenen els cotxes. Al no poder comprar una fitxa per garrofes, va decidir continuar avant.

Entre el personal que omplia els carrers i les paraetes, va descobrir que encara estaven les del cancer. llavors va tindre la idea de col·laborar amb elles. Va parlar amb la presidenta i varen acordar que si conseguia més diners que ninguna, ell s'emportaria el 10% de la seua recaudació. "Xa Vicent de bala! que tu no arreplegaras res" li deia aquella dona que lluia monyo de perruqueria. Mitjançant l'extrosió, amb amenaces com et tallaré totes les mogudes d'eixa plantonà, va aconseguir traure un centenar d'euros. Amb 10 meuros només tenia per a 1 atracció. No ho va dubtar, al tir, que era el que se li donava bé.

Mentre anava a la esmentada atracció, és va trobar amb un nulero.

" Ie, que dius Bilabellero? Iralo, el Bisente, tu bius en la muntanya, no?"

Vicent ni es va molesatar en contestar, al igual que cada volta que es trobava amb un conegut que preguntava si anava a fer una volta per la fira. També era molt comú preguntar-li com estava per la muntanya, com si realment els importara. Ahí solia respondre "a tu res t'importa i merda".

Va arribar al tir, va preguntar quan valia. La resposta va ser que 10 euros 2 tirs. "Collons, va que 1 dia és 1 dia". Va apuntar i el tir va anar cap aun altre lloc. "Merda. Açò esta mal regulat" li va inquirir al bacala que regentava la caseta del tir. "Tu que no sabes tirar, xei". Vicent amb paciència que cada volta en tenia menys, va regular l'escopeta i es va a disposar a tirar de nou. "Ai, tus ansias, que mhaces trampas, eso no lo toques que me jodes lescopeta, xei, que si no sabes tirar, no tires, pero eso no se toca, que te vayas, que te metas el tiro que te queda pol culo" li digué el bacala al veure que regulava l'arma i li llevà l'escopeta. I si, en eixe moment es va acabar la paciència. De dins de la jaqueta és va traure un Kashnikov, i va afirmar que a ell ningú li llevava un altra volta el que havia pagat. I d'una rafega va repasar totes les botelletes de licor. El mal , és que no va poder replegar el premi, per que el bacala tenia un tir al braç.

Pànic. El pànic és va fer presa dels vilavellers i dels visitants. Tots corrents, xafanse uns als altres, arraps, crits, plors, taules per terra, etc,etc... Després va parar davant del Kangaroo, i com que algú havia qüestionat la seva punteria, no va fallar ni un tret. A cada volta que feia el kangaroo, un xiquet deixava de fer crits. Mentre la gent es matava a bacs, ell continuava la seua matança particular. Va parar davant dels cotxes de xoc i li va dir al metrosexual, que parava la música de camela i ficava Pagliacci de leoncavallo o la liava parda. El metrosexual es va cagar damunt, i Vicent no va deixar ni 1 bombeta viva en tota l'atració. D'allí va passar pel Baby Turia i va amenaçar: "al primer que toque un claxon me lo cargo". Un pare envalentonat va perdre una orella d'un tir, per que Vicent sempre havia respectat als valents. Després va ser la Xurreria, on li va fregir, com si fora 1 home del renaixement, la cara al policia que va voler parar-lo. Mentre li demanava coto-en-pel de sucre al feriant de turno, se li va ocorrer enganxar-li 1colló amb les pinses de la màquineta aquella d'enganxar rellotges falsos, i axí ho va fer. I per fí va decidir continuar cap a la muntanya, això si, obrit-li la panxa amb el Kalashnikov, a un parell de joves vilavellers que intentaven robar a un negre que havia deixat la seua paraeta fugint i botant-li foc al Sombrerito, els llits elàstics, el Excalestric i la Ola.

La fira, feta un cremador gràcies a Vicent de Bala.

Des d'eixe any, la marxa de muntanya sempre s'ha cobrat alguana vida, i algun corredor amputat, diu que ha vist i a patit l'ira de Vicent el Bala.

La delirant història d'Oswaldo Llesquetes i les bambes de gitano Juan Manuel

2009-01-19T03:08:00.000-08:00

Kareem Abdul Jabbar també comprava sabatilles a la paraeta de Juan Manuel

Oswaldo Llesquetes va anar al mercat dels dilluns per a comprar-se unes bambes per tal de jugar a bàsquet , fart de gastar les nike "espart" que li va fer el tio Tàfol a la seua època.

Oswaldo Llesquetes -així nomenat perquè era addicte a les llesquetes amb ou- no volia saber res de gastar-se els seus quartos en coses que no incentivaren el comerç local, i com que no n'hi havia sabateries va decidir de comprar-se-les al mercat, on el gitano de la parada li va dir al veure'l tan decidit:

-"Ay Oswaldo, crómpame estas Rucanor Aire que usan los jugadores de paloncesto ese que juegas"-

-"Streetball, Juan Manuel, Streetball, som l'èlit de l'esport local, a veure, deixa'm i me les provaré"-

Les Rucanor Air produïen vergonya sols de veure-les, eren exageradament grans i ridícules, doncs eren unes sabatilles velles amb sola de goma a les quals Juan Manuel havia afegit torpement bandes fosforescents i un troç de tuberia de pvc al damunt per a donar-li l'aparença d'unes botes de bàsquet. El seu fill Felete, que era un artiste del mon calé, les va decorar amb un rotulador.

-"No se Juan Manuel, sòn un poc rígides als turmells"-

-"…eeeeh, sos pa evitá lesioneeees y que no sus rompáis los pieses"-

-"M'has convençut Juan Manuel, ja saps que jo sempre aposte per la tecnologia local abans que res, quan val això?"-

-"treinta leuros"-

-"Ostia, igual que la meua bateria de cuina… però va, me les quede"-

El dijous Oswaldo Llesquetes va arribar al camp de bàsquet "Jarque Arena" tot content i coixejant, doncs els trossos de tub de PVC li van fer unes llagues als turmells que se li veia fins l'os, però la seua fidelitat al producte vilavellenc era tant gran que confiava que el problema es solucionaria amb el pas del temps i el desgast de les sabatilles. Els companys es van mostrar preocupats de veure com un reguer de sang marcava les jugades fetes per Oswaldo, i quan el primer tros d'astella del peroné va caure li van dir:

-"Oswaldo, les teues bambes me molen mogolló, però t'estàs fent la cama a trossos"-

-"Tot enveja, tu gastan-te 100 euros en unes adidas i jo amb 30 tot solucionat"-

-"Òstia, 30 euros?, això et va costar la bateria de cuina, no?"-

-"Si, i la fregidora també"-

-"Ara que dius fregir m'ha entrat fam, mone a Ca Paperet a sopar?"-

-"Vale"-

I així, tots suats i xorrant sang a borbotons, s'en van anar a sopar a Ca Paperet i li van dir que lis preparés qualssevol cosa amb la condició sine quanon de que estiguera fregida.

-"Tranquils, que si voleu puc fregir fins la cervessa"-, va afegir Paperet

-"Val, t'agradaria fregir les meues sabatilles?"- digué sorprenenment Oswaldo Llesquetes

-"Ho puc intentar, com porta penjant els tendons encara tindrà regustet a carn"-

-"Xe que bo, va, però que algú me deixe calcer per tornar a casa que no vull costipar-me"-

El sopar va transcórrer tranquil, van haver d'anar a replegar un bidó d'oli al bar de Junco per fregir tot el que s'els va passar pel cap, incloses les flamants ex-bambes d'Oswaldo Llesquetes, qui -per supost- va demanar de postre Llesquetes en Ou, i al final es va anar a casa amb unes sabatilles d'anar per casa amb forma de cap de Godzilla que li va deixar una dona del veïnat.

Ende

COSTUMS, INNOVACIÓ? COSTUMS, COSTUMS!

2009-01-16T08:43:00.000-08:00

El boss del Pelallo's adaptant-se a tot tipus de clientela per culpa de la crisi.

M’esclataría l’almorrana esquitant amb sang i merda si diguès que Old Village no és poble exclusivament conservador fins al més fons de la seva casquería (ara el parking), inclòs quan es tracta d’innovar, doncs al nostre petit ghetto tothom ha vist passar modes innovadores i al matèix temps tan “retro”, com ara els nous hobbys new-neanderthal.

Per exemple, el hobby del Paco; el puto dia que Paco Estratocaster se’n va anar de festa rave a les portes de Kal-Kat, al tornar a casa li va agafar el mono de fumar qualsevol cosa per tal de baixar-li col.locó que portava, però Paco no disposava de tabac ni de canvi per a la màquina, al tirar ma a la butxaca tan sols portava al damunt un canut enrotllat i mig destroçat de 50 euros, aleshores, de camí es va encontrar amb el famós bar Pelallo’s, lloc on s’encontrava mig apalancat un afamat perruquer de Castelló, ahí estava el tio! Juan Miguel de Botixeta, tot un professional del rulo i la laca Nelly. El Botixeta estava a punt de vore mort per la quantitat d’alcohol ingerida quan va alçar el ditet i amb veueta de no haver cagat en 15 dies va dir “mira quin baila”, tot seguit es va tirar un petot deixant atònita a tota la clientela, el pet en qüestió també va arrivar a la fosa metàllica del nostre Paco…. pobret! que no era prou lo doblat què anava què el gas putrefacte li va acabar de transtocar eixe cervell què ja de per si estava en la 4ª dimensió, tal va ser l’efecte del metà que el pobre Paco va caure asegut a terra i en pocs segons tot va canviar per a ell, va alçar el cap i girant-se fins al Botixeta li va dir:

F- Òstia tú, tú eres no eres el Botixeta , tú eres el denmedio de Camela, vols flan?

B- Si, me reencarnao en er Botixeta, nuejtra carrera ze fue a la mierda porque a la zorra de la que canta le dio por meterse el micro por el culo y dispues lamerlo en público , no encontramo un buen guitarrista para dar otro aire a nuetros tecno-dramones, a la gente le paressía ya muy repetitivo y prefería comprar los dijcoj del regrezo de “Locomía”.

F- Pos al meu poble els anchissa la bostra música, pos llo me pensaba cancara tocaveu, mamare diu queu feu panopassarho i que tu eres alagana de monet!

B- Ajcolta, tu no sabraj tocal la guitarra, no?

Així va quedar el pobre Paco al pegar un estornut de considerables condicïons

Aquesta revel.lació purament onírica produïda pels ansiol.litics i altres subtàncies prèvies al postre (flan), varen reactivar els psicoactius que Paco Estratocaster duïa al còs i va sortir del seu petit cervell la brillant idea de com invertir el canut de 50 euros, afirmava Paco.
Així que és va comprar una meravellosa guitarra, la qual va causar un gran furor a la aldea, convertint-se gràcies a l’història amb Camela en l’icono a seguir per tots els joves Vilavellencs, però no content amb açò, Paco va fer l’aparició a l'aldea al llom d’una joya de la mecànica, un aparell inèdit al poble, una moto per a conduïr sense carnet i per a mini-persones, que segons conten els rumors al super de la plaça, la va adquirir amb tot el flan que es va desprendre del rulo, es que si tot es proporcional, un rulo al costat d’una mini-persona pot ser un Tera-rulo… amb molt de Tera-flan.
A dia de avui tot el mon té una guitarra i una mini-moto, però acò son modes passatgeres, tots sabem que l’important és tindre un bon cavall amb una bona carrossa ben podrida per poder anar de gira a vore a l’Estratocaster.

Pastissos de confitura i poc més

2009-01-13T11:36:00.000-08:00

Innovació morint. Si, mor! Després de que s'innovara, cosa extranya, no ha tingut continuïtat. La nova modalitat de cant de l'aurora, que se celebrava al poble, per Sant Sebastià (icona gai, per a qui no ho sàpiga), no es repetirà. Tornaran a cantar tots junts. Ja no podrem gaudir d'eixa meravellosa batalla entre les 2 aurores, com si foren 2 bandes de hip hop, i renyiren per veure qui fa millor les rimes, en este cas, supose que per qui fa millor els pastissos de confitura.

imatge de l'ultim rosari de l'aurora, presa pel nostre corresponsal cap de bafle.

Després de arreglar els malentesos entre les 2 aurores, al nou retor el busca l'ONU per enviar-lo a la fanja de Gaza, (no confondre amb el grup 2 de maig, de Nules).

I d'esta manera, ha mort de nou l'innovació, però enguany, tenim un acte inèdit. Un monolec. Tots sabem que s'escriu amb g, excepte qui es faça càrrec de les publicacions de l'ajuntament.

A l'espera que li done un atac d'imaginació al regidor de festes,crec que per als joves, no xiquets, no es fara cap acte, ni cap distracció, que no siga fer-se tercios,mentre el retor de turno diu bajanades sobre sant Sebastià, des de l'ermita, intentant fent-se sentir en tota la plana. Igual resulta que no és pot fer cap actuació musical de nit, com a qualsevol poble que celebre la seua festa major, perque no tenim un recinte adequat. Podriem utilitzar el parking, que com la cúpula del trueno, té sostre, però també té parets.

Sols ens queda emigrar uns dies abans o intentar traure el cotxe per eixir del poble.

Sant Sebastià, más allà de la Cúpula del Trueno

2009-01-13T06:05:00.000-08:00

Ciberjarque, buscant als gossos de Felete

Bé, ja sabem qué han sigut i el qué són les festes de Sant Sebastià, i ara ve l'inevitable pregunta que tots o ningú ens hem fet alguna (o cap) volta: Com seran les festes de Sant Sebastià al segle XXI?… ei!!, què dic?, ja estem al segle XXI!!…

No m'havia adonat, ves quina cosa!!…

Bé, si aquest lloc tan ple d'aguts comentaris fos la plana al dia, potser el titular podria ser "Un año más, las fiesas (si, fiesas) del patrono de La Vilavella San Sebastián (no cal posar comes) se celebrarán dentro del más estricto rigor, los feriantes se han quejado una vez más de la menor afluencia de público y de la molestia que suponen las obras de la antigua plaza del mercado (no, no diran "pàrking")".

Però ni açò és la plana al nodo ni jo porte una faldilla hawaiana, aixina que anem a procedir a fer un exercici de Sant Sebastià Fiction i ens situarem a l'any 2058 el diumenge de la fira:

La Rollerball Sant Sebastià (abans, Marxa)

Vicente Manuel Petrescu aparca el seu híbrid Toyota Methane a la rodona dels Cabis, just damunt la vorera i des d'el seu pedestal l'observa -inert- l'escultura dedicada a l'alcalde desconegut i que té una ressemblança sospitosa amb cert edil nulero de principis de segle. Just quan es disposa a anar a pegar la volteta pa trobar als seus colegues, el funcionari municipal virtual (un holograma del mític Miguel Pistoles) s'arrima i li posa una multa-holograma al damunt del seu cotxe alimentat per Metà (a pets, vamos).

-"Me caguen el deu que vos ha parit pa-ya-sos, ni-noch, ise pàrking no s'omplirà mai per més multes que poseu, que tot el món té garache"- diu Vicente Manuel

-"Esta setmana no n'hi han vados que valguen, bobo, has infringit les lleis d'aparcament de NeoVillage (si, ara es diu aixina) i en conseqüència vas a ser multat…"- Contesta amb veu de Loquendo l'holograma del Pistoles, Vicent s'en va i el deixa fent el seu monòleg.

I es que Vicent Manuel Petrescu, fill de la primera generació de romanesos vilavellencs vinguts a treballar a la fàbrica de plaques, li és igual que el fill de puta d'holograma munipa li pose una d'altra multa, els impostos es paguen d'eixa manera després de que Jarque imposara eixa norma 50 anys enrere.

Al 2058 el diumenge de la Fira no es diferència molt del que era mig segle abans, els feriants es veuen obligats a posar les seues atraccions al camp de futbol, i al pitjor dels casos al trinquet. El camp està abandonat a la seua sort després de la crisi de l'A i el B, un enfrontament fratricida que va esdevindre amb un combat monumental durant un entrenament i que va acabar amb la dissolució de l'equip municipal.

D'ençà el camp de Futbol es va passar 10 anys sense ser xafat, amb brosses de 10 metres d'alçada i espècies autòctones com ionkis del flan o del cristal ho van convertir en el seu hàbitat fins que al 2018 l'exèrcit ho va desallotjar i es va fer una zona polifuncional. Els esports més practicats a la vila ara per ara són el badminton, la petanca i el curling aprofitant les gelades hivernals.

Però tornem al tema que ens ocupa, la Fira. No es que el diumenge de fira siga l'únic dia de la fira (redundància, si), resulta que la fira no es mou mai d'allà perquè sols en aquest recinte es celebra i els feriants estan allà confinats com si es tractés de la Franja de Gaza. Solament a La NeoVilavella es celebra la fira tal i com abans era coneguda, mai no van triomfar les noves atraccions, la gent volia el zig-zag i la Ola, l'àliga i les parades de carnets de Franco i Primo de Rivera, motiu pel qual l'antiga zona esportiva s'ha convertit en un cementiri d'elefants (o d'atraccions) que es visitat per multitut de freaks d'arreu del món.

Ja no fan Bous al Carrer, però la gent es mata (literalment) per agafar el bou "engrasat"

Vicente Manuel Petrescu, mentrestant, apareix agafat de la ma de la seua minyona, Yenifer Consolasión Obama Bin Laden, una vilavellera de pura sepa que mira els assitents a la fira amb cara de pomes agres:

-"Mira això, Visente Manuel, mira ise xic, no està bé, porta una camiseta del naranjito ise i el moño curt"-

-"Tens raó cariño, isos no saben que el que se porta ara són les rastes ben polloses, sempre van al revés del mon, fills de putes, que són uns fills de putes i uns rochos de isos"-

-"Sas que ahir a la probesó vach vore a isa coxina de Maria Esmería Clenxa?, la mare que l'ha parit, l'arraparia tota desde el dia que volia tirate ma al pom!!"-

-"No te poses selosa, Yenifer"-

-"Ancara me diràs que t'agrà…"-

Mentre aquestos dos exponents del nou mil·leni estan enfrascats en una discussió digna de 100 anys enrere, els seus amics surten de fer un parell de pujades als cotxes de xoc i tenen ganes de festa:

-"Yeeeeeeee!!, quenomonanirem al Banac?"-

-"Si, yoyastic fart de tanta emosió, m'ha tocat un pelutxe a la tòmbola i estic pensan que el puc omplir de flan i pujar coca destrangis quan vinga del viatge de novios a la ribera maya"-

-"Pos ancara fariem negoci que a la fàbrica de plaques no guañe ni pa mocaors de paper, va mone al Banac que estan fen festa rimember"-

-"Rimember de quan?"-

-"Del dimach pasat"-

-"Val, mone pues"-…

-Ende-
N de l'A:

Jarque va ser declarat alcalde vitalici i encara ho és a dia d'ara, el seu cervell està a dins d'una màquina autopropulsada semblant a R2d2. Ciberjarque, que aixina li diuen, passeja pel carrer saludant a tothom i prometent la venda de les places de pàrking.

.........................................

Solament l'edil del ramo té una plaça adquirida al pàrking, que passa de pares a fills.

.........................................

El camp de bàsquet es va convertir en un minigolf a l'any 2020, però els del bàsquet encara van allà a reivindicar que un dia va ser seu i omplin la gespa de bonys davant la desesperació dels nuls usuaris.

.........................................

La cúpula va ser arrancada per un huracà per aquella època, i va aparèixer -muntada exactamnent igual- a Alfondeguilla… capricis de la natura (o un negoci del bo de Ciberjarque).

.........................................

El Banac no ha canviat de decoració i no han comprat ni un sol disc des de la crisi mundial del 2008, van descobrir que ni tan sols fèia falta perquè la gent no es donava compte.

Sant Sebastià (Chapter One)

2009-01-08T08:46:00.000-08:00

Un espavilat feriant havia proposat d'aprofitar el pàrking

Ja tenim ací de nou les festes patronals de la nostra (estimada) vila.

Recolzada pels seus orígens a l'era pre-democràtica (pre-humana) les festes patronals en honor a Sant Sebastià destil·len immobilisme i nul·la innovació, modus operandi comú en totes les activitats celebrades en aquest poble de la plana.

En temps de continus "remembers" a tots els nivells resulta una autèntica passada eixir de casa per tal de pujar-te a atraccions decrèpites i -perquè no- perilloses. No haveu somniat mai amb una de les branques del zig-zag volant per dalt del magatzem de fertilitzants ple de xics fadrins vilavellers borratxos? (el zig-zag, no el magatzem). I "la ola"?, aquell vetust lloc on les ara moderníssimes bulímiques podrien tirar el dinar al·ludint el fet al mareig que produïa?. No em podria deixar "la Cistella", quin gran lloc per a tocar les mamelles a la xicona amb l'excusa de que et quèies al terra!!.

Bous, pandes i futbolistes amb sabates

Els sempiterns macarres de cotxe de xoque han esdevingut metrosexuals i maquinols, que ja no peguen calbots als xiquets ni els amenacen per fer l'animal a la pista, siga cosa que els caiga una demanda per part dels soferts pares que mai deurien haver-se reproduït i la concepció dels quals sobre jugar amb els seus fills és deixar-los sols amb la playstation convertint-los en futurs assassins en sèrie.

Amb el temps s'han perdut vells referents com el "Tiro Turia", on podies guanyar xiclets de bang-bang de sabors ignots caducats i -en ocasions- foradats pels perdigons de tiradors poc entrenats. D'ençà que els metges no es sorprenen de trobar plom a l'organisme d'alguns vilavellencs que superen la trentena. D'altres s'han reforçat de forma incomprensible, com les tòmboles. De veritat no s'estima la gent gastar-se eixos diners al bingo (tema apart) o a la primitiva? no és preferible jugar al Call of Duty amb la videoconsola del teu xiquet i pegar trets a malots virtuals que tirar un euro a una màquina d'eixes d'enganxar ninots de plàstic contaminants que no podràs agafar mai?…

M'agradaria pensar que la gent ho fa per nostàlgia o per alimentar la moda "retro" que et fa enyorar el que gastaves fa dos dies i fa menys d'un odiaves, però em temo que no és així, si no proveu a buscar alguna samarreta de naranjito entre aquelles tendes plenes de referents tardo-feixistes que tanta gràcia fan als rancis d'aquest poble. Si trobe algun símbol de frikisme (que no de franquisme) que em done alguna esperança llavors, i solament llavors, potser puge als cotxes de xoque, o potser em munte damunt el meu propi cotxe i faça els meus propis xocs. I ja que parlem de cotxes, obriran el pàrking?, multarà la policia local els qui aparquen fora dels llocs permesos?, farien caixa, i tant.

Bé, deixarem que la vila torne als 60 durant unes hores, i donat ara que visc lluny i ja no puc ser testimoni de les evolucions dels slògans de la tòmbola (aquest any amb el tema crisis potser siga tot un festival de l'humor) diré aquelles paraules que deia una persona sàvia: aneu a ca una puta!!…

PASS-STREET OF TORCHES

2008-12-28T10:23:00.000-08:00

Algú ha descobert el misteri de les boles de foc? Alguna volta heu jugat a boussshh ambolachss carregats de laca nelly?

Descripcions que oferéix la reïal acadèmia de la llengua:

Embolar: 1 :Cubrir con bolas las puntas de los cuernos del toro para impedirle que hiera. 2: Dar betún al calzado (aquesta és la més interessant, ara resulta que tots hem sigut emboladors alguna volta en la vida).

Que heu pensat quan heu vist un bou embolat? Dirieu que el foc està present per anar il.luminant el carrer? Aleshores no té ningun significat encendre les flaneres, es deuria cel.lebrar a fosques, així que ho descartaré. Segons el diccionari, “embolar” es cobrir les puntes de les banyes per a protegir als rodaorets, però en canvi el que ací es practica es una cosa ben diferent. Mitjançant un artefacte casolà, enganxen a la base de la banya uns ferros amb unes boles de material inflamable, que irònicament van carregades de foc just per dalt de la punta afilada de la banya, açò ens dona a preguntar per a què osties es fà? Doncs a la vista està, ho fan per a punxar i torrar.

Els rodaorets solen definir-se mitjançant un ritual complexe , en primer lloc es deixen vore per els bars del recinte fester, fent vore com degusten amb el seu exquisit paladar una gran varietat de faves i tramussos acompanyats d’uns quants quintets de San Michel (amb lo que queden de lo més viril i així també passen despercebuts), fins aquí tot correcte, ara ve el problema de desxifrar els complexes simbols que anem encontrant damunt l’arena, qui no ha vist mai a un rodaoret dibuixar un extrany carácter amb el index al temps que la resta el mira amb la boca oberta? Possiblemet es un llenguatge absurd a la vista humana, estan marcant el terreny per anar col.locant a les victimes que més tard i si no fallen els calculs, el bou acabarà punxant-los y torrant-los, en fi, complexes tècniques de caça.

Un altre ortodoxe comportament d’estos essers es intentar agafar un “rabo”, però quan es tracta d’un gran rabo com pot ser el del bou les osties van que volen. Arrivat aquest punt arrive a una conclusió, estem davant d’una antiga societat extraterrestre? O d’un col.lectiu Canibal-Gay? Es el bou un animal-chef2000 fire?

missatge del Dr. Stein

2008-12-22T10:30:00.000-08:00

DIGUES NO

L'altre dia ho vaig fer. Vaig dir no. Ho vaig aconseguir, m'ho vaig deixar. Potser tu també ho deuries fer. Potser penses que és innocent, que a tu no t'afectarà, que per una no passarà res i que és divertit i que farà festa i tot. Però no es aixina, et canvia la vida, la de la teua familia i amics i la del veïnat. Perque sabent que en vols i que no et negues vindran per tu, te'n oferiran de tots el colors, blaves i roses, roges, grogues i verdes. I aixó et canvia la vida, perque venen per tu a quant menys ganes tens, diumenge de matí, al millor de la dormida, o entre setmana quan estàs sopant, i no podràs dir que no. I aixó ja perjudica la teua salut fisica i mental.

Però el pitjor encara està per vindre. El estiu tot ho escarota, i venen les vendes massives perque s'ha fet curt, i et toca anar-te'n fugit perque els dealers estan ja neguitosos perque s'arrima el passar comptes i no s'aplega. I quan s'aplega es ja l'acabament: carrers tallats, amb la dificultat per a aconseguir un aparcament prop de casa, tu i la teua família; coets i traques a deshora i una festa que tu ja no entens ni gaudeixes, que acaba destorbant-te i et deixa buit i gelat, mentre altres, els dealers, se n'han aprofitat de tu i dels teus diners per a ficar-se les botes, i a tu no t'han aplegat ni les molles.

I quan acabe tornaran a començar, perque mai en tenen prou i sempre volen més, i tornaran a per tu, perque saben que sempre dius que sí.

Però canvia, jo ho fet i tu pots fer-ho, digues no : SI T'OFEREIXEN UNA PAPERETA DE LOTERIA, DIGUES NO!!!

thursday, painful thursday

2008-12-19T11:27:00.000-08:00

Imatge de la partida presa
pel nostre corresponsal carabolsa

Masiva presència (5) per a la partida del dijous, i els assistents (0) van poder gaudir d'una àmplia amalgama de llançaments fallats, cops baixos, defenses il·legals fins la sacietat, jugades fosques, eixides del cercle continuades i d'altres destrellats.

Gavara, Moiso, Mouse, Bafle i l'anteriorment conegut com a Harald van (m) còrrer i còrrer per a fer el de sempre, el més patètic ridícul, però ens ho vam passar d'allò més bé pegant crits i bots.

Destacable cistella que denota una mancança brutal de sexe per part de Cap de Bafle, que va ser contestada amb una no menys hipersemblant d'ex-Harald. Moiso es va unflar a fer rebots, Gavara a fer cistelles sense moure's gaire (ni falta que li fa) i una finalització quasi-mítica amb un cop de genolls entre l'astre noruec i Mighty Mouse va posar el punt i final al sainet entre crits de dolor esgarrifosos.

Per sort no ha estat res, uns quants blaus (més), gel i a rodar.

-Visente José, t'ha agradat la partida?-
-Alagana d'aseà, eren l'A o el B?-

El dimarts, all star, ens encomanarem a sant Sebastià, per si de cas…

Dimarts, All Star

2008-12-18T06:45:00.001-08:00

No n'hi ha excusa que valga, el dimarts vinent estan tots a casa, que són nadals i ho sabem, encara que parega mentida.

Quin millor dia per a celebrar la gran partida?, podrem jugar fins a dos cistelles si ens abelleix, tenir cheerleaders i fer l'anormal tot el que ens vinga de gust.

Oberta queda la convocatòria, vindreu?

Gran vesprada de dimarts basquetbolística a la Cantera

2008-12-17T09:11:00.000-08:00

-Cha, Vladimir, tu has chuat en la cantera alguna vegà?-
-No, que no t'ansenen la llum-

A 8 ºC, sota l'escalfor de la cantera i sota cap llum, el trio format per Mighty Mouse, Sabatetes d'Aire i el jugador abans conegut com a Harald, han oferit un menage a trois basquetbolístic de dimensions faraòniques.

En resum, Sabatetes ha rebut taps i ha fet triples, Mighty Mouse ha fet pillonaes (i triples també) i Harald ha fet de les seues (inclòs algun triple), però ha estat divertit.

he dicho que si hay alguien ahí

2008-12-16T12:53:00.000-08:00

Hola! sé que n'hi ha vida intel·ligent més enllà d'este racó. Ací, entre la serra espadà i la serraleta, entre la font freda i la muntanyeta dels cristalets, és difícil trobar-la. Per favor, si esteu ahí, contesteu. Note la vostra preséncia, com si fóra una psicofonia, entre cohets, campanes i cants de l'aurora. Jo invoque a tots aquells que tenen algo que dir, que no siga xiquiaaaa!, tens flan! mone a la provessó!, per que s'expessen lliurement, amb sentit de l'humor, per a riure'ns de Jarque i la mare qe l'ha parit, de mí i de les imbecilades que passen en este racó deixat de la mà d'Alà, de Buda, del Dimoni, de Odín i altres divinitats inexistents. També podeu fer-vos notar en aquest blog, per aplaudir alguna cosa de profit que passe per estos llocs o pel món. Si no ens ix bé sempre podrem tornar a la quotidiana vida de fabriquero i esperar que l'ajuntament declare la mém famosa cançò de JJ Cale, com himne oficial de la vila. Feu-vos sentir, opineu i rieu.